El Partit Popular acusa els socialistes de «blanquejar el colpisme»

Dolors Montserrat qualifica Puigdemont de "covard que menja musclos a Brussel·les" en debat sobre la modificació del codi penal per castigar amb presó els referèndums il·legals

La direcció del grup popular als seus escons del Congrés.
La direcció del grup popular als seus escons del Congrés. | Congrés dels Diputats
19 de febrer del 2019
Actualitzat a les 16:26h
Dolors Montserrat, com a portaveu del grup popular, ha estat l'encarregada de defensar la proposició de llei del PP per modificar el codi penal per castigar amb presó els qui convoquin referèndums il·legals. Ha acusat el PSOE de quedar-se de braços creuats i d'apaivagament davant l'independentisme i no s'ha quedat curta. En els termes propis de "l'escola Casado", la portaveu ha acusat Pedro Sánchez i el govern socialista de "traïció a Espanya", "blanqueig del colpisme", "vendre la sobirania nacional a terminis" i convertir-se en uns "presos polítics dels polítics presos". "Han complert amb la seva part vergonyosa", ha afirmat Montserrat.

En la seva intervenció, ha qualificat el nacionalisme de "totalitari" i de "supremacista al president Quim Torra. Amb un discurs de tints electoralistes, l'exministra de Sanitat ha aprofitat per atacar el PSOE per "donar barra lliure als nacionalistes" i haver pactat el nou Estatut que, de no haver estat recorregut pel PP, ha dit, haguessin permès als dirigents sobiranistes "ser jutjats per tribunals designats per ells".

Montserrat ha assegurat que a Catalunya "es van aprovar lleis totalitàries" i es van emprar "diners públics" i "escuts humans" per fer factible l'1-O. Ha titllat Carles Puigdemont de "covard que ara menja musclos a Brussel·les" que es va enriure dels advertiments de les institucions espanyoles. Pensant segurament en l'electorat amb què el PP competeix amb Vox, la portaveu del PP ha defensat l'actuació del seu partit davant el procés, gràcies a la qual els líders independentistes "estan asseguts al banc dels acusats".    

Mentre se celebra el judici de l'1-O al Tribunal Suprem, el Partit Popular ha presentat una proposició de llei per modificar el codi penal i castigar amb penes de presó qui convoqui o participi en la realització de referèndums il·legals. La proposta del PP defensa castigar amb penes de tres a cinc anys de presó a qui organitzi la convocatòria. La iniciativa es justifica des del grup popular per "reforçar l'estat de dret i les institucions de l'Estat".

D'Aznar a Zapatero

La formació conservadora vol recuperar, d'aquesta manera, la modificació efectuada pel govern de José María Aznar, que l'any 2003 va canviar els articles 506, 576 i 521 bis per castigar amb penes de presó i inhabilitació els responsables polítics de qui convoquessin una consulta a través de referèndum sense ser-ne competent. El canvi va ser introduït en previsió que el Pla Ibarretxe desemboqués en un referèndum convocat pel lehendakari. L'any 2004, pocs mesos després de l'arribada a la Moncloa de Rodríguez Zapatero, l'executiu socialista va presentar una proposta per despenalitzar els referèndums il·legals.  

La iniciativa propugna afegir de nou l'article 506 bis perquè una autoritat o funcionari convoqui, sense tenir-ne competències, unes eleccions o consulta a través de referèndum sigui castigat amb "pena de presó de tres a cinc anys i inhabilitació absoluta per un temps superior entre tres i cinc anys al de la duració de la pena de privació de llibertat imposada".

La proposició també vol castigar tot aquell funcionari que col·labori d'alguna manera en la realització de la consulta amb una pena d'un a tres anys i inhabilitació absoluta per un període superior entre un i tres anys al temps de la pena de privació de llibertat. També proposa afegir un article 521 bis per castigar els qui participin com a interventors o facilitin la seva realització.

Una reforma marca Casado

La proposició per modificar el codi penal porta la marca del nou líder del PP, Pablo Casado. De fet, va ser una de les primeres iniciatives que el president dels populars va anunciar després de la seva elecció. El grup popular va presentar la proposta al registre del Congrés el setembre passat en vigílies del primer aniversari de l'1-O. Independentment del resultat del debat i la votació, la proposició quedarà sense efecte per la dissolució de les cambres i la convocatòria de noves eleccions.