15
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
19:06h
La resistència de Pedro Sánchez es tornarà a posar a prova el 28 d'abril, data en què es revelarà si el seu manual per sobreviure al seu propi partit i triomfar en una moció de censura és infal·lible per revalidar la presidència o, per contra, té límits. Fins ara, Sánchez ha exhibit un gran olfacte per a les oportunitats. La seva aposta no ha estat només l'avançament electoral, sinó que ja ha esbossat en quin marc mental les vol situar. Ubica els votants davant d'una dicotomia: o el PSOE o el tripartit de dretes. El vot útil, de nou, clau.
PP i Ciutadans jugaran a una altra dualitat amb Catalunya, aprofitant que la campanya se solaparà amb el judici al Suprem: o un govern de la mà de l'independentisme o un que garanteix un 155. Pressionat per la dreta, Sánchez s'ha ennuegat amb la carpeta catalana. Aquest és l'escenari que ha conduït a unes noves eleccions.
Feia mesos que la Moncloa estudiava el calendari per avaluar quin era el millor moment per prémer el botó. El superdiumenge va quedar descartat per no obrir un nou front amb els barons, que han demanat que les eleccions municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig tinguessin entitat pròpia i no quedessin supeditades a una campanya presidencialista. La por al desastre electoral també ha provocat que dirigents territorials del PSOE pressionessin Sánchez per trencar amb els independentistes, un context d'asfíxia que dificultava allargar la legislatura.
La tria de fer els comicis a l'abril es consolida a partir de la punxada de la manifestació de la dreta. Els estadistes de la Moncloa acaben fent la següent radiografia de la situació: el PP pot quedar debilitat per la queixalada de Vox, la fotografia d'Albert Rivera amb la ultradreta permet al PSOE pescar vot "espantat" i el fantasma del sorpasso de Podem que assetjava Sánchez als anteriors comicis ha quedat totalment enterrat. "Hem de créixer al centre i a l'esquerra", sostenen.
Confiança en l'"efecte Sánchez"
Que a Moncloa arribessin a aquesta conclusió explica per què abans de la votació de la tramitació dels pressupostos de dimecres no es va fer cap gest per recuperar el diàleg amb el Govern de la Generalitat. La iniciativa d'última hora, tombada per Carles Puigdemont i Quim Torra, es va cuinar al PDECat, amb el suport de Pablo Iglesias i el PNB, tal com va avançar NacióDigital. No va fructificar i els comptes no van obtenir els vots necessaris.
La decisió de la Moncloa estava presa, encara que això impliqués arrencar una campanya en plena Setmana Santa. "Hi ha derrotes parlamentàries que són victòries socials", ha dit Sánchez aquest divendres. Un missatge dirigit a aquells que assenyalen com a debilitat no haver aprovat els pressupostos. Confia que les enquestes que auguren el PSOE com a primera força -fet inimaginable fa només un any- tinguin raó. Sap que la seva gran assignatura pendent és guanyar unes eleccions després d'haver estat el cap de llista que ha encaixat els pitjors resultats electorals de la història del partit. I que el seu èxit o fracàs influirà també en les municipals, autonòmiques i europees.
Però Sánchez també necessita que el marge de la seva victòria sigui prou ampli perquè la seva presidència sigui indiscutible. El gran risc que assumeix és una eventual suma de les tres dretes, com va passar a Andalusia. Els seus, però, confien en la vigència de l'"efecte Sánchez", tot i que la suma serà clau per no haver de fer les maletes de la Moncloa. Això dependrà també del pes que tingui Podem -que travessa el seu pitjor moment-, malgrat que hi ha barons i factòtums del PSOE que pressionen per una suma amb Cs.
De moment, però, el líder socialista ha donat símptomes de voler seguir la mateixa línia i no ha tancat la porta a cap aliança, tot i que ha subratllat el segell d'esquerres i ha permès pensar que els pressupostos tombats són el mirall de l'horitzó d'Espanya que reivindica. Fins i tot ha mantingut la mà estesa als independentistes, però amb la Constitució a la mà. "Saben on trobar-nos. Mai no renunciaré al diàleg", ha dit. Tot i això, ha advertit que ERC i el PDECat hauran d'explicar per què han supeditat els pressupostos "més socials de la dècada" a l'exigència del dret a l'autodeterminació.
