judici de l'1-O

Turull nega el delicte de rebel·lió i emmarca la DUI en el «pacifisme»

L'exconseller de la Presidència, a preguntes de la defensa, assegura que "mai" ha apel·lat públicament a qualsevol "alçament" contra l'Estat

per Aida Morales / Oriol March , Tribunal Suprem (Madrid), 19 de febrer de 2019 a les 16:30 |
Jordi Turull, aquest dimarts al Suprem | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jordi Turull, exconseller de la Presidència, ha protagonitzat aquest dimarts la que fins ara és la declaració més llarga de les que s'han viscut en el judici al Tribunal Suprem que va arrencar la setmana passada. El dirigent del PDECat ha volgut deixar clar que els catalans "no són ovelles", que el moviment independentista va "de baix a dalt" i que és pacífic i democràtic, i que el full de ruta tenia "empara legal". Per això, ha assegurat a l’alt tribunal que el relat de la violència que manté la Fiscalia i que s’aplica a la societat catalana "no s'aguanta per enlloc" i és "delirant". "Encara que s’intenti generar tensió i violència, serà una operació fracàs", ha dit. Sobre aquestes afirmacions, l’exconseller de la Presidència també ha remarcat que els catalans, siguin independentistes o no, són "pacífics", i ha recordat que Catalunya és "el país de Pau Casals".

Preguntat per una sèrie de tuits que va fer demanant "serenitat" i "calma" davant "l'estat policial i de setge", Turull ha reconegut la seva autoria. Els missatges parlen de "provocacions desesperades" i apel·len a "somriures". Els tuits repassen tots els fets que van de la Diada del 2017 fins als dies claus del mes d'octubre, inclosa la violència policial i la detenció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. "En algun moment en tot aquest període s'ha dirigit a la ciutadania perquè s'alcés públicament i de forma tumultuària?", ha preguntat Pina. "Mai", ha puntualitzat el dirigent independentista.



Turull ha volgut repassa per què no es convoquen eleccions abans de la declaració de la independència. Ha llegit, en aquest sentit, una declaració de Carles Puigdemont del dia 26 d'octubre, un dia abans de la proclamació, quan va descartar cridar la ciutadania a les urnes autonòmiques. L'expresident parlava de "civisme" i "pacifisme". "Aquesta era l'apel·lació: militar més que mai en la pau i al civisme", ha recalcat.


Va sol·licitar a la ciutadania que evités l'acció policial el dia del referèndum? "No, és fals. Per això es va fer el cens universal", ha remarcat l'exportaveu del Govern. "En el 90% de col·legis electorals no hi va haver problemes", ha recordat. Pina ha rememorat l'episodi en el qual Turull, Rovira i Joan Herrera van demanar el referèndum pactat el 8 d'abril del 2014 al Congrés dels Diputats. "Ho vam anar amb voluntat d'acord, fins i tot vam demanar que fessin propostes de data i de pregunta", ha indicat. "Però ens van dir que no hi havia res de què parlar. Ens van dir que no ho prenien en consideració, i això és el que va passar", ha assenyalat el dirigent nacionalista.

La primera part de la tarda s'ha centrat en mirar de desarticular el relat de la Fiscalia sobre la malversació de fons públics. Turull ha negat que la Generalitat tingui pagaments pendents a Unipost per despeses relacionades amb l'1-O, i després ja ha respost preguntes de Jordi Pina sobre el Llibre Blanc per a la Transició Nacional. "Es tracta de posar ciència on hi havia tòpics", ha insistit l'exconseller, protagonista de l'acte al Teatre Nacional de Catalunya en el qual es va explicar la llei del referèndum. El cost del lloguer no va ser pagat pel Govern, segons Turull, perquè el va sufragar el grup parlamentari de Junts pel Sí, liderat per ell i Marta Rovira.


Sense coneixement de les urnes

L'exconseller ha repassat -sota l'interrogatori de la Fiscalia- el transcurs dels fets fins el dia del referèndum, i en aquest camí ha estat preguntat intensament sobre la presumpta malversació de la qual està acusat. Després d'assegurar que mai es van invertir diners públics en l'organització de l'1-O, ha afirmat que tampoc té coneixement de com van arribar les mateixes urnes a Catalunya. "No en tinc ni idea", ha assegurat, malgrat admetre que va ser present a la roda de premsa on es van presentar les urnes. Turull ha afirmat que, aquell dia, va ser "la primera vegada" que les va veure, i també ha volgut deixar molt clar que no sap "com es van adquirir" o com van arribar a Catalunya, si és que eren fora en el moment de l'adquisició. També ha apuntat que no sap d'on va venir l'ordre per fer el cens universal, ni qui se'n va encarregar.

