16
de febrer
del
2019
Actualitzat
a la
13:03h
"No tingueu cap por de ser transgressores, valents, agosarats, dissidents. La vida és massa bonica per no dedicar-hi la lluita per una causa justa". Aquesta és una de les proclames que dedica al jovent el president d'Òmnium, el pres polític Jordi Cuixart, en el pròleg del llibre "Després del procés, què" (Pagès editors), en què diversos joves implicats en l'octubre català reflexionen sobre els reptes de la nova etapa cap a la República.
"Al jovent català us vull transmetre principalment un missatge: hem de convertir tota la impotència que sentim en militància", assevera Cuixart, que crida a defensar els èxits col·lectius com l'1-O i fortaleses del moviment com la diversitat del poble català i a no defallir en la lluita per l'autodeterminació. "Mai no ens havien oprimit tant i, en canvi, som tan lliures", proclama.
El text va ser escrit el juny de l'any passat i, en ell, el líder independentista fa un repàs dels seus primers anys de lluita social i nacional. Es defineix com "part de la generació dels 70 que va dir prou", la que va viure "les acaballes de Felipe González i l'arribada d'Aznar" i que va descobrir aviat que vivia "en un estat impropi". Amb 16 anys, recorda, es va "implicar activament en tota la campanya per denunciar la guerra bruta de l'Estat i de Baltasar Garzón a la Barcelona olímpica".
Llavors, en un moment amb algunes similituds amb l'actualitat, "l'independentisme es va enfortir davant la repressió, va desbordar les cotilles prèvies de l'esquerra extraparlamentària". Ja amb 20 anys, es va "centrar en l'activisme local i autogestionat i en el moviment insubmís al servei militar, de casals i entitats com la CAL o Òmnium", i afegeix: "La meva universitat van ser les fàbriques del Vallès, en què vaig compartir moltes hores de taller i vaig acabar fundant la meva empresa el 2003".
Una lluita que es va accelerar amb la retallada de l'Estatut, la qual "ja feia preveure que a Catalunya i en certa mesura a la resta dels Països Catalans les coses no tornarien a ser mai més com abans". Tot, però, va canviar l'octubre del 2017. "La història s'ha accelerat i el somni compartit continua empeltant-nos de solidaritat i tendresa", afirma, en un moment en què va emergir tot d'activistes que van conformar "una baula més d'una llarga generació de lluitadors i lluitadores de tanta i tanta gent que de manera anònima ha donat el millor de si mateixa en lluites compartides per un país millor".
L'única ruptura viable
Cuixart, per tant, crida a seguir lluitant per una República catalana que "és precisament l'única ruptura democràtica possible en una transició incapaç de trencar amb el franquisme". Un objectiu compartit pels autors del llibre "Després del procés, què", el qual està a punt d'arribar a la segona edició i s'està presentant arreu del país, fins i tot previsiblement a València i Palma.
Les veus allí reflectides van començar a militar amb el procés ja en marxa, després de la primera consulta sobiranista d'Arenys de Munt. La seva adolescència política, per tant, arriba amb l'independentisme com una opció emergent i amb aspiracions de majoria, però això no els impedeix "fer crítica i autocrítica i analitzar perspectives", segons Adrià Font, un dels seus autors i coordinadors.
Diversos àmbits en primera persona
Sigui com sigui, totes les veus parlen en primera persona, ja que ho poden fer com a persones implicades en el procés des de diferents fronts i espais. Per això, fan aportacions des d'òptiques tan diverses com l'àmbit universitari i sindical, el dels partits i el dels CDRs, el de l'economia i la política exterior, el dels Països Catalans i el de l'àrea metropolitana de Barcelona, o el del feminisme i l'escoltisme.
"Al jovent català us vull transmetre principalment un missatge: hem de convertir tota la impotència que sentim en militància", assevera Cuixart, que crida a defensar els èxits col·lectius com l'1-O i fortaleses del moviment com la diversitat del poble català i a no defallir en la lluita per l'autodeterminació. "Mai no ens havien oprimit tant i, en canvi, som tan lliures", proclama.
El text va ser escrit el juny de l'any passat i, en ell, el líder independentista fa un repàs dels seus primers anys de lluita social i nacional. Es defineix com "part de la generació dels 70 que va dir prou", la que va viure "les acaballes de Felipe González i l'arribada d'Aznar" i que va descobrir aviat que vivia "en un estat impropi". Amb 16 anys, recorda, es va "implicar activament en tota la campanya per denunciar la guerra bruta de l'Estat i de Baltasar Garzón a la Barcelona olímpica".
Pròleg de Jordi Cuixart by on Scribd
Llavors, en un moment amb algunes similituds amb l'actualitat, "l'independentisme es va enfortir davant la repressió, va desbordar les cotilles prèvies de l'esquerra extraparlamentària". Ja amb 20 anys, es va "centrar en l'activisme local i autogestionat i en el moviment insubmís al servei militar, de casals i entitats com la CAL o Òmnium", i afegeix: "La meva universitat van ser les fàbriques del Vallès, en què vaig compartir moltes hores de taller i vaig acabar fundant la meva empresa el 2003".
Una lluita que es va accelerar amb la retallada de l'Estatut, la qual "ja feia preveure que a Catalunya i en certa mesura a la resta dels Països Catalans les coses no tornarien a ser mai més com abans". Tot, però, va canviar l'octubre del 2017. "La història s'ha accelerat i el somni compartit continua empeltant-nos de solidaritat i tendresa", afirma, en un moment en què va emergir tot d'activistes que van conformar "una baula més d'una llarga generació de lluitadors i lluitadores de tanta i tanta gent que de manera anònima ha donat el millor de si mateixa en lluites compartides per un país millor".
L'única ruptura viable
Cuixart, per tant, crida a seguir lluitant per una República catalana que "és precisament l'única ruptura democràtica possible en una transició incapaç de trencar amb el franquisme". Un objectiu compartit pels autors del llibre "Després del procés, què", el qual està a punt d'arribar a la segona edició i s'està presentant arreu del país, fins i tot previsiblement a València i Palma.
Les veus allí reflectides van començar a militar amb el procés ja en marxa, després de la primera consulta sobiranista d'Arenys de Munt. La seva adolescència política, per tant, arriba amb l'independentisme com una opció emergent i amb aspiracions de majoria, però això no els impedeix "fer crítica i autocrítica i analitzar perspectives", segons Adrià Font, un dels seus autors i coordinadors.
Diversos àmbits en primera persona
Sigui com sigui, totes les veus parlen en primera persona, ja que ho poden fer com a persones implicades en el procés des de diferents fronts i espais. Per això, fan aportacions des d'òptiques tan diverses com l'àmbit universitari i sindical, el dels partits i el dels CDRs, el de l'economia i la política exterior, el dels Països Catalans i el de l'àrea metropolitana de Barcelona, o el del feminisme i l'escoltisme.