Durant la compareixença s'ha centrat més, però, en repartir estopa contra la dreta, a la qual ha acusat de fer "filibusterisme parlamentari" per bloquejar iniciatives des de la mesa del Congrés i d'actuar només amb motius "partidistes", pactant sense remordiments amb la ultradreta. "Em sorprèn que em posin un cordó sanitari a mi i no a l'extrema dreta. Tothom sabrà quins amics fa", ha sentenciat. La seva aposta, ha insistit, seguirà sent la de "consensuar amb el diferent" i fugir de la "crispació".
Catalunya, de nou, com a arma llancívola
I a aquesta escletxa s'han agafat PP i Ciutadans per col·locar el seu missatge central de campanya, que serà assenyalar Sánchez com el president que negocia amb l'independentisme per desgastar-lo i evitar també que el seu triomf sigui una catapulta de cara als comicis del maig. Si les eleccions s'han convocat finalment, ha dit Casado, és perquè van "enxampar" el president espanyol assegut a la taula amb els independentistes. "El 28 d'abril hem de decidir entre algú que pacti amb Torra o algú que lideri el 155", ha afirmat el líder dels populars, que se sotmetrà per primera vegada a l'escrutini de les urnes amb la doble amenaça que suposa per al partit Ciutadans i Vox.
En la mateixa línia, Albert Rivera ha insistit que no pot ser que "Junqueras, Puigdemont i Torra marquin el rumb" d'Espanya. Amb tot, conscient de la pugna que es lliurarà també per ser el referent de la dreta, ja ha marcat distàncies amb el PP recordant la seva condemna pel cas Gürtel i abanderant un estil "sense crits ni insults" per "unir" Espanya.
Podem pot ser, sens dubte, la gran víctima del vot útil a Sánchez. Les eleccions arriben en el pitjor moment per a Pablo Iglesias, que suma una crisi de lideratge a la implosió que pateix el propi partit. La portaveu Irene Montero ha erigit la formació com l'autèntic motor de canvi capaç de frenar la dreta "reaccionària" i l'única capaç d'abanderar el "diàleg" amb Catalunya enfront dels "odiadors professionals". El conflicte, ha insistit, només es resoldrà per aquesta via. Malgrat un escenari complex, Podem creu que té marge per estirar un nou govern cap a l'esquerra. És l'esperança d'Iglesias. Tanmateix, el líder de Podem tem tant una majoria de les drets com una entesa postelectoral entre PSOE i Ciutadans.
Catalunya, entre el diàleg sense referèndum i el 155
El Govern veu lluny l'escenari de resolució del conflicte. Sobretot tenint en compte que, al final, va ser la simple figura del relator el detonant perquè la legislatura hagi saltat pels aires. L'escenari, ha dit la consellera Elsa Artadi, és d'"ingovernabilitat" a Espanya. El 28-A afectarà l'independentisme en dues dimensions. La primera és externa i implica saber si a la Moncloa continua un govern que, sense acceptar el dret a l'autodeterminació, segueix tenint la intenció de dialogar o, per contra, la mà dura es torna a imposar en forma de 155.
La segona dimensió és interna i té a veure amb la pugna per l'hegemonia dins del procés català. És obvi que qui guanyi les eleccions espanyoles a Catalunya partirà amb avantatge de cara a les municipals i europees. ERC parteix d'una situació favorable, tenint en compte que la convocatòria electoral agafa l'òrbita postconvergent encara en plena redefinició.
El cicle electoral inaugurat amb les eleccions andaluses es precipita i es jugarà, finalment, en tres mesos endiablats determinants pel rumb d'Espanya, però també per a Catalunya, que a partir de la sentència del Tribunal Suprem es pot veure abocada també a uns comicis. El tauler polític espanyol i català es debat entre la redefinició i l'enquistament.
