Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
judici de l'1-O

Turull acusa la Fiscalia de defensar un relat «delirant» sobre la violència

L'exconseller de la Presidència nega conèixer com es van comprar les urnes i com es va elaborar el cens universal i assegura que la declaració d'independència va ser "merament política"

per Aida Morales / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid), 19 de febrer de 2019 a les 13:00 |
Jordi Turull, aquest dimarts al Suprem | ACN
Jordi Turull, exconseller de la Presidència, ha iniciat aquest dimarts la segona setmana del judici de l'1-O. Suma exactament 365 dies en presó provisional -el mateix nombre de nits dormint en centres penitenciaris que Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa-, i ha comparegut davant del tribunal encapçalat per Manuel Marchena amb un anunci: contestarà les preguntes de la Fiscalia -representat avui per Consuelo Madrigal, exfiscal general de l'Estat amb el PP, i Jaime Moreno- i de l'Advocacia de l'Estat, a part de les del seu advocat, Jordi Pina. No obstant això, ha rebutjat respondre les qüestions plantejades per l'acusació popular de Vox. El dirigent del PDECat ha volgut deixar clar que els catalans "no són ovelles", que el moviment independentista va "de baix a dalt" i que és pacífic i democràtic, i que el full de ruta tenia "empara legal".

Per això, ha assegurat a l’alt tribunal que el relat de la violència que manté la Fiscalia i que s’aplica a la societat catalana "no s'aguanta per enlloc" i és "delirant". "Encara que s’intenti generar tensió i violència, serà una operació fracàs", ha sentenciat. Sobre aquestes afirmacions, l’exconseller de la Presidència també ha remarcat que els catalans, siguin independentistes o no, són "pacífics", i ha recordat que Catalunya és "el país de Pau Casals".



L'exconseller ha repassat -sota l'interrogatori de la Fiscalia- el transcurs dels fets fins el dia del referèndum, i en aquest camí ha estat preguntat intensament sobre la presumpta malversació de la qual està acusat. Després d'assegurar que mai es van invertir diners públics en l'organització de l'1-O, ha afirmat que tampoc té coneixement de com van arribar les mateixes urnes a Catalunya. "No en tinc ni idea", ha assegurat, malgrat admetre que va ser present a la roda de premsa on es van presentar les urnes. Turull ha afirmat que, aquell dia, va ser "la primera vegada" que les va veure, i també ha volgut deixar molt clar que no sap "com es van adquirir" o com van arribar a Catalunya, si és que eren fora en el moment de l'adquisició. També ha apuntat que no sap d'on va venir l'ordre per fer el cens universal, ni qui se'n va encarregar.

En un tens intercanvi amb Moreno, Turull també ha remarcat que se l'està "perseguint" per les seves idees. Després de ser preguntat sobre la signatura de la convocatòria del referèndum i per la suspensió efectuada pel Tribunal Constitucional (TC), ha recordat que plantejar consultes està "despenalitzat" des del 2005 i, de passada, ha indicat que el govern espanyol ha "incomplert" fins a 25 sentències de l'alt tribunal. "Després diuen que no ens persegueixen per les nostres idees, ja ho veig", ha apuntat Turull, referint-se a com ell està a la presó "des de fa un any per una interlocutòria" i no es fa res contra els "constitucionalistes" que incompleixen les decisions del TC.

Empara legal


Preguntat per la declaració de sobirania del 9 de novembre del 2015, Turull ha remarcat que la querella presentada per aquest motiu va ser descartada arran de la "inviolabilitat parlamentària". Aquella declaració va ser declarada nul·la, com ha recordat el fiscal. "Una de les coses que té la presó és que no tens internet i no pots buscar-ho tot", ha apuntat l'exconseller en ser preguntat per la data exacta de la nul·litat. El fiscal ha resseguit les resolucions aprovades al Parlament, i Turull ha recordat que ell era president del grup de Junts pel Sí "a la independència", candidatura que no va ser impugnada. "No érem Junts Perquè Sí", ha apuntat, recuperant una de les seves expressions més habituals. "Pensant que teníem una empara legal, vam intentar tirar endavant el nostre programa electoral", ha insistit.

L'estratègia d'aconseguir un referèndum, ha apuntat, incloïa 4.000 associacions, entre les quals l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Ha recordat el Pacte Nacional pel Referèndum sumava sindicats, patronals, entitats juvenils, partits, 700 ajuntaments i les quatre diputacions, i que "visualitzava" la unitat a l'entorn de la consulta. El Pacte surt d'una resolució parlamentària "no impugnada". Els únics documents vàlids, ha dit, són el programa electoral de Junts pel Sí i el programa de Govern -no impugnat- de Carles Puigdemont. "El que ens movia era justament aquest programa de Govern, fins que el setembre del 2016, després que la CUP tombés els pressupostos, hi ha una qüestió de confiança i apostem pel referèndum o referèndum", ha rememorat el dirigent independentista encausat.

