18
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
14:10h
El MACBA inaugurarà la programació expositiva del 2019 amb una mostra dedicada a Christian Marclay, la primera en més d’una dècada a l’Estat sobre l’artista suís-americà i les seves composicions sòniques (audiovisuals). El museu oferirà també una monogràfica sobre el minimalisme de Charlotte Posenenske, la primera mostra individual de l’artista grec Takis, i una exposició col·lectiva d’art reflexiu sobre el postcolonialisme.
De cara al 2020 i 2021 es projecten mostres sobre l’art performàtic dels anys 90, una monogràfica sobre Fina Miralles i una altra sobre Grego. D’altra banda, enguany la presentació de la Col·lecció incorpora l’obra d’Antoni Muntadas On Subjectivity (1978), un Roberto Obregón i un Marcos Ávila Forero (recentment adquirit).
L’exposició que inaugurarà la programació del 2018 (del 12 d’abril al 24 de setembre) serà Christian Marclay: Composicions’. Comissariada per la conservadora en cap del MACBA, Tanya Barsons, presentarà una tria d’obres centrades en les composicions sòniques de l’artista. La segona mostra serà‘Territoris indefinits: Reflexions sobre el postcolonialsime, comissariada per Hiuwai Chu (17 de maig – 20 d’octubre), una mostra col·lectiva que aborda l’empremta de la repressió i la despsossessió colonial, així com els reptes de la independència i la condició postcolonial.
Els altres noms propis de la temporada expositiva seran Charlotte Posenenske i Takis. La primera, en la línia de treball del MACBA sobre dones artistes que treballen l’abstracció, reuneix els primers dibuixos i pintures, relleus d’alumini i darreres escultures modulars de Posenenske, en la primera mostra monogràfica dedicada a l’artista alemanya a l’Estat.
La segona, del 22 de novembre al 19 d’abril del 2020, estarà dedicada a l’artista grec Takis (Panagoitis Vassilakis), pioner en la creaco de noves formes artístiques utilitzant el magnetisme, la llum i el so. L’exposició l’organitza la Tate Modern de Londres en col·laboració amb el MACBA i i el Museum of Cycladic Art d’Atenes.
Noves incorporacions a la Col·lecció
Amb un pressupost (prorrogat) d’11 milions d’euros pel 2019 (100.000 euros més d’aportació de la Generalitat si s’aprovessin nous comptes), el museu retocarà lleugerament la nova presentació “permanent” de la Col·lecció, inaugurada la tardor de l’any passat. En concret, donarà entrada a la instal·lació On Subjectivity, d’Antoni Muntadas a la sala de la dècada dels setanta. A la sala dels noranta l’obra de l’artista veneçolà Roberto Obregón Niágra (1993); I a la Torre s’hi podrà veure Un pechiche para Benkos (2017), una recent adquisició del colombià Marcos Ávila Forero.
Ferran Barenblit, director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), ha assegurat que hi ha hagut un "punt d’inflexió" en el volum de visitants arrel de la nova presentació permanent de la Col·lecció. Barenblit també s’ha mostrat satisfet amb la resposta del públic a les exposicions temporals i ha defensat que les noves propostes mantenen la línia empresa els últims anys per oferir “una lectura no hegemònica de l’art” i amb la inclusió “de narratives oblidades” que sovint han quedat al marge.
Barenblit ha assegurat, doncs, que el museu continuarà apostant per la nova centralitat de la Col·lecció a la primera planta, “en diàleg” amb les exposicions temporasl i els programes públics, tres branques a les quals el director concedeix “la mateixa importància, per fer del museu un espai de reflexió i pensament conjunt”.
De cara al 2020 i 2021 es projecten mostres sobre l’art performàtic dels anys 90, una monogràfica sobre Fina Miralles i una altra sobre Grego. D’altra banda, enguany la presentació de la Col·lecció incorpora l’obra d’Antoni Muntadas On Subjectivity (1978), un Roberto Obregón i un Marcos Ávila Forero (recentment adquirit).
L’exposició que inaugurarà la programació del 2018 (del 12 d’abril al 24 de setembre) serà Christian Marclay: Composicions’. Comissariada per la conservadora en cap del MACBA, Tanya Barsons, presentarà una tria d’obres centrades en les composicions sòniques de l’artista. La segona mostra serà‘Territoris indefinits: Reflexions sobre el postcolonialsime, comissariada per Hiuwai Chu (17 de maig – 20 d’octubre), una mostra col·lectiva que aborda l’empremta de la repressió i la despsossessió colonial, així com els reptes de la independència i la condició postcolonial.
Els altres noms propis de la temporada expositiva seran Charlotte Posenenske i Takis. La primera, en la línia de treball del MACBA sobre dones artistes que treballen l’abstracció, reuneix els primers dibuixos i pintures, relleus d’alumini i darreres escultures modulars de Posenenske, en la primera mostra monogràfica dedicada a l’artista alemanya a l’Estat.
La segona, del 22 de novembre al 19 d’abril del 2020, estarà dedicada a l’artista grec Takis (Panagoitis Vassilakis), pioner en la creaco de noves formes artístiques utilitzant el magnetisme, la llum i el so. L’exposició l’organitza la Tate Modern de Londres en col·laboració amb el MACBA i i el Museum of Cycladic Art d’Atenes.
Noves incorporacions a la Col·lecció
Amb un pressupost (prorrogat) d’11 milions d’euros pel 2019 (100.000 euros més d’aportació de la Generalitat si s’aprovessin nous comptes), el museu retocarà lleugerament la nova presentació “permanent” de la Col·lecció, inaugurada la tardor de l’any passat. En concret, donarà entrada a la instal·lació On Subjectivity, d’Antoni Muntadas a la sala de la dècada dels setanta. A la sala dels noranta l’obra de l’artista veneçolà Roberto Obregón Niágra (1993); I a la Torre s’hi podrà veure Un pechiche para Benkos (2017), una recent adquisició del colombià Marcos Ávila Forero.
Ferran Barenblit, director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), ha assegurat que hi ha hagut un "punt d’inflexió" en el volum de visitants arrel de la nova presentació permanent de la Col·lecció. Barenblit també s’ha mostrat satisfet amb la resposta del públic a les exposicions temporals i ha defensat que les noves propostes mantenen la línia empresa els últims anys per oferir “una lectura no hegemònica de l’art” i amb la inclusió “de narratives oblidades” que sovint han quedat al marge.
Barenblit ha assegurat, doncs, que el museu continuarà apostant per la nova centralitat de la Col·lecció a la primera planta, “en diàleg” amb les exposicions temporasl i els programes públics, tres branques a les quals el director concedeix “la mateixa importància, per fer del museu un espai de reflexió i pensament conjunt”.