Judici de l'1-O

Forn sosté al judici que la DUI no va tenir cap transcendència

L'exconseller d'Interior assegura que no hi va haver cap "resolució" ni cap "acte administratiu" que fes efectiva la República i nega que el Govern oposés resistència al 155

per Joan Serra Carné / Oriol March / Aida Morales , Tribunal Suprem (Madrid), 14 de febrer de 2019 a les 17:25 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Alt contingut polític en la declaració de Joaquim Forn a preguntes del seu advocat, Xavier Melero, en la jornada de tarda del tercer dia del judici a l'1-O que se celebra al Tribunal Suprem. Preguntat sobre la declaració d'independència del 27 d'octubre, Forn li ha volgut restar transcendència i ha apuntat que no hi va haver cap "resolució" o "acte administratiu" que desplegués la República. De fet, ha volgut puntualitzar que la declaració pròpiament dita -llegida per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell- no es va votar, sinó que es van votar dues propostes de resolució. El text, ha remarcat, ni tan sols va publicar-se en cap butlletí oficial.

La independència "no es va comunicar" a les cancelleries, ni a l'Estat, ni Carles Puigdemont va intervenir a l'hemicicle, tal com ha rememorat l'exconseller d'Interior. El Govern i els funcionaris no van "oposar resistència" a l'aplicació del 155, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va posar-se a disposició de la Fiscalia Superior de Catalunya i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Preguntat sobre la seva presència a Brussel·les el 30 d'octubre en la roda de premsa que va protagonitzar Puigdemont amb bona part del Govern destituït pel 155, Forn ha volgut deixar clar que va tornar perquè estava citat per l'Audiència Nacional el dia 2 de novembre. "Estic convençut que no he comès cap delicte", ha justificat l'exconseller.

Intercanvi amb l'Advocacia de l'Estat

"No hi havia cap instrucció política als Mossos, ni meva, ni per part del president de la Generalitat", ha volgut deixar molt clar quan ha contestat a l'interrogatori de l'Advocacia de l'Estat. De fet, ha advertit a l’advocada de l’Estat, Rosa Maria Seoane, que això mateix ho podran corroborar els diferents comissaris del cos policial català –que ja han declarat a l’Audiència Nacional-, i que asseguren que “mai han rebut ordres polítiques”. 

L’intercanvi de paraules entre la representant de l’acusació particular i Forn ha estat tensa en alguns moments. Seoane ha insistit, posant èmfasi opinatiu, en certes qüestions, sobretot relacionades amb els fets del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia i l'1 d'octubre. Sobre moltes d'aquestes, l’exconseller d’Interior ha assegurat que ja havia contestat anteriorment a la Fiscalia, fins al punt que el president de la sala, Manuel Marchena, ha intervingut per avisar l’advocada de l’Estat. 

El referèndum era un compromís polític

Documentat i amb voluntat de puntualitzar el relat del ministeri fiscal, Forn ha reiterat en diverses ocasions al llarg de l'interrogatori dels representants del ministeri públic, verbalitzat per Fidel Cadena en aquesta fase del judici. I malgrat que "el seu compromís polític era el de defensar el referèndum", assegura que va complir rigorosament els manaments judicials i els de la Fiscalia. "El meu compromís polític sempre ha estat de suport al referèndum, i fer-lo possible, però també el diferenciava molt les meves activitats i competències com a conseller. Des del punt de vista competencial, deixava en mans dels Mossos el compliment de les instruccions i dels autos", ha assegurat l'exconseller, empresonat des del 2 de novembre del 2017.

El dirigent del PDECat ha negat que des del departament d'Interior no es va fer "cap acció" en favor del referèndum. Forn ha revelat que en la primera reunió que va mantenir amb Carles Puigdemont -"delegat de l'Estat a Catalunya", segons el fiscal- per entrar al Govern li va deixar clar que els Mossos "haurien de complir les ordres" en el moment que arribessin "requeriments" per part de les instàncies judicials. "Ell em va dir que ho entenia i que no em preocupés", ha insistit l'exconseller. Aquesta trobada es va celebrar el 13 de juliol del 2017, en plena remodelació de l'executiu.

"El meu compromís polític sempre ha estat de suport al referèndum, i fer-lo possible, però també el diferenciava molt les meves activitats i competències com a conseller", assegura Forn

Cadena ha volgut ressaltar que el canvi de Govern es podria haver fet per canviar aquells membres que no eren "favorables a la via unilateral" ni al referèndum, però Forn ha assegurat que tots ells van anar a votar l'1-O. Això ha provocat riallades a la sala, fet que ha obligat el magistrat Manuel Marchena a avisar que la llei no permet expressions de suport o rebuig dins la sala del Suprem.

Al llarg de l’interrogatori, el fiscal ha incidit en les nombroses advertències personals que el Tribunal Constitucional (TC) havia remès als membres del Govern sobre la celebració del referèndum. En resposta a això, l’exconseller ha afirmat que tots creien que “el referèndum estava avalat per diversos principis legals”, ja que el 2005 s’havia despenalitzat. També ha puntualitzat que les resolucions del TC van arribar, en la seva majoria, quan ell encara no formava part de l'executiu de Puigdemont.

El 20-S i Pérez de los Cobos

El fiscal ha dedicat part de les preguntes a desgranar els fets succeïts el 20 de setembre davant d’Economia on, segons ha dit, es van aplegar fins a 60.000 persones. Allà, ha remarcat Forn, la ciutadania exercia el seu dret a la protesta, malgrat les advertències del Constitucional sobre la realització del referèndum: “El dret a la protesta, fins i tot contra determinades decisions dels jutges [d'ordenar el registre de la conselleria], que jo sàpiga no és inconstitucional”. 

"El dret a la protesta, fins i tot contra determinades decisions dels jutges [d'ordenar el registre de la conselleria], que jo sàpiga no és inconstitucional", manté l'exconseller

Aquell dia, ha explicat l’exconseller, va estar en contacte amb el major Josep Lluís Trapero, així com amb altres membres dels Mossos, i també amb el llavors president de l’ANC, Jordi Sànchez, que va exercir tasques de mediador per “reconduir la situació i disminuir qualsevol tipus de tensió”. Forn, però, ha demanat al fiscal que deixi de construir “relats una mica pel·liculeros”, ja que per exemple la secretària judicial no va haver de saltar “pels terrats”, tal com s’indica a l'escrit de la Fiscalia, sinó que va haver de saltar un mur d’un metre i mig. L'exconseller ha assegurat no conèixer del tipus d'armes que hi havia als cotxes oberts de la Guàrdia Civil el 20-S.

També ha remarcat que Sànchez i Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, van pujar als vehicles, però que també ho va fer "altra gent". Fins i tot per "dirigir consignes perquè la gent es retirés" cap a casa després de tota una jornada de protestes. Una jornada que va provocar la tria de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador policial de Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional espanyola. "El dia 21 de setembre va venir a una reunió a la Fiscalia, la seva presència no estava anunciada i se'l nomena coordinador", ha apuntat Forn, que ha vist irregular la decisió.

El compliment del mandat judicial, l’1 d’octubre

El ministeri públic ha posat el segon punt d’atenció sobre el dia del referèndum. Segons Forn, prèviament a l’1-O no hi va haver cap indici per sospitar que hi podia haver una “violència generalitzada”. I en la seva opinió, ha afegit, “l’únic violència que hi va haver, va ser per actuacions errònies de determinats cossos de seguretat”. 

Durant els dies anteriors es van fixar, en diverses reunions conjuntes amb la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de la Policia, les pautes d’actuació policial durant la votació. Va ser així el dia 21 de setembre, en el marc d’una trobada on només la policia catalana va presentar un informe, malgrat que la Fiscalia ho havia requerit a tots els cossos policials, ha dit. En aquest pla s’establia un binomi de mossos per cada centre. Segons Forn, durant la reunió es va debatre i esmenar l’informe d’actuació dels Mossos i no es va considerar, en cap cas, que podrien ser insuficients.

“Això va representar, per part dels Mossos, la mobilització més important en quant a número d’agents de tota la seva història”, ha afirmat l’exconseller d’Interior. Fins i tot més elevat que el que es va desplegar durant els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost. Finalment, durant l’1-O van desplegar-se 8.000 agents.

Respostes en català

La jornada ha arrencat amb la resposta del president de la sala penal, Manuel Marchena, a bona part de les qüestions prèvies plantejades entre dimarts i dimecres durant l'arrencada del judici. S'ha centrat, bàsicament, a desgranar aspectes com ara la petició d'algunes defenses per tal que els acusats catalans puguin respondre les preguntes en català durant el judici. Per aquest motiu, ha afegit el president de l'alt tribunal espanyol, la sala ha previst dos traductors com a "intermediaris. Forn ha optat, com Oriol Junqueras, per parlar en castellà i fer constar que s'expressa millor en català.

La traducció, però, serà consecutiva i no simultània, tal com havien demanat algunes de les defenses. D'aquesta manera, Marchena ha justificat que no es vulneri el "principi de publicitat" del qual ha de gaudir el judici.

« Entrades més recents
 17:59 
Dolors Bassa: "Desobediència hauria estat presentar-nos amb un programa i no haver-lo complert. I nosaltres el vam complir".

 17:58 
Dolors Bassa: "No podíem ni volíem desobeir la demanda del 80% de la gent que volia votar".

 17:58 
Dolors Bassa: "Les acusacions contra mi no tenen fonament".

 17:57 
Dolors Bassa, al Tribunal Suprem: "Nego els fets que m'imputen. Soc innocent".

 17:56 
Dolors Bassa: "No sé si som en un judici polític, però som en un judici de gran transfons polític".

 17:55 
És el torn de Dolors Bassa: "Les acusacions no han parlat en cap moment de vulneracions de drets dels ciutadans".

 17:50 
Forcadell, al Suprem: «Estic sent jutjada per la meva trajectòria, no pels meus actes»; informen Aida Morales i Oriol March des del Tribunal Suprem.

 17:49 
Carme Forcadell denuncia les mentides de les acusacions durant el judici: "En l'escrit d'acusació es mantenen informacions errònies i falses".

 17:48 
Carme Forcadell: "Han intentat que sortís el meu nom a tot arreu per intentar incriminar-me, amb falsos testimonis i sense cap prova".

 17:47 
Carme Forcadell: "Vam defensar la llibertat d'expressió i el dret de participació política de tots els diputats".

 17:46 
Carme Forcadell: "Estic sent jutjada per la meva trajectòria política, per ser qui soc, i no pels meus actes".

 17:45 
Carme Forcadell comença la seva última intervenció criticant que se la jutgi per rebel·lió mentre la resta de membres de la mesa se'ls jutgi per altres delictes.

 17:43 
VÍDEO Jordi Turull: «Soc independentista, ho soc i ho seré. Defensaré el dret a l'autodeterminació i que el diàleg ha de ser sempre el camí»

 17:41 
Jordi Sànchez acaba amb les paraules de Joan Maragall: "Llum als ulls i força al braç".

 17:41 
Jordi Sànchez: "A Catalunya votarem i ho farem d'acord amb l'estat espanyol. Votarem per decidir què volem ser de grans".

 17:40 
Jordi Sànchez acaba la seva última intervenció amb un missatge d'optimisme i recorda les paraules d'un pres de Lledoners: "No hi ha cap porta que finalment es resisteixi. Aconseguirem obrir una porta democràtica amb una urna".

 17:39 
VÍDEO Forn nega haver donat ordres als Mossos per afavorir la celebració del referèndum; recupera aquí les seves paraules al Suprem

 17:38 
Jordi Sànchez: "El debat no només és sobre l'autodeterminació, el problema també és de drets i llibertats".

 17:37 
Jordi Sànchez: "La violència pot destruir la veritat però no pot reemplaçar-la".

 17:37 
Jordi Sànchez reivindica el dret a la protesta i a la dissidència, i la importància d'entitats civils.

 17:36 
Jordi Sànchez assegura que les acusacions han intentat negar la realitat: "L'1-O no va ser una jornada de violència".

 17:36 
VÍDEO Jordi Turull ​s'acomiada del Suprem amb un discurs dur i diversos calbots a la Fiscalia.

 17:34 
Jordi Sànchez, al tribunal: "Tenen la responsabilitat de no agreujar una crisi política".

 17:34 
Jordi Sànchez: "És injust per al tribunal haver de resoldre un problema polític".

 17:32 
Jordi Sànchez critica l'última intervenció del fiscal Zaragoza: "En aquest judici hem parlat de política i de drets fonamentals".

 17:31 
Jordi Sànchez denuncia l'abús de la presó preventiva i l'ús que en fa la Fiscalia per aconseguir confessions de gent innocent.

 17:30 
Jordi Sànchez diu que la presó causa dolor a la persona que és a la presó, però també a la família, i assegura que aquest dolor ha estat "socialitzat" a Catalunya.

 17:29 
Jordi Sànchez: "El respecte a l'altre és fonamental en la no-violència. Em considero víctima d'una injustícia".

 17:27 
Josep Rull, en l'última paraula al Suprem: «No hi ha suficients presons per tancar l'anhel de llibertat de tot un poble»; informen Aida Morales i Oriol March des de Madrid.

 17:26 
Jordi Sànchez lamenta la banalització de la violència que s'ha fet durant el judici i reivindica la seva vocació per la política.

 17:25 
Josep Rull recita Espriu al Suprem: "Ens mantindrem per sempre més fidels al servei d'aquest poble".

 17:24 
Josep Rull: "Després de nosaltres sempre en vindran més. No hi ha prou presons per tancar les idees".

 17:22 
Josep Rull: "Amb la seva decisió de tancar-me a la presó, vostès han decidit que no pugui veure créixer els meus fills".

 17:22 
Ara mateix diverses persones segueixen en directe l'últim torn de paraula de Josep Rull al local d'Òmnium Terrassa

 17:20 
Més d'un centenar de persones segueixen el final del judici de l'1-O des de la Rambla Nova de Tarragona; informa Jonathan Oca

 17:19 
Josep Rull: "El dèbils imposen que una qüestió política s'intenti solucionar per la via penal".

 17:17 
Josep Rull situa la sentència del TC del 2010 com el punt de partida de l'auge de l'independentisme: "El TC ens va dir que si ens creiem nació, aquella no era la nostra Constitució".

 17:17 
Josep Rull recorda que a Catalunya va ser on es van obtenir més vots a favor de la Constitució del 1978.

 17:15 
VÍDEO Romeva lamenta «l'escarment» de les acusacions i recorda que només són «polítics fent política»; recupera aquí les últimes paraules de Raül Romeva al Suprem.

 17:15 
Josep Rull: "Estic processat per rebel·lió perquè no he renunciat a la meva activitat política".

 17:14 
Josep Rull denuncia que la Fiscalia ha manipulat una entrevista seva i ho titlla de "vergonya".

 17:14 
Josep Rull assegura que se sent tranquil i que ha donat la cara. "He actuat de manera raonable i seriosa com a conseller", diu.

 17:12 
VÍDEO Junqueras reclama retornar el cas català al «terreny del diàleg» en l'última paraula al Suprem; recupera aquí les últimes paraules d'Oriol Junqueras al Suprem. 

 17:12 
Josep Rull lamenta que hi hagi un escenari de "negació de la política i negació del diàleg". 

 17:11 
Jordi Turull denuncia que s'hagi volgut «decapitar l'independentisme» en aquest judici; informen Aida Morales i Oriol March des del Suprem.

 17:09 
Josep Rull comença la seva última intervenció amb un agraïment pels seus advocats, a la família, i al poble de Catalunya: "Quin honor servir aquest poble".

 17:07 
Jordi Turull, al Suprem: "Soc independentista, ho soc i ho seré. Defensaré el dret a l'autodeterminació i que el diàleg ha de ser sempre el camí".

 17:04 
Jordi Turull acaba la seva última paraula amb paraules d'agraïment: "No hi ha espai per la rancúnia, només per l'agraïment". Afegeix: "Soc aquí per les meves idees i perquè no vaig renunciar a la meva activitat política".

 17:03 
"Mirades d'odi? Jo veia milers d'ulls brillants per la il·lusió de poder participar del referèndum", les paraules de Jordi Turull des del Tribunal Suprem.

 17:01 
Jordi Turull: "L'1-O jo hi era, les acusacions no. No hi havia una massa, hi havia persones i ciutadans".

Entrades anteriors »

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació