«Press»: la minisèrie que aborda la crisi del periodisme
La producció britànica, que s'estrenarà el 26 de febrer a Filmin, aborda la situació actual dels mitjans: visites, morbositat, pèrdua de rigor i "fake news"
El periodisme està en crisi. Per molt que les ficcions cinematogràfiques hagin ajudat a poetitzar una professió que cada vegada aborda més problemes, el gremi periodístic sap que estem entre l'espasa i la paret. Hem perdut el rigor? Estem més pendents de vendre diaris o obtenir visites que de contrastar la informació? Banalitzem les notícies?
Sota aquesta premissa arrenca Press, una minisèrie britànica de sis capítols que s'estrenarà a Filmin el 26 de febrer i que des de NacióDigital hem pogut visualitzar els primers capítols. La sèrie ens presenta dos diaris d'ideologia contraposada: The Herald, progressista, íntegre, que busca les notícies rigoroses d'interès polític i social; i per contra The Post, el tabloide britànic per excel·lència, banalitzador de contingut, un clickbait fet paper.
Charlotte Ripley (recordada pel seu paper secundari a Peaky Blinders) interpreta a una periodista del Herald, Holly, totalment obsessionada amb el tractament rigorós i acurat de la informació, sempre a la recerca de notícies transcendentals per a la societat britànica. Per contra, el personatge de Ben Chaplin, Duncan Allen, un dels editors en cap del Post, és el de perseguidor de la venda de diaris, de les notícies amb suc i de la morbositat per sobre de cap mena de rigor.
El primer capítol és un viatge per diferents notícies i com les enfoquen les dues redaccions. La mort "accidental" d'una noia atropellada, presumptament, per un cotxe de policia o el suïcidi d'un jove jugador de futbol que no va voler sortir de l'armari. També s'aborda com una fotografia pornogràfica de dècades enrere d'una ministra pot afectar la seva actual reputació.
Charlotte Raplin, una de les protagonistes de la minisèrie. Foto: Filmin
El Post no té cap mena d'escrúpols. El discurs editorial de la direcció, el "tot és publicable pels nostres lectors", és la dialèctica de la putrefacta visió del periodisme dels tabloides, de les redaccions que es consideren periodístiques i només són mercaders d'informació com si fossin llaminadures. Per contra, el Herald es veu immers en molts dilemes periodístics, legals, nacionals; tantes trampes, entrebancs i impediments com són possibles per no publicar o per acabar de contrastar. Dues visions, dues perspectives. Quina és la bona? Evidentment, tot el que no sigui el Post.
La crítica britànica ha aplaudit amb èmfasi aquesta sèrie, on es destaquen els papers de Chaplin i Allen, amb un personatge exquisit, carregat de contradiccions i d'actituds perfectament extrapolables a periodistes d'avui dia. "Informem i entretenim", sentència en un dels moments de la sèrie. Una minisèrie carregada de "cóms" i "perquès". Com els polítics han d'agenollar-se al poder de la premsa però aquesta premsa ha d'agenollar-se, també, al poder polític. Perquè és tan necessària una informació rigorosa. Com pot ser que els mitjans hagin acabat en una espiral de rapidesa, morbositat i informació sense contrastar. Perquè la societat és tan poc crítica.
Xantatge informatiu. Joc polític. Premsa esbiaixada. Internet sublimant els mitjans convencionals. Un tractament insensible amb les persones. Press és un gran retrat de la crisi del periodisme, encara que els casos siguin bastant estàndard i no es mullin amb realitats -com han fet altres sèries, recordem The Newsroom-. L'ètica, la moral i el debat sobre el periodisme estaran servits. Serà una producció molt útil per als estudiants i per aquells que formem part del gremi i estem decebuts per com decau la professió.
