El Centre LGTBI de Barcelona ja treballa pel «pas endavant» del col·lectiu

De la diversitat d'entitats a una història marcada per la resistència. D’una lluita LGTBI des dels carrers a la creació d’un Consell Municipal LGTBI (2004). D’un pla municipal LGTBI a la creació d’un centre referent en aquesta matèria a Barcelona. Sembla un procés ràpid, però són anys de lluita i insistència que finalment veuen fet realitat un dels recursos que des del mandat anterior ja estava previst: el Centre LGTBI de Barcelona, punt de referència del col·lectiu, ha obert les portes a tothom, i neix per quedar-se.

Després dels atacs feixistes a finals de gener, la seva existència és més que necessària, afirmen des del govern municipal i des del mateix centre. "La creació del Centre, a part de donar centralitat dins del col·lectiu, posa Barcelona un pas endavant en la lluita pels drets LGTBI", creu la regidora de Feminismes i LGTBI de Barcelona, Laura Pérez.

Andreu Agustín és el director del Centre LGTBI de Barcelona, al barri de Sant Antoni. Explica que aquest recurs municipal és “una consecució del moviment” que des de sempre ha explicitat aquesta necessitat. “El Centre és un punt de referència”, reivindica Agustín, que afegeix que per primera vegada l’Ajuntament de Barcelona ofereix uns serveis de forma gratuïta a tota la ciutadania.

Quins són els serveis que ofereix aquest espai? Principalment, un servei de primera atenció per a persones, grups i famílies. Per a fer-ho gràfic: tothom podrà dirigir-se al centre, on farà el primer contacte amb un especialista (hi haurà un equip de psicòlegs) que determinarà –juntament amb l’usuari- què necessita. El Centre oferirà assessorament psicològic (algunes sessions gratuïtes), orientació legal i jurídica, assessorament laboral, informació sociosanitària (el centre informarà dels llocs on és possible fer-se proves de VIH, i una entitat resident, Gais Positius, en farà dins del mateix equipament) i atenció a persones trans i intersexuals.  

Per "primera atenció" Agustín explica que, en funció de cada cas, es podrà derivar l’usuari a un especialista o recurs concret, ja que el Centre no disposarà de la infraestructura per oferir tots aquests serveis, sinó que pretén ser un punt de referència i orientació ciutadana. Fins ara, l’Ajuntament podia oferir aquests serveis des d’una altra visió: serveis socials, de joventut o programes concrets, però "és la primera vegada que es fa atenció directa pensada exclusivament pel col·lectiu LGTBI des d’un servei municipal", celebra.
 
Mantenir l’ADN de les entitats

"El Centre és molt Barcelona", diu Agustín. Es refereix al model híbrid que fa possible el funcionament del recurs, i és que els col·lectius que hi haurà (alguns permanents i altres no) "són molt diversos". Des de l’inici, tant el govern municipal com les entitats que des del principi van voler impulsar el centre, "teníem clar que l’ADN de les associacions no es podia tocar, que totes elles amb les seves diferències són potents i necessàries", diu Agustín. Algunes de les entitats que podran trobar-se al centre són Casal Lambda, Associació de Pares i Mares de GLBT (AMPGIL), Associació de Famílies LGTBI, l'Observatori Contra l'Homofòbia i Gais Positius.

A què es refereix per “model híbrid”? L’edifici situat al número 22 del carrer Comte Borrell és de titularitat municipal, però la gestió interna, en comptes de fer-se per concurs per tal que una empresa el gestionés, es va optar per un acord de gestió cívica. És a dir: l’Ajuntament va cedir la gestió de l’espai a la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya, la formació que engloba més associacions del col·lectiu. Aquesta plataforma, més enllà de la seva tasca activista, el que va fer va ser -amb l’Ajuntament- una selecció d’un equip professional per gestionar el recurs: una direcció (Andreu Agustín), un equip i un coordinador d’entitats.

Aquesta fórmula, explica Agustín, permet mantenir l’ADN de totes les associacions del centre. El seu treball com a director i el del seu equip es basarà en vetllar perquè les entitats puguin desenvolupar les seves activitats, tant les quotidianes com les puntuals (exposicions, cicles, formacions, etc.). “Això reforça la visió municipal i el no tocar la identitat dels col·lectius, és a dir, aquesta idea de servei central vol dir que les persones tenen un punt de referència on poden veure totes les possibilitats que tenen segons les necessitats”, afirma.