El fiscal Moreno -insistent, en ocasions aturant el testimoni- ha insistit que el març del 2015 es va signar un full de ruta per part de CDC, ERC, l'ANC i Òmnium. Josep Rull és qui el va signar com a màxim dirigent de l'antiga Convergència. "Els ciutadans de Catalunya no són ovelles. Siguin independentistes, d'extrema dreta, de centre o d'extrema esquerra, té criteri. Això és desconèixer Catalunya. El moviment independentista va de baix a dalt. I hi ha partits que li volen donar una sortida pacífica i democràtica. Si en l'arrel del tema ja es parteix de perspectives diferents, no ens posarem mai d'acord. Aquest procés, en el seu escrit d'acusació, el situen com si un dia apareix un llibre blanc", ha ressaltat Turull. En aquest moment ha estat interromput per Marchena, perquè ha considerat que no pertoca en aquest moment fer valoracions així. El president del tribunal ha hagut d'interferir en diverses ocasions.

Referèndum "pactat fins al final"

L'interrogatori, que ha anat pujant de to a mida que el ministeri públic insistia en l'informe Enfocats elaborat per Josep Maria Jové -motiu de protesta per part d'Andreu Van en Eynde, denegada per Marchena-, que presumptament deia que el juny del 2016 es va apostar directament per la via unilateral. Turull ho ha desmentit en la mesura que, al cap d'uns pocs mesos, Puigdemont va apostar pel "referèndum o referèndum", prioritzant la via pactada amb l'Estat per tal que es votés sobre la independència. "Però no va ser pactat", ha puntualitzat Moreno, ràpid de reflexes.

Moreno també ha interrogat Turull sobre l’agenda Moleskine de Josep Maria Jové. Respecte d’aquesta, ha negat que s’apuntés la necessitat “d’augmentar la conflictivitat paulatinament”, i ha recordat que, fins que es va aplicar el 155, i també actualment, s’ha apostat per un “insistent diàleg”. Turull, a banda, ha indicat que "fins al final" es va apostar per la via acordada, i ha assegurat que no es van donar ordres polítiques als Mossos d'Esquadra. "El president de la Generalitat sempre va dir que complirien amb totes les decisions judicials", ha assenyalat l'exportaveu de l'executiu, i ha recordat com de difícil va ser que la policia catalana fos considerada com a policia judicial.

També ha puntualitzat que, respecte de les advertències del Tribunal Constitucional, ell personalment només en va rebre una. Va ser el 12 de setembre, ha puntualitzat. I acte seguit de firmar l’entrega del document, va rebre també una querella per desobediència continuada. “Era una querella preventiva”, ha lamentat l'exconseller. Turull, que va estudiar dret, ha recordat que malgrat no considerar-se un “alumne avantatjat” hi ha uns “mínims” que han de fer prevaldre el fet que tothom és igual davant la llei.

Nega la malversació

“No es va gastar ni un euro pel referèndum”. Així de clar ho ha volgut deixar l’exconseller de la Presidència al representant del ministeri públic, quan aquest l’ha interrogat sobre la malversació. Turull també ha recordat que quan el Govern va signar un acord per assumir –els membres de l’executiu- de manera solidària les despeses electorals, en aquell moment la llei del referèndum no estava impugnada pel Constitucional. 

A més, ha dit, tal com també coneix la Fiscalia, “després de l’acord signat pel Govern no hi ha cap element fàctic del seu desenvolupament”. "La Generalitat des de fa anys no funciona amb paper carbó", ha recordat, i ha sentenciat que cap conseller no pot firmar res fins que la despesa hagi estat aprovada per tots els tràmits de fiscalització corresponents: "Fins i tot resulta ofensiu que ens preguntin si des del Banc de Sang i Teixits s'estaven gastant diners pel referèndum". 

Sobre la malversació, el fiscal també ha preguntat a Turull sobre el Centre de Telecomunicacions i Tecnololgies de la Informació (CTTI). Respecte d’aquest, l’exconseller ha destacat que la pàgina referèndum.cat era de propietat de la Generalitat des del 2006, i que prèviament a l'1 d'octubre només es va actualitzar. Pel que fa a altres pàgines web com voluntaris.cat, ha esgrimit que no depenien del seu departament, i que altres pàgines web replicades de la primera del referèndum es van realitzar amb caràcter gratuït per evitar ciberatacs.

Turull també ha negat que finalment es portés a terme la campanya publicitària Civisme, que ha assegurat que “va quedar deserta” perquè "no hi havia contingències" en els fons de la Generalitat. L'ús de la imatge de les vies, ha afirmat, només va sortir als mitjans públics TV3 i Catalunya Ràdio en funció dels acords marc que hi ha, que permeten emetre gratuïtament campanyes d'interès general, tal com va passar el 9-N: "Vam utilitzar una cosa que ja s'havia creat [la imatge de les vies del tren], per no tirar-la, perquè no teníem temps de fer coses noves".

Moreno ha volgut entrar, però, en el fons d'algunes de les factures de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que consten en la causa, i que fan referència a la prèvia del referèndum. Respecte d'aquestes, Turull ha insistit que eren unes factures que “ningú va entendre perquè no hi havia un encàrrec o un contracte”, sinó que s'estava aplicant el conveni marc. Seguint la mateixa línia, l'exconseller també s'ha desmarcat de suposades factures d'Unipost: "No s'havia parlat de cap pressupost, no hi havia cap encàrrec". 

20 de setembre i 1 d’octubre

El fiscal ha volgut incidir en els fets vinculats al 20 de setembre davant la conselleria d’Economia, així com els de l’1 d’octubre. Respecte del primer escenari, Turull ha relatat que la seva intervenció va estar estrictament vinculada al ganivet jurídic central, situat al Palau de la Generalitat, des d’on no els va constar cap problema per portar a terme les diligències judicials. L’exconseller, però, sí que ha volgut recordar que la Fiscalia oblida una part dels fets que van ocórrer aquell dia:  “El dia 20 també va passar que la policia va intentar entrar a la seu de la CUP sense autorització judicial; si s’explica, s’explica tot”. 

Turull ha assegurat que, dels fets que van ocórrer amb els cotxes de la Guàrdia Civil, el Govern en va fer pública una condemna, i ha desmarcat aquesta postura del seu punt de vista personal a traves d’alguns tuits, que també s’han posat sobre la taula durant el judici. 

Pel que fa als fets de l’1 d’octubre, ha dit que en cap els membres del Govern van veure cap precedent de violència, ja que l’experiència que hi havia era la del 9 de novembre. A més, i respecte de la declaració d'independència realitzada al Parlament de Catalunya, Turull ha assegurat que va ser "merament política".

Protesta pel català

El dirigent del PDECat ha demanat respondre en català "per un tema de garanties", però ha respost en castellà perquè la traducció consecutiva no és prou àgil. S'ha queixat del fet que es consideri el sistema de traducció simultània com una "despesa" i no com una "inversió". Manuel Marchena, president de la sala segona del Suprem, li ha dit que això constaria en acta. Immediatament després ha arrencat l'interrogatori de Moreno, que li ha demanat per intervencions de l'exconseller -cessat- Jordi Baiget sobre el referèndum. "Puc respondre pels meus actes", ha dit. Turull ha dit totes les entitats de les quals és soci -de Càritas al RACC-, incloent Òmnium. "Ser soci d'Òmnium no era un delicte durant el franquisme, no sé per què m'ho pregunta ara", ha dit.

Turull ha seguit la línia estratègica iniciada la setmana passada per l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, que també va optar per contestar totes les parts amb l'excepció del partit d'ultradreta. La decisió de Forn -assessorat pel lletrat Xavier Melero-, va contrastar amb la que havia pres hores abans l'exvicepresident i líder d'ERC Oriol Junqueras, que va protagonitzar una intervenció molt més política. Junqueras només va contestar les qüestions plantejades pel seu advocat, Andreu Van den Eynde. 

Les explicacions de Turull tenen especial rellevància perquè, en el moment del referèndum, era portaveu del Govern i va ser un dels que va presentar els detalls de l'operatiu de l'1-O

En el marc de l'interrogatori d'aquest dimarts, les explicacions de Turull tenen especial rellevància perquè, en el moment del referèndum, era portaveu del Govern i va ser un dels que va presentar els detalls de l'operatiu de l'1-O. L'exconseller de Presidència era, també, una de les persones que coneixia de primera mà totes les decisions que van desencadenar la declaració d'independència del 27 d'octubre al Parlament de Catalunya. Les va viure en primera persona al costat de Carles Puigdemont. Aquest dimarts l'acompanya la seva successora en el càrrec, Elsa Artadi.

Petició de 16 anys de presó

El ministeri fiscal sol·licita per a Turull 16 anys de presó per un delicte de rebel·lió amb malversació. L'exconseller, actualment en presó provisional a Soto del Real, ha estat sotmès en dues ocasions a aquesta mesura cautelar privativa de llibertat. La primera vegada que Turull va entrar a la presó d'Estremera va ser el 2 de novembre del 2017, d'on va poder sortir el 4 de desembre del mateix any després de pagar una fiança de 100.000 euros. Posteriorment, i en ple debat d'investidura en el qual era candidat, el jutge instructor, Pablo Llarena, va tornar a citar-lo -conjuntament amb Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa- i va dictar, de nou, el seu ingrés a la presó. Va ser el 23 de març de 2018.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació