17
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
18
de febrer
a les
10:15h
David Madden és professor assistent al departament de Sociologia i al Programa de Ciutats de la London School of Economics. És coautor, conjuntament amb el professor emèrit de la Universitat de Columbia, del llibre In defense of housing: the politics of crisis (En defensa de la vivienda, en l'edició en castellà de Capitán Swing).
Recentment ha visitat Barcelona, on els veïns assenyalen les dificultats per accedir a un habitatge com la seva segona preocupació. Madden analitza les raons de la crisi global de l'habitatge i aposta perquè els governs impulsin polítiques públiques que garanteixin el dret de tothom a viure en una llar digna.
- Vostè parla d'una crisi de l'habitatge global. A cada racó del món es manifesta de manera diferent però quin denominador comú hi ha?
- A tot arreu té un mateix origen: la mercantilització de l’habitatge. La desregulació i privatització de l’habitatge són, en bona part, l’origen de tot plegat. També hi ha actors que en són responsables, com les empreses multinacionals d’inversió. Per exemple, un dels principals tenidors d'immobles a Espanya també ho és als estats Units: Blackstone.
- De fet, vostè és crític amb qualificar la situació actual de "crisi". Per què?
- No és tan important la utilització del mot "crisi" sinó la manera com s’utilitzi. No podem parlar de crisi des d’una perspectiva acrítica. Per defecte, parlar de crisi implica parlar de quelcom temporal i aquest no és el cas. No tenim una crisi de l’habitatge perquè el sistema hagi fallat sinó perquè aquesta és la naturalesa del sistema capitalista neoliberal. El concepte crisi és interessant sempre que faci referència al risc de ser desnonat, a l’exposició al sensellarisme o al fet de no poder-te permetre pagar un pis. En aquest sentit sí que és interessant utilitzar aquest terme, des d’un punt de vista de crítica econòmica.
- El seu llibre analitza en profunditat la crisi de l’habitatge als Estats Units i, més concretament a Nova York. Què podem aprendre del que ha passat allà?
- Bé, els Estats Units mai han tingut polítiques d’habitatge socialdemòcrates, o almenys no al nivell d’Europa Occidental. Com tot, als EUA la crisi de l’habitatge ha tingut la població negra com a víctima principal. La crisi de l’habitatge americana serveix per comprovar que els actors privats no han parat d’innovar en la mercantilització de l'habitatge, com evidencien les estratègies del fons d'inversió.
David Madden. Foto: Martí Juanola
- Qualsevol crisi requereix una resposta. Vostè recorda com Engels veia la lluita pel dret a l'habitatge com quelcom secundari en el marc de la lluita de classes. Hi coincideix?
- Engels deia que era absurd lluitar pel dret a l’habitatge si no destruïes el capitalisme. Al llibre, mantenim una postura diferent i no veiem la lluita per l’habitatge com quelcom secundari en la vida de la classe treballadora. En la mesura que la crisi de l’habitatge és causada pel capitalisme, això ens indica que la lluita per aquest dret pot obrir el camí cap a una transformació social.
- Quines vies hi ha, doncs, per aconseguir que l'habitatge deixi d'estar subordinat a interessos econòmics?
- La mercantilització de l’habitatge pot prendre moltes formes i es pot expandir o contraure’s. Ara s’està expandint per moltes raons, començant perquè els governs hi estan contribuint. El primer que haurien de fer les administracions públiques és evitar que la crisi de l’habitatge vagi a pitjor. És urgent una moratòria en la privatització i potenciar l'habitatge públic. Moltes de les polítiques d’habitatge que fan els governs no van enfocades realment a solucionar el problema i sovint responen als interessos d’institucions financeres, inversors…
- La Constitució espanyola recull el dret a l'habitatge però a la pràctica no es respecta. Com es pot convertir un dret simbòlic en un dret real?
- Tot rau en com entenem un dret. Una interpretació superficial del dret a l’habitatge pot suposar una injustícia. Un dret a l’habitatge real és aquell que transforma el sistema d’habitatge.
- La regulació dels preus de lloguer suposaria, com a mínim, una reforma del sistema. Com ha funcionat a Nova York?
- Si ens plantegem que suposaria una regulació dels lloguers a Espanya, l'exemple a seguir és Berlín i no Nova York. A la capital d'Alemanya la regulació és universal mentre que a la meva ciutat només afecta determinats immobles.
- I una mesura així depèn només de la voluntat política del govern de torn?
- Evidentment, hi ha grups poderosos que sempre s’hi oposaran però la clau per poder tirar endavant una mesura així és que s’englobi en un pla estratègic per canviar el sistema d’habitatge en el seu conjunt. Necessitem més valentia per part dels polítics però també molta mobilització al carrer.
- Setmanes enrere, els jutges de primera instància de Barcelona van donar formalment llum verda als anomenats desnonaments per sorpresa. Què representa una decisió com aquesta?
- Em sembla una actitud opressora. No em puc imaginar que deu suposar saber que et desnonaran però no saber el moment concret en què vindran a fer-te fora de casa teva.
- Vostè també defensa les cooperatives d'habitatge o l'ocupació d'immobles com a vies per revertir la mercantilització de l'habitatge.
- El cooperativisme és un exemple de modificació parcial del sistema d’habitatge, que prioritza l’accés a un immoble per sobre del benefici que algú pot obtenir d’això. Les condicions de cada projecte cooperatiu determinaran si la gent de classe treballadora hi pot accedir o no. Pel que fa a l’ocupació, és una opció tàctica. No és realista que sigui una solució definitiva pel problema de l’habitatge però serveix per evidenciar que hi ha molts habitatges disponibles que estan buits.
Recentment ha visitat Barcelona, on els veïns assenyalen les dificultats per accedir a un habitatge com la seva segona preocupació. Madden analitza les raons de la crisi global de l'habitatge i aposta perquè els governs impulsin polítiques públiques que garanteixin el dret de tothom a viure en una llar digna.
- Vostè parla d'una crisi de l'habitatge global. A cada racó del món es manifesta de manera diferent però quin denominador comú hi ha?
- A tot arreu té un mateix origen: la mercantilització de l’habitatge. La desregulació i privatització de l’habitatge són, en bona part, l’origen de tot plegat. També hi ha actors que en són responsables, com les empreses multinacionals d’inversió. Per exemple, un dels principals tenidors d'immobles a Espanya també ho és als estats Units: Blackstone.
- De fet, vostè és crític amb qualificar la situació actual de "crisi". Per què?
- No és tan important la utilització del mot "crisi" sinó la manera com s’utilitzi. No podem parlar de crisi des d’una perspectiva acrítica. Per defecte, parlar de crisi implica parlar de quelcom temporal i aquest no és el cas. No tenim una crisi de l’habitatge perquè el sistema hagi fallat sinó perquè aquesta és la naturalesa del sistema capitalista neoliberal. El concepte crisi és interessant sempre que faci referència al risc de ser desnonat, a l’exposició al sensellarisme o al fet de no poder-te permetre pagar un pis. En aquest sentit sí que és interessant utilitzar aquest terme, des d’un punt de vista de crítica econòmica.
"Els actors privats no han parat d’innovar en la mercantilització de l'habitatge"
- El seu llibre analitza en profunditat la crisi de l’habitatge als Estats Units i, més concretament a Nova York. Què podem aprendre del que ha passat allà?
- Bé, els Estats Units mai han tingut polítiques d’habitatge socialdemòcrates, o almenys no al nivell d’Europa Occidental. Com tot, als EUA la crisi de l’habitatge ha tingut la població negra com a víctima principal. La crisi de l’habitatge americana serveix per comprovar que els actors privats no han parat d’innovar en la mercantilització de l'habitatge, com evidencien les estratègies del fons d'inversió.
- Qualsevol crisi requereix una resposta. Vostè recorda com Engels veia la lluita pel dret a l'habitatge com quelcom secundari en el marc de la lluita de classes. Hi coincideix?
- Engels deia que era absurd lluitar pel dret a l’habitatge si no destruïes el capitalisme. Al llibre, mantenim una postura diferent i no veiem la lluita per l’habitatge com quelcom secundari en la vida de la classe treballadora. En la mesura que la crisi de l’habitatge és causada pel capitalisme, això ens indica que la lluita per aquest dret pot obrir el camí cap a una transformació social.
"La lluita pel dret a l'habitatge pot obrir camí cap a una transformació social"
- Quines vies hi ha, doncs, per aconseguir que l'habitatge deixi d'estar subordinat a interessos econòmics?
- La mercantilització de l’habitatge pot prendre moltes formes i es pot expandir o contraure’s. Ara s’està expandint per moltes raons, començant perquè els governs hi estan contribuint. El primer que haurien de fer les administracions públiques és evitar que la crisi de l’habitatge vagi a pitjor. És urgent una moratòria en la privatització i potenciar l'habitatge públic. Moltes de les polítiques d’habitatge que fan els governs no van enfocades realment a solucionar el problema i sovint responen als interessos d’institucions financeres, inversors…
- La Constitució espanyola recull el dret a l'habitatge però a la pràctica no es respecta. Com es pot convertir un dret simbòlic en un dret real?
- Tot rau en com entenem un dret. Una interpretació superficial del dret a l’habitatge pot suposar una injustícia. Un dret a l’habitatge real és aquell que transforma el sistema d’habitatge.
- La regulació dels preus de lloguer suposaria, com a mínim, una reforma del sistema. Com ha funcionat a Nova York?
- Si ens plantegem que suposaria una regulació dels lloguers a Espanya, l'exemple a seguir és Berlín i no Nova York. A la capital d'Alemanya la regulació és universal mentre que a la meva ciutat només afecta determinats immobles.
David Madden. Foto: Martí Juanola
- I una mesura així depèn només de la voluntat política del govern de torn?
- Evidentment, hi ha grups poderosos que sempre s’hi oposaran però la clau per poder tirar endavant una mesura així és que s’englobi en un pla estratègic per canviar el sistema d’habitatge en el seu conjunt. Necessitem més valentia per part dels polítics però també molta mobilització al carrer.
"Necessitem més valentia per part dels polítics però també molta mobilització al carrer."
- Setmanes enrere, els jutges de primera instància de Barcelona van donar formalment llum verda als anomenats desnonaments per sorpresa. Què representa una decisió com aquesta?
- Em sembla una actitud opressora. No em puc imaginar que deu suposar saber que et desnonaran però no saber el moment concret en què vindran a fer-te fora de casa teva.
- Vostè també defensa les cooperatives d'habitatge o l'ocupació d'immobles com a vies per revertir la mercantilització de l'habitatge.
- El cooperativisme és un exemple de modificació parcial del sistema d’habitatge, que prioritza l’accés a un immoble per sobre del benefici que algú pot obtenir d’això. Les condicions de cada projecte cooperatiu determinaran si la gent de classe treballadora hi pot accedir o no. Pel que fa a l’ocupació, és una opció tàctica. No és realista que sigui una solució definitiva pel problema de l’habitatge però serveix per evidenciar que hi ha molts habitatges disponibles que estan buits.