19
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
11:35h
Mentre se celebra el judici de l'1-O al Tribunal Suprem, el Partit Popular presentarà aquest dimarts al ple del Congrés dels Diputats una proposició de llei per modificar el codi penal i castigar amb penes de presó qui convoqui o participi en la realització de referèndums il·legals. La proposta del PP defensa castigar amb penes de tres a cinc anys de presó a qui organitzi la convocatòria. La iniciativa es justifica des del grup popular per "reforçar l'estat de dret i les institucions de l'Estat".
D'Aznar a Zapatero
La formació conservadora vol recuperar, d'aquesta manera, la modificació efectuada pel govern de José María Aznar, que l'any 2003 va canviar els articles 506, 576 i 521 bis per castigar amb penes de presó i inhabilitació els responsables polítics de qui convoquessin una consulta a través de referèndum sense ser-ne competent. El canvi va ser introduït en previsió que el Pla Ibarretxe desemboqués en un referèndum convocat pel lehendakari. L'any 2004, pocs mesos després de l'arribada a la Moncloa de Rodríguez Zapatero, l'executiu socialista va presentar una proposta per despenalitzar els referèndums il·legals.
La iniciativa propugna afegir de nou l'article 506 bis perquè una autoritat o funcionari convoqui, sense tenir-ne competències, unes eleccions o consulta a través de referèndum sigui castigat amb "pena de presó de tres a cinc anys i inhabilitació absoluta per un temps superior entre tres i cinc anys al de la duració de la pena de privació de llibertat imposada".
La proposició també vol castigar tot aquell funcionari que col·labori d'alguna manera en la realització de la consulta amb una pena d'un a tres anys i inhabilitació absoluta per un període superior entre un i tres anys al temps de la pena de privació de llibertat. També proposa afegir un article 521 bis per castigar els qui participin com a interventors o facilitin la seva realització.
Una reforma marca Casado
La proposició per modificar el codi penal porta la marca del nou líder del PP, Pablo Casado. De fet, va ser una de les primeres iniciatives que el president dels populars va anunciar després de la seva elecció. El grup popular va presentar la proposta al registre del Congrés el setembre passat en vigílies del primer aniversari de l'1-O. Independentment del resultat del debat i la votació, la proposició quedarà sense efecte per la dissolució de les cambres i la convocatòria de noves eleccions.
D'Aznar a Zapatero
La formació conservadora vol recuperar, d'aquesta manera, la modificació efectuada pel govern de José María Aznar, que l'any 2003 va canviar els articles 506, 576 i 521 bis per castigar amb penes de presó i inhabilitació els responsables polítics de qui convoquessin una consulta a través de referèndum sense ser-ne competent. El canvi va ser introduït en previsió que el Pla Ibarretxe desemboqués en un referèndum convocat pel lehendakari. L'any 2004, pocs mesos després de l'arribada a la Moncloa de Rodríguez Zapatero, l'executiu socialista va presentar una proposta per despenalitzar els referèndums il·legals.
La iniciativa propugna afegir de nou l'article 506 bis perquè una autoritat o funcionari convoqui, sense tenir-ne competències, unes eleccions o consulta a través de referèndum sigui castigat amb "pena de presó de tres a cinc anys i inhabilitació absoluta per un temps superior entre tres i cinc anys al de la duració de la pena de privació de llibertat imposada".
La proposició també vol castigar tot aquell funcionari que col·labori d'alguna manera en la realització de la consulta amb una pena d'un a tres anys i inhabilitació absoluta per un període superior entre un i tres anys al temps de la pena de privació de llibertat. També proposa afegir un article 521 bis per castigar els qui participin com a interventors o facilitin la seva realització.
Una reforma marca Casado
La proposició per modificar el codi penal porta la marca del nou líder del PP, Pablo Casado. De fet, va ser una de les primeres iniciatives que el president dels populars va anunciar després de la seva elecció. El grup popular va presentar la proposta al registre del Congrés el setembre passat en vigílies del primer aniversari de l'1-O. Independentment del resultat del debat i la votació, la proposició quedarà sense efecte per la dissolució de les cambres i la convocatòria de noves eleccions.