18
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
12:51h
El Mobile Social Congress (MSC), organitzat per l'ONG Setem, arriba a la quarta edició i se celebrarà el 26 i el 27 de febrer, coincidint amb el Mobile World Congress (MWC). Enguany l'MSC té com a lema Esclavatge 2.0, de la mina a l'abocador i abordarà les conseqüències que té sobre les persones i el medi ambient la realitat de la indústria tecnològica, concretament de la telefonia mòbil.
Setem considera que aquestes conseqüències s'invisibilitzen a l'MWC i acusen les empreses exhibidores de promoure un "consumisme incessant" de productes tecnològics que accentua els greuges laborals i ambientals provocades pels sistemes de producció. Per l'ONG, el consumisme condueix a l'obsolescència programada dels productes tecnològics, que escurça la seva vida i genera un volum de residus impossible de gestionar. "Si produïm d'aquesta manera, és perquè responsabilitzem altres països de les conseqüències", ha assegurat Laia Fargas Fursa, membre de Setem, en la presentació de l'MSC aquest dilluns.
Les activitats del congrés començaran el 26 de febrer amb la projecció del documental Projecte mòbil, que reflecteix la realitat de les mines de coltan, mineral utilitzat per a la fabricació de mòbils, al Congo, la Xina i Ghana. El mateix 26 de febre hi haurà la primera taula rodona, que abordarà els conflictes socials i ambientals per l'extractivisme miner a Xile, Armènia i Zàmbia. La segona ponència del dia se centrarà en les condicions laborals, i l'elevat risc de suïcidi que comporten, en la indústria tecnològica xinesa.
El 27 de febrer l'MSC continuarà amb una taula rodona sobre les eines que tenen les administracions públiques per revertir l'explotació laboral a la indústria i l'última ponència del congrés serà sobre les experiències de reparació i reciclatge de productes electrònics des de l'economia solidària, les empreses i el sector públic.
"Pot sembla que això passa lluny d'aquí, però ja tenim exemples ben a prop, com a Hongria amb l'anomenada llei d'esclavatge", ha afirmat Joan Güell, membre de Setem,
Hi ha alternatives
Fargas Fursa ha assenyalat que hi ha alternatives de consum tecnològic. "A Catalunya hi ha un teixit d'economia social i solidària important", ha assegurat Fargas Fursa. "Per això volem visibilitzar les alternatives possibles, així com les possibilitats que hi ha d'utilitzar programari lliure", ha afegit.
Tot i que Setem evita qualificar l'MSC com a alternativa a l'MWC, és evident que el plantejament parteix de la crítica a allò que representa el congrés més gran que se celebra a Barcelona. "Volem recordar que molts moviments socials critiquen el model de turisme de congressos que representa el Mobile", ha explicat Fargas Fursa. L'ONG també qüestiona els recursos públics que es posen a l'abast del Mobile i també el suposat retorn social que la celebració del congrés deixa a la ciutat. "El negoci només enriqueix les grans corporacions", ha etzibat la membre de Setem.
Així doncs, l'MSC denuncia l'enriquiment de les grans empreses de tecnologia, des de la fabricació dels seus productes fins que van a parar a l'abocador, passant per la seva participació en congressos. "La seva prioritat és maximitzar beneficis i sempre van a remolc de les demandes socials", ha recordat Güell.
Setem considera que aquestes conseqüències s'invisibilitzen a l'MWC i acusen les empreses exhibidores de promoure un "consumisme incessant" de productes tecnològics que accentua els greuges laborals i ambientals provocades pels sistemes de producció. Per l'ONG, el consumisme condueix a l'obsolescència programada dels productes tecnològics, que escurça la seva vida i genera un volum de residus impossible de gestionar. "Si produïm d'aquesta manera, és perquè responsabilitzem altres països de les conseqüències", ha assegurat Laia Fargas Fursa, membre de Setem, en la presentació de l'MSC aquest dilluns.
Les activitats del congrés començaran el 26 de febrer amb la projecció del documental Projecte mòbil, que reflecteix la realitat de les mines de coltan, mineral utilitzat per a la fabricació de mòbils, al Congo, la Xina i Ghana. El mateix 26 de febre hi haurà la primera taula rodona, que abordarà els conflictes socials i ambientals per l'extractivisme miner a Xile, Armènia i Zàmbia. La segona ponència del dia se centrarà en les condicions laborals, i l'elevat risc de suïcidi que comporten, en la indústria tecnològica xinesa.
El 27 de febrer l'MSC continuarà amb una taula rodona sobre les eines que tenen les administracions públiques per revertir l'explotació laboral a la indústria i l'última ponència del congrés serà sobre les experiències de reparació i reciclatge de productes electrònics des de l'economia solidària, les empreses i el sector públic.
"Pot sembla que això passa lluny d'aquí, però ja tenim exemples ben a prop, com a Hongria amb l'anomenada llei d'esclavatge", ha afirmat Joan Güell, membre de Setem,
Hi ha alternatives
Fargas Fursa ha assenyalat que hi ha alternatives de consum tecnològic. "A Catalunya hi ha un teixit d'economia social i solidària important", ha assegurat Fargas Fursa. "Per això volem visibilitzar les alternatives possibles, així com les possibilitats que hi ha d'utilitzar programari lliure", ha afegit.
Tot i que Setem evita qualificar l'MSC com a alternativa a l'MWC, és evident que el plantejament parteix de la crítica a allò que representa el congrés més gran que se celebra a Barcelona. "Volem recordar que molts moviments socials critiquen el model de turisme de congressos que representa el Mobile", ha explicat Fargas Fursa. L'ONG també qüestiona els recursos públics que es posen a l'abast del Mobile i també el suposat retorn social que la celebració del congrés deixa a la ciutat. "El negoci només enriqueix les grans corporacions", ha etzibat la membre de Setem.
Així doncs, l'MSC denuncia l'enriquiment de les grans empreses de tecnologia, des de la fabricació dels seus productes fins que van a parar a l'abocador, passant per la seva participació en congressos. "La seva prioritat és maximitzar beneficis i sempre van a remolc de les demandes socials", ha recordat Güell.