El 28-A impacta en la reorganització de l'espai postconvergent

El PDECat, JxCat i la Crida debaten el format per anar a les espanyoles i s'activen els primers càstings, que inclouen els noms de Josep Rull, Míriam Nogueras i Eduard Pujol

Reunió de coordinació de JxCat i el PDECat al Parlament
Reunió de coordinació de JxCat i el PDECat al Parlament | Junts per Catalunya
16 de febrer del 2019
Actualitzat el 17 de febrer a les 22:43h
Al llarg de les últimes setmanes s'han celebrat tres reunions de cara al públic que fins ara eren inèdites. S'hi han pogut veure membres del Govern, diputats de Junts per Catalunya (JxCat), dirigents del PDECat, el president Quim Torra i l'expresident Carles Puigdemont. Totes tres s'han fet al Parlament i suposen una certa institucionalització de la relació coordinada que aspira a tenir l'espai postconvergent en relació a l'actuació a Madrid, on després d'intentar negociar per tramitar els pressupostos generals de l'Estat s'ha topat amb un avançament electoral convocat per Pedro Sánchez. El 28-A impacta de ple en el procés de reorganització dels espais sorgits de l'antiga CDC.

El grup parlamentari actual, format per vuit diputats integrants del mixt -Carles Campuzano, Jordi Xuclà, Míriam Nogueras, Ferran Bel, Feliu Guillaumes, Lourdes Ciuró, Antoni Postius i Sergi Miquel- es va presentar a les eleccions sota les sigles de Convergència. Campuzano, Xuclà, Bel, Giullaumes i Miquel han estat partidaris de tramitar els pressupostos i, segons es podia palpar aquesta setmana als passadissos del Congrés, consideren un "error" haver-los bloquejat. Nogueras, Ciuró i Postius són propers a Puigdemont i portaven setmanes defensant que, si Sánchez no feia cap oferta basada en l'autodeterminació ni un relator internacional, tombarien els comptes.

Així ha estat, i ara les eleccions obliguen a presentar una llista que competeixi contra una ERC que -com és habitual- disposa d'una bona posició a les enquestes. Fonts consultades per NacióDigital assenyalen que hi haurà una "autèntica pugna" entre tots els actors de l'antiga CDC per acordar el format de la candidatura i pels noms que l'integraran, agreujada pel fet que les enquestes els atorguen una baixada respecte dels vuit diputats del 2016. "En podem perdre un o dos per Barcelona i un per Girona", assenyalen des de la sala de màquines del PDECat. La primera decisió que s'haurà de prendre és si el partit hi anirà sota la marca de JxCat, utilitzada amb èxit a les eleccions del 21-D i ja preparada per aixoplugar l'espai nacionalista a les municipals del maig.

A la sala de màquines del PDECat donen per fet que perdran un o dos diputats per Barcelona i un per Girona, amb les enquestes actuals a la mà

La Crida Nacional per la República reclama una llista unitària de l'independentisme, però la posició d'ERC és coneguda: ni parlar-ne. Això obligarà a confegir una llista amb totes les sensibilitats en la qual, probablement, figures de llarg recorregut dins de CDC -Campuzano i Xuclà, per exemple- hi tindran un "difícil encaix", segons les fonts consultades. Parteixen de millor posició per repetir Nogueras, Ciuró i Postius, tot i que haurien d'encadenar una campanya darrere l'altra perquè són candidats a Mataró, Sabadell i Lleida, respectivament. Nogueras i Ciuró van aparèixer a les travesses per ocupar la conselleria de la Presidència quan Elsa Artadi -abans que acabi el mes de febrer- abandoni el Govern per anar de número dos de Joaquim Forn a Barelona.

I el cap de llista?

Aquesta candidatura, en tot cas, encara no té definit un lideratge clar. Hi ha dirigents consultats que no descarten el nom de Nogueras per liderar la llista de Barcelona, i hi ha un nom que apareix com a possible integrant de la candidatura en posicions molt avançades: Eduard Pujol. El portaveu parlamentari adjunt de JxCat al Parlament és un dels noms a les travesses per ser a la llista, i ja va ser un dels més destacats en la campanya de les eleccions del 21-D. Malgrat això, les fonts consultades per NacióDigital recalquen la possibilitat que sigui un encausat qui lideri la llista.

Un dels noms que apareixen en les converses entre dirigents és el de Josep Rull, que aquesta setmana declararà al Tribunal Suprem. L'exconseller de Territori i Sostenibilitat, dirigent de llarga trajectòria dins del PDECat i estimat per les bases, és també impulsor de la Crida Nacional i porta empresonat des del 23 de març. Des de les presons d'Estremera i de Lledoners ha jugat un paper important en totes les decisions que s'han pres en els últims mesos. És diputat al Parlament, però la suspensió del Tribunal Suprem i la negativa a designar substitut fan que no es pugui comptabilitzar el seu vot.

El nom d'Eduard Pujol sona amb força per formar part de la llista de l'espai postconvergent a Madrid, que viurà una renovació respecte del 2016

Si Rull acaba fent el pas, l'espai postconvergent podria veure com tres dels encausats al Suprem acaben sent candidats mentre dura el judici. Forn és la cara visible de JxCat a Barcelona, l'exconseller de Territori compta amb opcions a Madrid -a l'espera de quin sigui el format de la candidatura- i Jordi Turull s'ha ofert per liderar la llista a Europa. Tot i això, fonts del PDECat asseguren que Puigdemont pressiona perquè sigui Jordi Sànchez, líder de la Crida i també encausat, qui lideri la llista al Parlament Europeu. Un extrem que l'entorn de Sànchez nega amb insistència. En tot cas, els encausats seguiran jugant un paper decisiu el tàndem d'eleccions de la primavera.
Arxivat a