judici de l'1-O

Turull respon les preguntes de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat però no les de Vox

L'exconseller de la Presidència era portaveu del Govern en el moment del referèndum i va ser un dels consellers que va presentar els detalls de l'operatiu de l'1-O

per Aida Morales / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid) | 19 de febrer de 2019 a les 10:02 |
El conseller Jordi Turull, a l'esquerra, en una sessió del judici de l'1-O al Tribunal Suprem. | Pool Efe
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jordi Turull, exconseller de la Presidència, ha inaugurat aquest dimarts la segona setmana de judici al Tribunal Suprem. Suma exactament 365 dies en presó provisional -el mateix nombre de nits dormint en centres penitenciaris que Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa-, i ha comparegut davant del tribunal encapçalat per Manuel Marchena amb un anunci: contestarà les preguntes de la Fiscalia -representat avui per Consuelo Madrigal, exfiscal general de l'Estat amb el PP, i Jaime Moreno- i de l'Advocacia de l'Estat, a part de les del seu advocat, Jordi Pina. No obstant això, rebutjarà respondre les qüestions plantejades per l'acusació popular de Vox. 

Turull segueix, d'aquesta manera, la línia estratègica iniciada la setmana passada per l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, que també va optar per contestar totes les parts amb l'excepció del partit d'ultradreta. La decisió de Forn -assessorat pel lletrat Xavier Melero-, va contrastar amb la que havia pres hores abans l'exvicepresident i líder d'ERC Oriol Junqueras, que va protagonitzar una intervenció molt més política. Junqueras només va contestar les qüestions plantejades pel seu advocat, Andreu Van den Eynde. 


En el marc de l'interrogatori d'aquest dimarts, les explicacions de Turull tenen especial rellevància perquè, en el moment del referèndum, era portaveu del Govern i va ser un dels que va presentar els detalls de l'operatiu de l'1-O. L'exconseller de Presidència era, també, una de les persones que coneixia de primera mà totes les decisions que van desencadenar la declaració d'independència del 27 d'octubre al Parlament de Catalunya. Les va viure en primera persona al costat de Carles Puigdemont. Aquest dimarts l'acompanya la seva successora en el càrrec, Elsa Artadi.

El ministeri fiscal sol·licita per a Turull 16 anys de presó per un delicte de rebel·lió amb malversació. L'exconseller, actualment en presó provisional a Soto del Real, ha estat sotmès en dues ocasions a aquesta mesura cautelar privativa de llibertat. La primera vegada que Turull va entrar a la presó d'Estremera va ser el 2 de novembre del 2017, d'on va poder sortir el 4 de desembre del mateix any després de pagar una fiança de 100.000 euros. Posteriorment, i en ple debat d'investidura en el qual era candidat, el jutge instructor, Pablo Llarena, va tornar a citar-lo -conjuntament amb Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa- i va dictar, de nou, el seu ingrés a la presó. Va ser el 23 de març de 2018. 


L'essència política del judici, en tres dies

Els tres primers dies de judici van permetre visualitzar, la setmana passada, quin seria el to de les acusacions al Tribunal Suprem. Durant les sessions de qüestions prèvies, la Fiscalia -representada pels fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena- va optar per fer una intervenció eminentment política, amb un relat que negava l'exercici del dret a l'autodeterminació i insistia en la tesi de la violència. Per contra, l'Advocacia de l'Estat, representada per l'advocada general de l'Estat, Rosa Maria Seoane, va esquivar el perfil polític i va optar per una intervenció molt més tècnica. La tesi de Seoane, però, va servir per complementar i aprofundir en moltes de les qüestions del relat de la violència del ministeri fiscal.


Les declaracion de Junqueras -durant el matí- i la de Forn -al llarg del migdia i tarda- van ocupar el tercer dia del judici. Els dos presos es van defensar, per camins diferents, de les acusacions de rebel·lió que recauen sobre ells. El líder d'ERC es va presentar com un pres polític i va articular la seva intervenció en negar la rebel·lió, la malversació, i defensar el diàleg i el dret a l'autodeterminació. Junqueras va acusar directament la justícia espanyola i va insistir en la seva innocència. "Impedir per la força que la gent voti és un delicte. Votar no és un delicte", va voler deixar molt clar. 

Més tard, Forn va explicar -rebaixant el to de l'interrogatori i responent a la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat- que el Govern sempre havia tingut voluntat de negociar i que, malgrat que el compromís polític de l'executiu català era per celebrar el referèndum, la declaració unilateral d'independència (DUI) no va tenir cap transcendència. L'exconseller d'Interior va remarcar que la declaració mai es va votar i no es va publicar en cap butlletí oficial, i tampoc es va comunicar a les cancelleries internacionals. Per altra banda, va assegurar que els Mossos d'Esquadra sempre van complir els mandats judicials en relació al referèndum, malgrat el seu compromís polític i personal com a membre del Govern. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació