Sánchez, un líder no tan desgastat com la dreta voldria?

Per què ha optat Pedro Sánchez per avançar les eleccions i posar la Moncloa en safata a un tripartit de dretes? Aquesta és una pregunta recurrent les darreres hores. El cert, però, és que el CIS no detecta que la imatge del líder del PSOE estigui tan desgastada com alguns mitjans volen fer veure i com volia certificar la fallida concentració a plaça Colón de la setmana passada. Segons l'ens estadístic del govern espanyol, segueix sent encara el candidat preferit per seguir al capdavant de l'executiu, i amb certa diferència.

De fet, dues enquestes d'aquest dissabte -d'El Periódico i de La Vanguardia- ratifiquen que el PSOE no està tan tocat com podria semblar. I és que Sánchez està lluny de ser un candidat de consens, ja que el prioritzen un 26,8% dels enquestats pel CIS, però sí que es troba a més d'11 punts del segon, Albert Rivera, i obté dos cops i mig més adhesions que el principal competidor, Pablo Casado. I el més rellevant és que, tant en aquest punt com en d'altres del sondeig, el líder socialista sembla que recupera certa força respecte mesos anteriors o, en tot cas, es manté millor que el dirigent popular, que no aconsegueix rendibilitzar la dura campanya mediàtica de la dreta contra l'actual inquilí de la Moncloa.

Pel que fa a la puntuació que rep dels enquestats, de fet, és de tan sols dues dècimes menys que just després de la moció de censura. El desgast no sembla tant dur, mentre que Casado, en canvi, ha caigut del 3,6 al 2,8 en quatre mesos, situant-se quasi un punt per sota del líder del PSOE. Rivera i Iglesias també mantenen força les posicions, malgrat que el candidat de Podem segueix com el pitjor valorat.
 
Sánchez sí que ha caigut pel que fa a la confiança que inspira als ciutadans, segons els mateixos baròmetres del CIS, ja que els que li tenen bastanta o molta confiança han passat de ser el 28,8% al juliol al 22,5% al gener. Curiosament, els que encara el prefereixen com a president superen aquest percentatge, cosa que podria significar que té certa capacitat per atraure suports com a mal menor.

I és que la confiança transmesa per Casado és molt inferior. En l'enquesta d'octubre, tan sols el 13,6% li tenia molta o bastanta confiança, però aquest percentatge ha caigut fins a l'11,8% el gener. L'estratègia del PSOE de situar la campanya en un binomi entre Sánchez o un tripartit PP-Cs-Vox liderat pel candidat popular, per tant, pot no ser un mal eslògan per mobilitzar un sector de l'electorat que, sense avalar el programa socialista, recela encara més de la dreta.


De fet, el CIS també assenyala que les expectatives electorals del PSOE no són tan negatives ni han empitjorat tant com la dreta voldria . Aquest baròmetre està qüestionat pels canvis en la metodologia de càlcul, però si s'homologa aquest i es pren de referència el vot+simpatia a candidatures -per tant, sense cuina i agafant-ho amb pinces-, els socialistes van patir una caiguda just després de la moció de censura, però des de llavors s'ha mantingut, en ocasions pràcticament doblant el segon partit.

En canvi, ni PP ni Cs han aconseguit aixecar el cap i l'efecte renovador inicial de Casado s'ha anat apaivagant progressivament, fins a situar-se com a quarta força -si es comptabilitza el vot ocult, però, segurament no serà tan dura la caiguda-. El PSOE pot confiar que, concentrant el vot d'esquerres pel mal moment de Podem i amb una dreta dividida que li pot fer perdre representants a les províncies petites, pugui tenir algunes expectatives de créixer i evitar l'alternativa assajada a Andalusia.
 
Tot i la dura campanya mediàtica i política de la dreta contra el diàleg a Catalunya, el cert és que la majoria de la ciutadania espanyola prefereix aquesta opció a la mà dura que reclamen PP, Cs i Vox. Si bé és cert que, a l'Estat, les preferències són clarament vincular el diàleg amb el compliment de la llei -a Catalunya, en canvi, no es vol circumscriure la negociació al marc legal-, l'opció de la dreta, que ja crida a un nou 155, tan sols rep l'aval del 21,7% dels enquestats. Un percentatge molt limitat pel qual pugnen massa forces.
 
Igualment, Sánchez s'ha conreat una imatge de dialogant que li pot fer treure rèdits. Segons el baròmetre del CIS d'octubre, el PSOE és el darrer culpable de la crispació política actual (6,9%). El principal responsable, segons els enquestats, és l'independentisme català (27,8%), però el PP s'hi situa en molt a prop (27,3%). Una imatge problemàtica que el pot fer allunyar de votant moderat i que, en canvi, Cs no té, malgrat que fa proclames similars sobre Catalunya (tan sols el 7,1% l'identifica com a culpable de la crispació).