18
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
20:59h
El president de la Generalitat, Quim Torra, viatjant a Brussel·les sense escorta dels Mossos per ordre del ministeri de l'Interior. Una conferència vetada pel president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que s'ha acabat celebrant en un hotel. I ara, a les mans d'aquest dirigent italià, un acte sol·licitat per la ultradreta de Vox que haurà de decidir si autoritza o no que es faci a l'Eurocambra. I en paral·lel, el judici de l'1-O, que es reprèn aquest dimarts al Tribunal Suprem, i una dreta a Espanya que pugna per veure qui fa millor del paper d'ariet contra l'independentisme mirant ja les eleccions del 28-A. La radiografia de la jornada ha estat aquesta, un escenari totalment advers per al Govern de la Generalitat, que segueix fiant la sortida al conflicte polític amb Espanya a una intervenció internacional motivada pel judici als líders independentistes.
L'objectiu de la posada en escena conjunta de Torra i Puigdemont ha estat, un cop més, apel·lar a la Unió Europea perquè deixi de considerar el procés català un assumpte intern i intervingui. El judici de l'1-O, que ha aconseguit ressò internacional, és el principal instrument que tenen els independentistes per reclamar amb més intensitat una mediació que durant els fets d'octubre del 2017 no va arribar malgrat la violència policial. O aquesta intervenció es produeix, o difícilment una Espanya que està "atrapada en un cercle viciós d'autoritarisme" tant amb Mariano Rajoy com amb Pedro Sánchez al capdavant s'asseurà a negociar i acceptarà que els catalans decideixin el seu futur en un referèndum. "La unitat de l'Estat és per a ells més important que qualsevol dret humà", han denunciat.
L'essència del SOS llançat pel president i l'expresident era aquesta. Torra l'ha verbalitzat amb claredat: "Necessitem la mediació internacional per fer seure el govern espanyol". També Puigdemont: "Només amb una mediació internacional convencerem l'establishment espanyol. El poder de la pressió internacional podria forçar l'Estat a negociar". Fins ara, però, l'independentisme no ha topat tan sols amb el silenci de les institucions europees, sinó que també, denuncien, amb la "censura" de Tajani, a qui Torra ha acusat de convertir el Parlament Europeu "en titella dels partits de dretes espanyols". Veta una conferència del Govern de la Generalitat mentre, ha dit el president, en "permet un del partit d'extrema dreta i neofranquista de Vox".
Trencar la "passivitat" de les institucions europees davant la causa catalana i el judici de l'1-O és, precisament, on concentren els esforços bona part dels dirigents independentistes. Ho fan apel·lant "a tots els europeus que creuen en la democràcia" perquè l'opinió pública acabi forçant les institucions europees i argumentant que el conflicte entre Catalunya i Espanya és també "una crisi europea". Perquè els catalans són europeus i perquè les presons on estan privats de llibertat nou dirigents estan també en territori comunitari i també, assenyalen, perquè és difícilment justificable que els escocesos puguin votar en un referèndum i els catalans no. "Veure'ls acusats com si fossin criminals és un atac als drets humans i una vergonya per l'Europa del segle XXI", ha insistit Torra, que ha argumentat que el judici de l'1-O és "un judici a la democràcia" i que ell personalment va comprovar la setmana passada al Suprem que es tracta d'una "farsa" orquestrada pel govern espanyol per mantenir una dirigents empresonats.
Mentre es cremen tots els cartutxos a Europa per explorar qualsevol mínima opció de trobar una mediació, Torra és conscient que també el seu Govern haurà de decidir fins a on està disposat a arribar. Especialment si la mediació no arriba i si hi ha sentència condemnatòria dels processats per l'1-O. El context serà molt més endiablat si del 28-A es deriva un govern de les tres dretes que, segons el president, té entre mans "abolir" les institucions de Catalunya a petició dels "neofeixistes".