Qui en pot fer ús, del centre? “Oferirem serveis per a les persones LGTBI, però és una porta oberta a tothom”, reivindica el director del centre. “Des de les entitats també volíem visibilitzar les nostres realitats, i aquest recurs és una oportunitat per trencar estigmes, prejudicis...”, fins i tot, l'arquitectura de l'edifici, obert i diàfan, busca generar aquest ambient amable i transparent.
 
Una eina per visibilitzar el col·lectiu, segons les entitats

Quim Roqueta és el president de la Plataforma d'Entitats LGTBI de Catalunya i el president de Gais Positius, una de les entitats residents del Centre. Des de l'entitat -que treballa, sobretot, envers tres eixos: salut sexual, drets i LGTBI-  asseguren que traslladar-se a l'equipament municipal és una bona oportunitat pels col·lectius per a la visibilització i l'enfortiment del teixit associatiu. "Compartir espais, generar sinèrgies, i sobretot, fer xarxa amb el barri són elements fonamentals", reflexiona. 

Gais Positius es troba en procés de trasllat del seu local anterior cap al Centre LGTBI, com també faran AMPGIL, Lambda, l'OCH i Associació de Famílies LGTBI, que seran les entitats residents. "Per residents entenem que són les que tindran seu al recurs, ja que abans teníem els nostres propis locals però ara fem el pas de mudar-nos aquí i compartir centre", una iniciativa que cataloga de profitosa i enriquidora. 

"Traslladar-nos al Centre és una gran oportunitat per a visibilitzar-nos com a col·lectiu", afirma el president de Gais Positius, Quim Roqueta

A banda d'aquestes cinc entitats residents, l'activitat del centre vindrà complementada per la programació d'altres entitats que també executaran la seva acció a Comte Borrell 22, però que per motius diversos, han decidit preservar els seus locals. Segons Roqueta, entrar a formar part del Centre és "una manera més de compartir espais amb altres entitats, treballar coordinadament i fer xarxa". A més, d'aquesta manera se centralitzen serveis que fins ara es trobaven dispersos per Barcelona. "Aquest és un recurs orientat a la ciutadania, al barri, que després de l'atac feixista vam veure una bona reacció per part dels veïns", i afegeix "volen que siguem aquí".

Un compromís polític al darrere

La regidora de Feminismes i LGTBI de Barcelona, Laura Pérez, coincideix amb el fet que calia un espai referencial amb serveis específics, i que les mateixes entitats que ho reclamaven defensaven que elles soles no podien assumir-ho. Després d'una inversió d'1,7 milions d'euros per part de l'Ajuntament, el recurs és una realitat i segons la regidora, “referma el compromís polític del govern municipal en aquesta matèria”.

Tal com puntualitza Agustín, és cert que la construcció del Centre s’ha fet realitat en aquest mandat -quan existeix una regidoria dedicada a Feminismes i LGTBI-, però recorda que “és fruit d’una lluita d’anys i de moltes victòries prèvies”. Es refereix a la creació de l’Oficina per la no discriminació (1992) i el Consell Municipal LGTBI (2004), i recorda que el Centre ja era un projecte que es contemplava el mandat anterior.

Esperit de lideratge barceloní

“Volem ser referents”, assegura Pérez. Inspirant-se en Nova York i Àmsterdam -ciutats que ja compten amb centres similars-, la feina que ha fet Barcelona va un pas més enllà. “No només oferirà serveis de primera acollida, també és una aposta cultural, artística i social que cap altre centre té”, completa Agustín. “Amb aquest Centre som referents en el model de gestió també”, diu la regidora, que assegura estar orgullosa del que s’ha aconseguit.

El fet que estigui a Barcelona obeeix un criteri estratègic, diu Pérez: “Barcelona és una ciutat que s’ho pot permetre, que ho ha lluitat i que és accessible per a tothom”, malgrat això, confia en el fet que altres municipis d’arreu del territori català –i espanyol- ben aviat se sumin. “Estarem encantades de donar un cop de mà a qualsevol ciutat que vulgui impulsar una iniciativa semblant”, i es mostra confiada amb què aquest serà un model “d’èxit”.

Fins ara feia falta un centre que donés resposta al col·lectiu LGTBI de forma integral i directa, i la posada en marxa d’aquest espai busca consolidar aquesta fórmula que segons Pérez serà d’èxit. “Mentre hi continuïn havent agressions lgtbifòbiques, serà necessari un centre com aquest”, defensa Agustín.