PP i Ciutadans jugaran a una altra dualitat amb Catalunya, aprofitant que la campanya se solaparà amb el judici al Suprem: o un govern de la mà de l'independentisme o un que garanteix un 155. Pressionat per la dreta, Sánchez s'ha ennuegat amb la carpeta catalana. Aquest és l'escenari que ha conduït a unes noves eleccions.
Feia mesos que la Moncloa estudiava el calendari per avaluar quin era el millor moment per prémer el botó. El superdiumenge va quedar descartat per no obrir un nou front amb els barons, que han demanat que les eleccions municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig tinguessin entitat pròpia i no quedessin supeditades a una campanya presidencialista. La por al desastre electoral també ha provocat que dirigents territorials del PSOE pressionessin Sánchez per trencar amb els independentistes, un context d'asfíxia que dificultava allargar la legislatura.
La tria de fer els comicis a l'abril es consolida a partir de la punxada de la manifestació de la dreta. Els estadistes de la Moncloa acaben fent la següent radiografia de la situació: el PP pot quedar debilitat per la queixalada de Vox, la fotografia d'Albert Rivera amb la ultradreta permet al PSOE pescar vot "espantat" i el fantasma del sorpasso de Podem que assetjava Sánchez als anteriors comicis ha quedat totalment enterrat. "Hem de créixer al centre i a l'esquerra", sostenen.
España debe seguir avanzando, progresando desde la tolerancia y el respeto. Sin crispación, redistribuyendo la riqueza, reconociendo nuevos derechos y libertades. Para ello, he propuesto la disolución de las Cámaras y la convocatoria de #EleccionesGenerales el 28 de abril. pic.twitter.com/gJqRp0quXJ
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 15 de febrer de 2019
Confiança en l'"efecte Sánchez"
Que a Moncloa arribessin a aquesta conclusió explica per què abans de la votació de la tramitació dels pressupostos de dimecres no es va fer cap gest per recuperar el diàleg amb el Govern de la Generalitat. La iniciativa d'última hora, tombada per Carles Puigdemont i Quim Torra, es va cuinar al PDECat, amb el suport de Pablo Iglesias i el PNB, tal com va avançar NacióDigital. No va fructificar i els comptes no van obtenir els vots necessaris.
La decisió de la Moncloa estava presa, encara que això impliqués arrencar una campanya en plena Setmana Santa. "Hi ha derrotes parlamentàries que són victòries socials", ha dit Sánchez aquest divendres. Un missatge dirigit a aquells que assenyalen com a debilitat no haver aprovat els pressupostos. Confia que les enquestes que auguren el PSOE com a primera força -fet inimaginable fa només un any- tinguin raó. Sap que la seva gran assignatura pendent és guanyar unes eleccions després d'haver estat el cap de llista que ha encaixat els pitjors resultats electorals de la història del partit. I que el seu èxit o fracàs influirà també en les municipals, autonòmiques i europees.
Però Sánchez també necessita que el marge de la seva victòria sigui prou ampli perquè la seva presidència sigui indiscutible. El gran risc que assumeix és una eventual suma de les tres dretes, com va passar a Andalusia. Els seus, però, confien en la vigència de l'"efecte Sánchez", tot i que la suma serà clau per no haver de fer les maletes de la Moncloa. Això dependrà també del pes que tingui Podem -que travessa el seu pitjor moment-, malgrat que hi ha barons i factòtums del PSOE que pressionen per una suma amb Cs.
Pedro Sánchez: "Els partits independentistes saben on trobar-nos. Mai no renunciaré al diàleg"
De moment, però, el líder socialista ha donat símptomes de voler seguir la mateixa línia i no ha tancat la porta a cap aliança, tot i que ha subratllat el segell d'esquerres i ha permès pensar que els pressupostos tombats són el mirall de l'horitzó d'Espanya que reivindica. Fins i tot ha mantingut la mà estesa als independentistes, però amb la Constitució a la mà. "Saben on trobar-nos. Mai no renunciaré al diàleg", ha dit. Tot i això, ha advertit que ERC i el PDECat hauran d'explicar per què han supeditat els pressupostos "més socials de la dècada" a l'exigència del dret a l'autodeterminació.
Durant la compareixença s'ha centrat més, però, en repartir estopa contra la dreta, a la qual ha acusat de fer "filibusterisme parlamentari" per bloquejar iniciatives des de la mesa del Congrés i d'actuar només amb motius "partidistes", pactant sense remordiments amb la ultradreta. "Em sorprèn que em posin un cordó sanitari a mi i no a l'extrema dreta. Tothom sabrà quins amics fa", ha sentenciat. La seva aposta, ha insistit, seguirà sent la de "consensuar amb el diferent" i fugir de la "crispació".
Catalunya, de nou, com a arma llancívola
I a aquesta escletxa s'han agafat PP i Ciutadans per col·locar el seu missatge central de campanya, que serà assenyalar Sánchez com el president que negocia amb l'independentisme per desgastar-lo i evitar també que el seu triomf sigui una catapulta de cara als comicis del maig. Si les eleccions s'han convocat finalment, ha dit Casado, és perquè van "enxampar" el president espanyol assegut a la taula amb els independentistes. "El 28 d'abril hem de decidir entre algú que pacti amb Torra o algú que lideri el 155", ha afirmat el líder dels populars, que se sotmetrà per primera vegada a l'escrutini de les urnes amb la doble amenaça que suposa per al partit Ciutadans i Vox.
En la mateixa línia, Albert Rivera ha insistit que no pot ser que "Junqueras, Puigdemont i Torra marquin el rumb" d'Espanya. Amb tot, conscient de la pugna que es lliurarà també per ser el referent de la dreta, ja ha marcat distàncies amb el PP recordant la seva condemna pel cas Gürtel i abanderant un estil "sense crits ni insults" per "unir" Espanya.
Podem pot ser, sens dubte, la gran víctima del vot útil a Sánchez. Les eleccions arriben en el pitjor moment per a Pablo Iglesias, que suma una crisi de lideratge a la implosió que pateix el propi partit. La portaveu Irene Montero ha erigit la formació com l'autèntic motor de canvi capaç de frenar la dreta "reaccionària" i l'única capaç d'abanderar el "diàleg" amb Catalunya enfront dels "odiadors professionals". El conflicte, ha insistit, només es resoldrà per aquesta via. Malgrat un escenari complex, Podem creu que té marge per estirar un nou govern cap a l'esquerra. És l'esperança d'Iglesias. Tanmateix, el líder de Podem tem tant una majoria de les drets com una entesa postelectoral entre PSOE i Ciutadans.
Catalunya, entre el diàleg sense referèndum i el 155
El Govern veu lluny l'escenari de resolució del conflicte. Sobretot tenint en compte que, al final, va ser la simple figura del relator el detonant perquè la legislatura hagi saltat pels aires. L'escenari, ha dit la consellera Elsa Artadi, és d'"ingovernabilitat" a Espanya. El 28-A afectarà l'independentisme en dues dimensions. La primera és externa i implica saber si a la Moncloa continua un govern que, sense acceptar el dret a l'autodeterminació, segueix tenint la intenció de dialogar o, per contra, la mà dura es torna a imposar en forma de 155.
La segona dimensió és interna i té a veure amb la pugna per l'hegemonia dins del procés català. És obvi que qui guanyi les eleccions espanyoles a Catalunya partirà amb avantatge de cara a les municipals i europees. ERC parteix d'una situació favorable, tenint en compte que la convocatòria electoral agafa l'òrbita postconvergent encara en plena redefinició.
El cicle electoral inaugurat amb les eleccions andaluses es precipita i es jugarà, finalment, en tres mesos endiablats determinants pel rumb d'Espanya, però també per a Catalunya, que a partir de la sentència del Tribunal Suprem es pot veure abocada també a uns comicis. El tauler polític espanyol i català es debat entre la redefinició i l'enquistament.