"Hem d'actuar ara i ho farem amb tota la nostra força i totes les conseqüències", ha sentenciat Torra, que ha deixat clar que si el seu destí per defensar el dret a l'autodeterminació ha de ser la presó, ho assumirà. "Si el preu de defensar el dret a l'autodeterminació és la meva llibertat personal, pagaré el preu", ha deixat anar, tot deixant clar que cap exili ni cap sentència "aturarà la voluntat d'un poble".
L'objectiu de la posada en escena conjunta de Torra i Puigdemont ha estat, un cop més, apel·lar a la Unió Europea perquè deixi de considerar el procés català un assumpte intern i intervingui. El judici de l'1-O, que ha aconseguit ressò internacional, és el principal instrument que tenen els independentistes per reclamar amb més intensitat una mediació que durant els fets d'octubre del 2017 no va arribar malgrat la violència policial. O aquesta intervenció es produeix, o difícilment una Espanya que està "atrapada en un cercle viciós d'autoritarisme" tant amb Mariano Rajoy com amb Pedro Sánchez al capdavant s'asseurà a negociar i acceptarà que els catalans decideixin el seu futur en un referèndum. "La unitat de l'Estat és per a ells més important que qualsevol dret humà", han denunciat.
Puigdemont: "Només amb una mediació internacional convencerem l'establishment espanyol. El poder de la pressió internacional podria forçar l'Estat a negociar"
L'essència del SOS llançat pel president i l'expresident era aquesta. Torra l'ha verbalitzat amb claredat: "Necessitem la mediació internacional per fer seure el govern espanyol". També Puigdemont: "Només amb una mediació internacional convencerem l'establishment espanyol. El poder de la pressió internacional podria forçar l'Estat a negociar". Fins ara, però, l'independentisme no ha topat tan sols amb el silenci de les institucions europees, sinó que també, denuncien, amb la "censura" de Tajani, a qui Torra ha acusat de convertir el Parlament Europeu "en titella dels partits de dretes espanyols". Veta una conferència del Govern de la Generalitat mentre, ha dit el president, en "permet un del partit d'extrema dreta i neofranquista de Vox".
Trencar la "passivitat" de les institucions europees davant la causa catalana i el judici de l'1-O és, precisament, on concentren els esforços bona part dels dirigents independentistes. Ho fan apel·lant "a tots els europeus que creuen en la democràcia" perquè l'opinió pública acabi forçant les institucions europees i argumentant que el conflicte entre Catalunya i Espanya és també "una crisi europea". Perquè els catalans són europeus i perquè les presons on estan privats de llibertat nou dirigents estan també en territori comunitari i també, assenyalen, perquè és difícilment justificable que els escocesos puguin votar en un referèndum i els catalans no. "Veure'ls acusats com si fossin criminals és un atac als drets humans i una vergonya per l'Europa del segle XXI", ha insistit Torra, que ha argumentat que el judici de l'1-O és "un judici a la democràcia" i que ell personalment va comprovar la setmana passada al Suprem que es tracta d'una "farsa" orquestrada pel govern espanyol per mantenir una dirigents empresonats.
"Si el preu de defensar el dret a l'autodeterminació és la meva llibertat personal, pagaré el preu"
Mentre es cremen tots els cartutxos a Europa per explorar qualsevol mínima opció de trobar una mediació, Torra és conscient que també el seu Govern haurà de decidir fins a on està disposat a arribar. Especialment si la mediació no arriba i si hi ha sentència condemnatòria dels processats per l'1-O. El context serà molt més endiablat si del 28-A es deriva un govern de les tres dretes que, segons el president, té entre mans "abolir" les institucions de Catalunya a petició dels "neofeixistes".
"Hem d'actuar ara i ho farem amb tota la nostra força i totes les conseqüències", ha sentenciat Torra, que ha deixat clar que si el seu destí per defensar el dret a l'autodeterminació ha de ser la presó, ho assumirà. "Si el preu de defensar el dret a l'autodeterminació és la meva llibertat personal, pagaré el preu", ha deixat anar, tot deixant clar que cap exili ni cap sentència "aturarà la voluntat d'un poble".