16
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
17
de febrer
a les
6:40h
El judici de l'1-O, si volia esdevenir una lliçó per a l'independentisme, sembla que tindrà poc èxit. Després de les tres primeres sessions al Suprem, els partits i organitzacions sobiranistes han tornat a sortir al carrer aquest dissabte per refermar que no reconeixen l'alt tribunal i que l'aposta per una solució política i en base a l'autodeterminació es manté inalterable. Els discursos mantenien el pols amb l'Estat i seguien exigint aparcar la via judicial, mentre escalfaven l'ambient per a la vaga general de dijous.
Fins a 200.000 persones s'han mobilitzat, una xifra quatre cops i mig superior a la de la concentració espanyolista de la setmana passada a plaça de Colon de Madrid. Llavors, els dirigents de PP, Cs i Vox reclamaven eleccions i les van aconseguir cinc dies més tard, un èxit que l'independentisme no espera respecte les seves reivindicacions per tan aviat, motiu pel qual té assumit que haurà de seguir protestant en altres convocatòries.
Sigui com sigui, aquesta xifra no satisfeia els organitzadors, els quals -a diferència del que fan normalment- n'han ofert una altra de pròpia, aquesta de mig milió de persones. El cert és que no ha estat una manifestació de la magnitud de les de la Diada, ni tan sols com la del carrer de la Marina del novembre de 2017, però ni molt menys defrauda i evidencia que el sobiranisme no defalleix i que es pot preparar, després de mesos de disputes internes, per un nou cicle de mobilitzacions massives.
Amb el 3-O encara a la retina
La primera cita de les quals podria arribar dijous vinent. Els crits de "vaga general" eren recurrents durant la marxa, al costat dels que reclamaven unitat, i bona part dels oradors ha insistit en la necessitat d'aturar el país el dia 21. La vaga del 3 d'octubre encara és un dels èxits mobilitzadors més espectaculars d'aquest país i la voluntat d'intentar emular tant com sigui possible aquella efemèride serà un dels reptes dels propers dies. No en va, les últimes intervencions de l'acte estaven reservades als representants del sindicat convocant, la Intersindical-CSC, i la Ustec, que hi dona suport.
Els missatges al Suprem han estat una constant, ridiculitzant algunes de les afirmacions que s'estan escoltant aquests dies al tribunal o que es poden llegir en els informes de les acusacions. El crit de "no passaran" clàssic del republicanisme durant la guerra civil i que serveix per acusar Jordi Cuixart de rebel·lió s'ha tornat a repetir en referència al tripartit de dretes que ja clama per un nou 155 i per noves retallades socials.
Igual que les referències de la Fiscalia als "murs humans" que, segons aquesta, representa la violència organitzada pels líders independentistes contra les forces de seguretat estatals. "Heu convertit la Gran Via en un mur humà! Sí, senyor fiscal, som un mur de dissidents, d'homes i dones lliures plens de dignitat i autoestima, la mateixa que tenen els nostres presos polítics davant el Suprem!", ha clamat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, en una metàfora que han repetit altres veus.
L'independentisme no recula, tot el contrari. Els carrers s'han tornat a omplir d'incansables estelades i llaços grocs, però alguna cosa ha canviat en l'horitzó. L'aplicació immediata de la República ja no és el centre de les demandes -tan sols la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, s'hi ha referit, de forma menys vehement que en altres ocasions- i, en canvi, les apel·lacions a l'Estat s'han multiplicat. El possible govern de PP, Cs i Vox és una amenaça per al republicanisme català i per al progressisme espanyol, a qui se li ha requerit una valentia que fins ara no s'ha vist en Pedro Sánchez per afrontar acords polítics.
El mateix Mauri ha defensat un "diàleg sense renúncies" i que el president espanyol encara faci algun gest, com instar l'Advocacia General de l'Estat a retirar totes les acusacions. En aquest sentit, el republicà Gabriel Rufián ha instat a constituir "un front contra el feixisme que campa" i contra els "tres genets de l'apocalipsi ultra", en referència a PP, Cs i Vox, mentre que la diputada de la CUP Natàlia Sànchez també ha alertat que, si no es frena la repressió contra l'independentisme, després aquesta es podrà generalitzar contra tota la dissidència.
Nuet crida a la unitat republicana
Les crides a la unitat, curiosament, no han vingut del PDECat o la Crida, sinó dels comuns. En concret, d'un dels líders del seu sector sobiranista, el diputat Joan Josep Nuet, que ha recordat emotivament l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i ha sentenciat: "Seguim amb unitat republicana, perquè només la unitat ens farà vèncer i ens farà lliures". Ell és un dels ferms defensors de la necessitat de traçar aliances transversals.
L'autodeterminació, per tant, es manté sempre a l'horitzó, tot i que amb diferents accents i sent majoritàriament conscients que al front de Madrid s'hi haurà d'insistir i requerirà habilitat. La diversitat, en tot cas, s'ha complementat de nou després de mesos sense convocatòries unitàries i s'ha posat una primera pedra per retornar la pulsió mobilitzadora, amb la vaga general de dijous com a primer repte.
Fins a 200.000 persones s'han mobilitzat, una xifra quatre cops i mig superior a la de la concentració espanyolista de la setmana passada a plaça de Colon de Madrid. Llavors, els dirigents de PP, Cs i Vox reclamaven eleccions i les van aconseguir cinc dies més tard, un èxit que l'independentisme no espera respecte les seves reivindicacions per tan aviat, motiu pel qual té assumit que haurà de seguir protestant en altres convocatòries.
Sigui com sigui, aquesta xifra no satisfeia els organitzadors, els quals -a diferència del que fan normalment- n'han ofert una altra de pròpia, aquesta de mig milió de persones. El cert és que no ha estat una manifestació de la magnitud de les de la Diada, ni tan sols com la del carrer de la Marina del novembre de 2017, però ni molt menys defrauda i evidencia que el sobiranisme no defalleix i que es pot preparar, després de mesos de disputes internes, per un nou cicle de mobilitzacions massives.
Amb el 3-O encara a la retina
La primera cita de les quals podria arribar dijous vinent. Els crits de "vaga general" eren recurrents durant la marxa, al costat dels que reclamaven unitat, i bona part dels oradors ha insistit en la necessitat d'aturar el país el dia 21. La vaga del 3 d'octubre encara és un dels èxits mobilitzadors més espectaculars d'aquest país i la voluntat d'intentar emular tant com sigui possible aquella efemèride serà un dels reptes dels propers dies. No en va, les últimes intervencions de l'acte estaven reservades als representants del sindicat convocant, la Intersindical-CSC, i la Ustec, que hi dona suport.
Els missatges al Suprem han estat una constant, ridiculitzant algunes de les afirmacions que s'estan escoltant aquests dies al tribunal o que es poden llegir en els informes de les acusacions. El crit de "no passaran" clàssic del republicanisme durant la guerra civil i que serveix per acusar Jordi Cuixart de rebel·lió s'ha tornat a repetir en referència al tripartit de dretes que ja clama per un nou 155 i per noves retallades socials.
Capçalera de la mobilització contra el judici de l'1-O. Foto: Adrià Costa
Igual que les referències de la Fiscalia als "murs humans" que, segons aquesta, representa la violència organitzada pels líders independentistes contra les forces de seguretat estatals. "Heu convertit la Gran Via en un mur humà! Sí, senyor fiscal, som un mur de dissidents, d'homes i dones lliures plens de dignitat i autoestima, la mateixa que tenen els nostres presos polítics davant el Suprem!", ha clamat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, en una metàfora que han repetit altres veus.
L'independentisme no recula, tot el contrari. Els carrers s'han tornat a omplir d'incansables estelades i llaços grocs, però alguna cosa ha canviat en l'horitzó. L'aplicació immediata de la República ja no és el centre de les demandes -tan sols la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, s'hi ha referit, de forma menys vehement que en altres ocasions- i, en canvi, les apel·lacions a l'Estat s'han multiplicat. El possible govern de PP, Cs i Vox és una amenaça per al republicanisme català i per al progressisme espanyol, a qui se li ha requerit una valentia que fins ara no s'ha vist en Pedro Sánchez per afrontar acords polítics.
Imatges dels presos polítics i exiliats a la manifestació. Foto: Adrià Costa
El mateix Mauri ha defensat un "diàleg sense renúncies" i que el president espanyol encara faci algun gest, com instar l'Advocacia General de l'Estat a retirar totes les acusacions. En aquest sentit, el republicà Gabriel Rufián ha instat a constituir "un front contra el feixisme que campa" i contra els "tres genets de l'apocalipsi ultra", en referència a PP, Cs i Vox, mentre que la diputada de la CUP Natàlia Sànchez també ha alertat que, si no es frena la repressió contra l'independentisme, després aquesta es podrà generalitzar contra tota la dissidència.
Nuet crida a la unitat republicana
Les crides a la unitat, curiosament, no han vingut del PDECat o la Crida, sinó dels comuns. En concret, d'un dels líders del seu sector sobiranista, el diputat Joan Josep Nuet, que ha recordat emotivament l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i ha sentenciat: "Seguim amb unitat republicana, perquè només la unitat ens farà vèncer i ens farà lliures". Ell és un dels ferms defensors de la necessitat de traçar aliances transversals.
L'autodeterminació, per tant, es manté sempre a l'horitzó, tot i que amb diferents accents i sent majoritàriament conscients que al front de Madrid s'hi haurà d'insistir i requerirà habilitat. La diversitat, en tot cas, s'ha complementat de nou després de mesos sense convocatòries unitàries i s'ha posat una primera pedra per retornar la pulsió mobilitzadora, amb la vaga general de dijous com a primer repte.