Junqueras acusa l'Estat, Forn para els peus a la Fiscalia

Corbata negra i vestit fosc. No transmet nerviosisme. Oriol Junqueras s'acosta a la cadira situada del banc dels acusats. Posa aigua al got que té a la dreta de la taula, just al costat del micròfon que projectarà les paraules a la sala segona del Tribunal Suprem. Fa 469 dies que no s'escolta la seva veu. Ha estat reclòs a Estremera, Lledoners i Soto del Real, per aquest ordre. Manuel Marchena autoritza la defensa del líder d'ERC a formular l'interrogatori. Fa pocs minuts que ha transcendit que Junqueras no respondrà les preguntes de la Fiscalia ni de l'Advocacia de l'Estat. Tampoc de Vox. És a punt de començar la primera de les 12 declaracions dels acusats. La cúpula d'ERC és al Suprem.

Junqueras parla i, en el primer minut d'intervenció, fixa el tronc del relat, que negarà la rebel·lió i malversació: "No renunciaré a les meves conviccions democràtiques. Se m'acusa per les meves idees". Després desplegarà el missatge -àgil, vehement i irònic-, sintetitzat en dues idees: persistirà en l'objectiu de la independència, sigui quina sigui la sentència, i és un pres polític, perquè se l'ha perseguit per les seves idees. Javier Ortega Smith, advocat i dirigent de Vox, té una bateria de preguntes preparades que no podrà formular. No les podrà formular per ordre del president del tribunal, que frena el primer míting de l'extrema dreta. Manuel Marchena i el rigor formal.

Amb el discurs desplegat a partir de les preguntes de la defensa -Andreu Van den Eynde exerceix gairebé d'apuntador-, Junqueras transmet que la repressió no el farà frenar i que està determinat a liderar l'independentisme des de la presó. I que sempre estarà disponible per dialogar per trobar una sortida política, i multilateral, al conflicte. Més tard, Joaquim Forn també insistirà en la voluntat negociadora del Govern tot i la determinació per celebrar el referèndum, però el format de la declaració -afrontant el cos a cos amb la Fiscalia- i rebaixant la categoria jurídica dels fets del 27 d'octubre, jornada de la declaració d'independència, evidencien diferències en l'estratègia. Són complementàries, però diferents. Jordi Turull i Josep Rull també tenen previst atendre les qüestions de la Fiscalia en l'interrogatori de la setmana que ve. La declaració de Raül Romeva, situada entre els dos dirigents del PDECat, esquivarà el ministeri fiscal.

Junqueras: "Res del que hem fet és delicte!"

La transcendència de la decisió de no declarar davant la Fiscalia no es podrà calibrar fins que arribi la sentència, però Van den Eynde la justifica amb la idea de no enfangar-se en el relat del ministeri fiscal, ja rebatut en la instrucció. Als passadissos del Suprem s'expressen opinions contraposades al respecte. De moment, però, Junqueras ha aconseguit projectar -davant la societat catalana i espanyola- el verb més determinat amb el dret a l'autodeterminació, per molt que ERC simbolitzi avui l'estratègia de l'acumulació de forces, del pragmatisme. Durant dues hores, el dirigent republicà deixa clar al tribunal que la independència és legítima i que és l'Estat qui ha comès un delicte per impedir, amb violència, el vot dels catalans l'1 d'octubre. "Impedir per la força que la gent voti és un delicte. Votar no és un delicte", afirma en un missatge que podria formar part de la campanya electoral de les europees, en la qual es presentarà com a candidat.

"La cadira del davant sempre està buida", subratlla el líder d'ERC per sintetitzar la incompareixença de l'Estat a la taula negociadora per resoldre el conflicte polític amb Catalunya

En un relat que tant és defensiu com acusador, el dirigent republicà lamenta la incompareixença de l'Estat a la taula de negociació i assenyala que la resposta al plet català només és judicial. "La cadira del davant sempre està buida", il·lustra. Per Junqueras, la resposta de l'Estat a l'anhel de sobirania que expressa l'independentisme contrasta amb la manera d'actuar d'altres "democràcies liberals" com Suècia, Dinamarca, el Regne Unit i el Canadà. "Això no es resol posant la gent a la presó. Això, seguríssim", rebla.

L'exvicepresident completa la declaració com si fos al faristol del Parlament o a la seu d'ERC del carrer Calàbria. No hi ha relat alternatiu de la Fiscalia, però preventivament aclareix que no tenia constància del document Enfocats ni de l'existència de comitès alternatius del procés al marge del consell executiu del Govern. Junqueras construeix un monòleg, fins al punt que verbalitza el seu amor a Espanya, des del pla d'igualtat que persegueix el republicanisme català.

Forn, la DUI, Puigdemont i els Mossos

L'aparició de Forn a escena demostra que l'independentisme ha triat diferents trajectes per rebatre les acusacions delictives que s'han de resoldre en el judici. L'exconseller d'Interior, rocós davant les preguntes inquisidores de la Fiscalia (Fidel Cadena) i l'Advocacia de l'Estat (Rosa María Seaone), ratifica el compromís polític del Govern per celebrar el referèndum, però també argumenta que la declaració unilateral d'independència (DUI) no va tenir cap transcendència.
 
Interrogat pel seu advocat, Xavier Melero, afirma que el 27 d'octubre no hi va haver cap "resolució" o "acte administratiu" que desplegués la República. La declaració no es va votar, no es va publicar en cap butlletí oficial, no es va comunicar a les cancelleries internacionals. I, més tard, segons la mateixa declaració, ni el Govern ni els funcionaris no van "oposar resistència" a l'aplicació de l'article 155, fins al punt que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va posar-se a disposició de la Fiscalia Superior de Catalunya i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En aquelles dates, tal com explicita Forn, Carles Puigdemont ja havia expressat que la seva prioritat era convocar eleccions, com a trajecte més viable després del referèndum. "No és cap notícia que Puigdemont volia convocar eleccions", afirma l'exconseller d'Interior, que compartia la postura de buscar una entesa amb l'Estat. Una intervenció amb substància política.

La part nuclear de la declaració de Forn se sustenta en la idea que, al marge dels objectius polítics del Govern, els Mossos van complir els mandats judicials l'1-O

Però la part nuclear de la declaració de Forn se sustenta en la idea que, al marge dels propòsits polítics del Govern -substanciats en la votació de l'1 d'octubre-, els Mossos d'Esquadra van complir els mandats judicials en relació al referèndum. Forn, documentat i entrenat, rebat cadascun dels intents del fiscal Cadena i de l'advocada de l'Estat de presentar inacció de la policia catalana tant en la jornada del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia com l'1 d'octubre, i d'atribuir a l'acusat instruccions polítiques als comandaments policials. "No participo en cap operatiu policial", sentencia en les repetides interaccions. Forn detalla que el desplegament dels Mossos durant el referèndum, que defineix com a suficient i proporcionat, estava avalat pel govern espanyol, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

"Podia fer, humanament, alguna cosa més?", li pregunta Melero en el tram final de la declaració per deixar constància del paper de Forn en els fets nuclears de la causa. "Es va actuar de manera correcta", respon l'exconseller d'Interior. Forn, el conseller més efímer sotmès a un major temps d'empresonament -reclòs des del 2 de novembre del 2017, com Junqueras-, dona per conclòs l'interrogatori. Junqueras i Forn, dues maneres de combatre el pols judicial de l'Estat. La primera setmana al Suprem es tancarà aquest divendres amb una nova cita electoral a Espanya, de conseqüències imprevisibles, també per als presos.