En un tens intercanvi amb Moreno, Turull també ha remarcat que se l'està "perseguint" per les seves idees. Després de ser preguntat sobre la signatura de la convocatòria del referèndum i per la suspensió efectuada pel Tribunal Constitucional (TC), ha recordat que plantejar consultes està "despenalitzat" des del 2005 i, de passada, ha indicat que el govern espanyol ha "incomplert" fins a 25 sentències de l'alt tribunal. "Després diuen que no ens persegueixen per les nostres idees, ja ho veig", ha apuntat Turull, referint-se a com ell està a la presó "des de fa un any per una interlocutòria" i no es fa res contra els "constitucionalistes" que incompleixen les decisions del TC.

Empara legal

Preguntat per la declaració de sobirania del 9 de novembre del 2015, Turull ha remarcat que la querella presentada per aquest motiu va ser descartada arran de la "inviolabilitat parlamentària". Aquella declaració va ser declarada nul·la, com ha recordat el fiscal. "Una de les coses que té la presó és que no tens internet i no pots buscar-ho tot", ha apuntat l'exconseller en ser preguntat per la data exacta de la nul·litat. El fiscal ha resseguit les resolucions aprovades al Parlament, i Turull ha recordat que ell era president del grup de Junts pel Sí "a la independència", candidatura que no va ser impugnada. "No érem Junts Perquè Sí", ha apuntat, recuperant una de les seves expressions més habituals. "Pensant que teníem una empara legal, vam intentar tirar endavant el nostre programa electoral", ha insistit.


L'estratègia d'aconseguir un referèndum, ha apuntat, incloïa 4.000 associacions, entre les quals l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Ha recordat el Pacte Nacional pel Referèndum sumava sindicats, patronals, entitats juvenils, partits, 700 ajuntaments i les quatre diputacions, i que "visualitzava" la unitat a l'entorn de la consulta. El Pacte surt d'una resolució parlamentària "no impugnada". Els únics documents vàlids, ha dit, són el programa electoral de Junts pel Sí i el programa de Govern -no impugnat- de Carles Puigdemont. "El que ens movia era justament aquest programa de Govern, fins que el setembre del 2016, després que la CUP tombés els pressupostos, hi ha una qüestió de confiança i apostem pel referèndum o referèndum", ha rememorat el dirigent independentista encausat.

El fiscal Moreno -insistent, en ocasions aturant el testimoni- ha insistit que el març del 2015 es va signar un full de ruta per part de CDC, ERC, l'ANC i Òmnium. Josep Rull és qui el va signar com a màxim dirigent de l'antiga Convergència. "Els ciutadans de Catalunya no són ovelles. Siguin independentistes, d'extrema dreta, de centre o d'extrema esquerra, té criteri. Això és desconèixer Catalunya. El moviment independentista va de baix a dalt. I hi ha partits que li volen donar una sortida pacífica i democràtica. Si en l'arrel del tema ja es parteix de perspectives diferents, no ens posarem mai d'acord. Aquest procés, en el seu escrit d'acusació, el situen com si un dia apareix un llibre blanc", ha ressaltat Turull. En aquest moment ha estat interromput per Marchena, perquè ha considerat que no pertoca en aquest moment fer valoracions així. El president del tribunal ha hagut d'interferir en diverses ocasions.

Referèndum "pactat fins al final"

L'interrogatori, que ha anat pujant de to a mida que el ministeri públic insistia en l'informe Enfocats elaborat per Josep Maria Jové -motiu de protesta per part d'Andreu Van en Eynde, denegada per Marchena-, que presumptament deia que el juny del 2016 es va apostar directament per la via unilateral. Turull ho ha desmentit en la mesura que, al cap d'uns pocs mesos, Puigdemont va apostar pel "referèndum o referèndum", prioritzant la via pactada amb l'Estat per tal que es votés sobre la independència. "Però no va ser pactat", ha puntualitzat Moreno, ràpid de reflexes.

"El president de la Generalitat sempre va dir que complirien amb totes les decisions judicials", ha assenyalat l'exportaveu de l'executiu

Moreno també ha interrogat Turull sobre l’agenda Moleskine de Josep Maria Jové. Respecte d’aquesta, ha negat que s’apuntés la necessitat “d’augmentar la conflictivitat paulatinament”, i ha recordat que, fins que es va aplicar el 155, i també actualment, s’ha apostat per un “insistent diàleg”. Turull, a banda, ha indicat que "fins al final" es va apostar per la via acordada, i ha assegurat que no es van donar ordres polítiques als Mossos d'Esquadra. "El president de la Generalitat sempre va dir que complirien amb totes les decisions judicials", ha assenyalat l'exportaveu de l'executiu, i ha recordat com de difícil va ser que la policia catalana fos considerada com a policia judicial.

També ha puntualitzat que, respecte de les advertències del Tribunal Constitucional, ell personalment només en va rebre una. Va ser el 12 de setembre, ha puntualitzat. I acte seguit de firmar l’entrega del document, va rebre també una querella per desobediència continuada. “Era una querella preventiva”, ha lamentat l'exconseller. Turull, que va estudiar dret, ha recordat que malgrat no considerar-se un “alumne avantatjat” hi ha uns “mínims” que han de fer prevaldre el fet que tothom és igual davant la llei.

Nega la malversació

“No es va gastar ni un euro pel referèndum”. Així de clar ho ha volgut deixar l’exconseller de la Presidència al representant del ministeri públic, quan aquest l’ha interrogat sobre la malversació. Turull també ha recordat que quan el Govern va signar un acord per assumir –els membres de l’executiu- de manera solidària les despeses electorals, en aquell moment la llei del referèndum no estava impugnada pel Constitucional. 

A més, ha dit, tal com també coneix la Fiscalia, “després de l’acord signat pel Govern no hi ha cap element fàctic del seu desenvolupament”. "La Generalitat des de fa anys no funciona amb paper carbó", ha recordat, i ha sentenciat que cap conseller no pot firmar res fins que la despesa hagi estat aprovada per tots els tràmits de fiscalització corresponents: "Fins i tot resulta ofensiu que ens preguntin si des del Banc de Sang i Teixits s'estaven gastant diners pel referèndum". 

Sobre la malversació, el fiscal també ha preguntat a Turull sobre el Centre de Telecomunicacions i Tecnololgies de la Informació (CTTI). Respecte d’aquest, l’exconseller ha destacat que la pàgina referèndum.cat era de propietat de la Generalitat des del 2006, i que prèviament a l'1 d'octubre només es va actualitzar. Pel que fa a altres pàgines web com voluntaris.cat, ha esgrimit que no depenien del seu departament, i que altres pàgines web replicades de la primera del referèndum es van realitzar amb caràcter gratuït per evitar ciberatacs.


Turull també ha negat que finalment es portés a terme la campanya publicitària Civisme, que ha assegurat que “va quedar deserta” perquè "no hi havia contingències" en els fons de la Generalitat. L'ús de la imatge de les vies, ha afirmat, només va sortir als mitjans públics TV3 i Catalunya Ràdio en funció dels acords marc que hi ha, que permeten emetre gratuïtament campanyes d'interès general, tal com va passar el 9-N: "Vam utilitzar una cosa que ja s'havia creat [la imatge de les vies del tren], per no tirar-la, perquè no teníem temps de fer coses noves".

Moreno ha volgut entrar, però, en el fons d'algunes de les factures de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que consten en la causa, i que fan referència a la prèvia del referèndum. Respecte d'aquestes, Turull ha insistit que eren unes factures que “ningú va entendre perquè no hi havia un encàrrec o un contracte”, sinó que s'estava aplicant el conveni marc. Seguint la mateixa línia, l'exconseller també s'ha desmarcat de suposades factures d'Unipost: "No s'havia parlat de cap pressupost, no hi havia cap encàrrec". 

20 de setembre i 1 d’octubre

El fiscal ha volgut incidir en els fets vinculats al 20 de setembre davant la conselleria d’Economia, així com els de l’1 d’octubre. Respecte del primer escenari, Turull ha relatat que la seva intervenció va estar estrictament vinculada al ganivet jurídic central, situat al Palau de la Generalitat, des d’on no els va constar cap problema per portar a terme les diligències judicials. L’exconseller, però, sí que ha volgut recordar que la Fiscalia oblida una part dels fets que van ocórrer aquell dia:  "El dia 20 també va passar que la policia va intentar entrar a la seu de la CUP sense autorització judicial; si s’explica, s’explica tot". 

Turull ha assegurat que, dels fets que van ocórrer amb els cotxes de la Guàrdia Civil, el Govern en va fer pública una condemna, i ha desmarcat aquesta postura del seu punt de vista personal a traves d’alguns tuits, que també s’han posat sobre la taula durant el judici.  Pel que fa als fets de l’1 d’octubre, ha dit que en cap els membres del Govern van veure cap precedent de violència, ja que l’experiència que hi havia era la del 9 de novembre. A més, i respecte de la declaració d'independència realitzada al Parlament de Catalunya, Turull ha assegurat que va ser "merament política".

Petició de 16 anys de presó

El ministeri fiscal sol·licita per a Turull 16 anys de presó per un delicte de rebel·lió amb malversació. L'exconseller, actualment en presó provisional a Soto del Real, ha estat sotmès en dues ocasions a aquesta mesura cautelar privativa de llibertat. La primera vegada que Turull va entrar a la presó d'Estremera va ser el 2 de novembre del 2017, d'on va poder sortir el 4 de desembre del mateix any després de pagar una fiança de 100.000 euros. Posteriorment, i en ple debat d'investidura en el qual era candidat, el jutge instructor, Pablo Llarena, va tornar a citar-lo -conjuntament amb Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa- i va dictar, de nou, el seu ingrés a la presó. Va ser el 23 de març de 2018.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació