Xavier Trias: «Mas haurà de decidir si torna, però els partits han d'aprofitar l'experiència»

Xavier Trias dona una raó molt concreta quan se li pregunta si sent nostàlgia per ser candidat: "Quan comenci la campanya de les municipals seré a punt de fer 73 anys". L'exalcalde de Barcelona, en aquests moments cap del grup del PDECat al consistori, rep NacióDigital abans de seguir la declaració de Joaquim Forn davant el Tribunal Suprem. No hi ha cap dubte que Forn sempre ha estat el seu candidat per ser alcaldable. En aquesta conversa, parla de Barcelona i es mostra contundentment crític amb la gestió d'Ada Colau, i també opina sobre Manuel Valls, la refundació de l'espai neoconvergent i el PDECat. Ho fa amb el seu tarannà, d'una cordialitat que deixa entreveure sempre un punt de murrieria, i amb l'actitud de qui ja fa temps que va decidir deixar pas, però sense renunciar a dir el que pensa.    

- Com ha viscut les primeres sessions al Suprem?

- Aquest dijous ha estat el primer dia. És una situació molt injusta. Veiem que el president del tribunal pren una actitud, que és molt intel·ligent, per mostrar neutralitat, però tots tenim la percepció del component polític del judici. Sé com funcionen aquestes coses.

- L'ha sorprès alguna cosa?

- No. M'ho miro amb distanciament i des de la sensació que hi ha uns poders a l'Estat que no s'han democratitzat.

- Té la sensació que tot està prèviament decidit?

- Bé, diria que tenen bastant decidit el que ha de passar.

- Entrem en política de partit. Creu que la polifonia interna en el PDECat pot erosionar l'espai neoconvergent, si em permet que ho esmenti així?

- Bé, el PDECat és això. És un nou partit però molts dels qui en formem part érem de Convergència Democràtica de Catalunya, que es va fer a partir de moltes procedències, des del partit de Ramon Trias Fargas a d'altres d'orígens diversos i que es movien en una zona del centreesquerra al centredreta. Tot això amb l'afegit d'Unió, tot i que sempre he dit que el democristià més rellevant d'aquest país ha estat Jordi Pujol. Avui en dia, el PDECat intenta ser això.
 
- S'ha fet de la Crida?

- Sí. Molta gent que som del PDECat som també de la Crida, en l'intent d'eixamplar l'acció del PDECat.

- El procés de reconstrucció de l'àmbit neoconvergent s'està fent bé?

- És un procés molt difícil. La situació política ho és, no és gens normal. Hi ha una voluntat de crear un gran espai en un moment, a més, en què hi ha unes persones sotmeses a judici. Això encara fa més complex fer les coses de manera tranquil·la. Jo era dels qui no volien que desaparegués Convergència.

- Per què?

- Perquè amb tants canvis de noms es genera confusió en l'electorat. Jo poso l'exemple de la Volkswagen. Ha comès disbarats, irregularitats molt grosses, ha demanat perdó, però no ha canviat la marca. Canviar la marca és molt difícil. Han estat més espavilats que nosaltres. Nosaltres vam creure que el més honest era tancar una etapa i començar-ne una altra de nova.    

- A quina figura jove veu amb més projecció en l'àmbit del PDECat?

- Tenim grans líders. Malauradament, els qui teníem de més preeminents, ara són a la presó, com Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. D'altres són a l'exili. Com se substitueixen? No pas eliminant-los. Si el judici va bé, estaran lliures en uns mesos. Si la sentència no és favorable, hem de fer els possibles per fer la sentència reversible. Hi ha moments per cada tipus de lideratge. Ara mateix, al PDECat, David Bonvehí està batallant per construir un partit, cosa que té molt de mèrit.  

- Manté relació amb els expresidents de la Generalitat? Jordi Pujol? Artur Mas? Carles Puigdemont?

- Magnífica amb tots ells. I també amb el president Torra, que va col·laborar amb nosaltres quan jo era alcalde, a Foment de Ciutat Vella i al Born.
 
- Creu que quan hagi transcorregut el temps d'inhabilitació que pesa sobre ell, el president Mas hauria de tenir un paper més protagonista?

- És una decisió que ha de prendre ell. Tots som necessaris, però amb una actitud de servei. M'encanta Artur Mas. Ell és més jove que jo. Jo ho tinc més fàcil, en aquest sentit. Sí que crec que els partits s'equivoquen si no utilitzen la gent que té experiència.

- Crec que s'haurien d'haver aprovat els pressupostos del govern de Pedro Sánchez?

- No, perquè no ha estat possible. M'hagués agradat, i crec que també li hagués agradat al president Torra. Però en les circumstàncies que estem vivint, enmig d'un judici, si no es feien determinats gestos no era factible. Aquests pressupostos, si no s'han aprovat, és perquè al senyor Sánchez no li ha convingut. Potser si la manifestació de les dretes a Madrid de diumenge passat hagués estat massiva, l'actuació de Sánchez hagués estat diferent. És un senyor que té nas i ha decidit llançar-se a la piscina. Li va bé escenificar que ha trencat amb els independentistes.

El problema, però, no és aquest. És com creu ell, estratègicament, que s'ha de resoldre el conflicte de Catalunya. En aquest aspecte veiem aquí hi ha el fracàs de la Transició. Molts temes es van resoldre bé en aquell moment, però el tema territorial no. I s'ha arribat a un grau evident de dependència per part de Catalunya que no és gens innocent, sinó que ha estat orquestrat per l'Estat.     

"Puigdemont continua sent un superactiu polític"

- El president Puigdemont continua sent un actiu?

- Per mi, és un superactiu polític. No volia ser president, se li va demanar. Ha donat la cara per tots, ha pres la decisió d'anar a l'exili, que és molt fotut. I ho està fent molt bé. Entre la feina que fa aquests dies i la que fa el conseller Alfred Bosch, el ministre Borrell ha d'anar de bòlit.

- Veu el president Puigdemont de candidat a Europa?

- No ho sé, això ho ha de dir ell. Això només li trobaria sentit si ens presentéssim junts nosaltres amb ERC, i anessin junts Puigdemont i Oriol Junqueras. Però això no és possible per raons que costen d'entendre. Hi ha moltes coses que costen d'entendre. És trist i preocupant.

"Quan vaig defensar Forn com a candidat, molts al partit em van criticar"

- Quines altres coses costen d'entendre?

- Per exemple, a l'Ajuntament de Barcelona, que si el PDECat proposa a ERC anar junts i que sigui un candidat d'Esquerra qui encapçali la llista, això no sigui possible. Guanyaríem bé. És trist.   
 
- No sent nostàlgia de ser candidat?

- Quan hi hagi les eleccions jo estaré a punt de fer 73 anys. Nosaltres necessitem un alcalde amb perspectiva de vuit anys. L'alcalde de Barcelona no ha de tenir més de 70 anys. Quan veig l'Ernest Maragall, em pregunto si no se li ha passat l'arròs. No vol dir que no cregui en el que podem aportar els qui tenim una certa edat, que sí que podem. Però hem de saber on hem d'estar, que és ajudar els joves. Jo vaig fer una cosa que a molta gent del meu partit no li va agradar. Quan vaig anunciar que no tornaria a ser alcaldable, vaig dir que volia que el meu substitut fos Joaquim Forn. Molts van criticar el lideratge de Forn, però jo ja sabia el que valia. Ara tothom està d'acord que és indiscutible, i ens farà guanyar les eleccions.

"Forn liderarà la candidatura de Barcelona, que no ho oblidi ningú"

- Veu Elsa Artadi com la persona òptima per liderar la campanya?

- La campanya la liderarà un equip encapçalat per Joaquim Forn, que serà qui l'encapçalarà, encara que estigui a la presó. Això no ha d'oblidar-ho ningú. Espero que hi hagi altres persones, com Elsa Artadi, Neus Munté i, espero, Ferran Mascarell. Serà una candidatura molt potent.

- Neus Munté estarà en una posició rellevant?

- Esclar que sí! És la persona que va elegir el PDECat.  

- Vostè serà a les llistes municipals?

- Es probable. Faré el que em demanin. Si volen que tanqui la llista, hi seré. Si preferien que no, no hi seré. El que no faré és anar de 9 o de 25. Però tot el que em demanin ho faré.   

"Quan veig en Maragall em pregunto si no se li ha passat l'arròs

- Quin balanç fa de la gestió d'Ada Colau?

- Molt dolent. Ha malmès una oportunitat extraordinària. La ciutat ha aconseguit ser referent en noves tecnologies, en recerca. Però Colau s'ha confós. No entén que la millor manera de lluitar contra les desigualtats i la pobresa és l'educació i l'activitat econòmica. Ella creu que ha engegat una lluita contra els poderosos però no ha fet el que s'havia de fer, com és buscar inversors. Ens interessa que les empreses vagin bé. Si Nissan redueix un 20% la producció, això és negatiu per la ciutat. De la mateixa manera que necessitem que Telefónica vagi bé, ens va ajudar molt a tenir el Mobile.
 
- El pitjor error de Colau?

- No creure en l'economia productiva i prometre coses que no es poden fer. Per exemple, que no hi hauria desnonaments. I que baixaria els lloguers. Hi ha coses que només es poden fer a base d'anar tots junts durant vint anys. Una altra cosa que no ha fet és dialogar amb els grups municipals. Té un grau de suficiència i sectarisme que no havia vist mai en aquesta ciutat.

"Ada Colau no ha dialogat amb els grups municipals. Té un grau de suficiència que no havia vist mai en aquesta ciutat"

- No han funcionat les relacions personals al consistori?

- Hi ha hagut un menysteniment molt gran. Com si fóssim empestats. Ens veuen com la "dreta fastigosa". Si fos això, no hagués gestionat la transformació sanitària amb el Servei Català de la Salut. Jo podria dir que ho ha fet CiU i també seria mentida perquè es va fer d'acord amb una gran quantitat d'alcaldes socialistes i d'Iniciativa.  

- Digui'm alguna cosa positiva que l'alcaldessa hagi fet.

- Diria mentida si no digués que el projecte d'habitatge és un bon projecte. Per això nosaltres l'hem recolzat. Quin problema té? Que no l'executa.

- I això?

- Perquè actuen amb una gran lentitud. Però ho pot fer i té els diners. El que pot fer en habitatge ho pot fer gràcies a coses que vam deixar nosaltres. Vam donar unes concessions per fer pàrquings i vam aconseguir 200 milions d'euros, destinats tots a habitatge. I això que ella no es va trobar amb la meva situació, que em vaig trobar amb un dèficit de 700 milions. Ho vam aturar i Colau es va trobar amb una situació sanejada. Jo no sabria dir quines coses deixarà la senyora Colau. Si em pregunten què destacaria de l'etapa de Jordi Hereu, respondria: el pla de biblioteques. De l'etapa Colau, no ho conec.   

- No se sent coresponsable d'alguns dels problemes que arrossega la ciutat? Per exemple, de certa "venecialització" de Barcelona?

- Miri, el turisme genera incomoditats. Ara, si no haguéssim tingut el turisme, la crisi econòmica hauria estat molt més dramàtica. Ens en hem sortit per dues coses: el turisme i l'aposta per les noves tecnologies. El turisme genera un 14-15% del nostre PIB. Un altre debat és quin tipus de turisme volem. Impedir que es faci un hotel Four Seasons al passeig de Gràcia és un error gravíssim. Ella va dir que s'hi farien pisos socials. No es pot enredar la gent. En aquest edifici, avui dia, s'hi estan fent pisos de superluxe gestionats per una cadena hotelera, Mandarin. Un hotel hagués generat 500 llocs de treball. Això és un greu error. Volem un turisme de congressos i grans esdeveniments. Quin turisme no volem? El de borratxera, droga i prostitució. La senyora Colau ha de tenir una actitud dura amb la droga i amb la prostitució, que sembla que defensi.
 
- En què ho veu això?

- En què la Guàrdia Urbana no actua. Altra cosa és que nosaltres ajudem la gent que està en el món de la prostitució, que és l'esclavatge del segle. No es tracta de ser moralistes, es tracta d'evitar l'explotació.   

- Enfront Ada Colau, hi ha una altra alternativa.

- Ah, sí? Quina?

- Manuel Valls.

- Això no és alternativa. Aquest senyor no serà mai alcalde.

"Valls mai serà alcalde, ha comès l'error gravíssim de dir que ho vol ser per acabar amb l'independentisme"

- No podria ser un bon alcalde?

- No. I no ho serà mai. Ha comès un error gravíssim, que ha estat dir que ell vol ser alcalde per acabar amb l'independentisme. Tu pots no ser independentista, dir que s'ha de parlar d'altres temes, etcètera. Però una persona que es presenta com l'abanderat de l'antiindependentisme no pot ser alcalde. Algú dels qui el finança no li ha explicat bé què és Barcelona. Potser obté un bon resultat, set regidors. I la manera que té de dir les coses, una mica xulesca, és sorprenent. Està imbuït d'un model francès i està mal aconsellat.

- Comparteix el diagnòstic de Valls sobre una Barcelona molt insegura?

- No és que ho comparteixi, però és evident que en termes de seguretat, la situació de Barcelona durant la meva etapa, amb Joaquim Forn com a responsable de la seguretat, era millor. Per moltes raons: teníem una magnífica col·laboració amb els Mossos, i perquè crèiem en la Guàrdia Urbana. La senyora Colau no creu en la Guàrdia Urbana, que se sent desmotivada. No la deixa actuar en temes com la droga o els manters.

- Creu que el dels manters és un gran problema?

- Home, una cosa és tenir 400 persones i l'altra és tenir-ne 1.300 venent productes il·legals. En això no ha fet els deures. Ella havia de motivar Podem a una reforma de la
llei d'estrangeria perquè qui està aquí de manera alegal i que no es pot expulsar, se li pugui donar un permís de treball de sis mesos, renovable. Tens la persona controlada. Si no, no pot treballar i només es pot dedicar a activitats il·legals.   
 
- Com veu el consistori sorgit de les properes municipals?

- Podria ser que tinguem una gran fragmentació, amb quatre forces que trauran entre 7 i 9 regidors. Hi haurà molta feina a fer després.  

-  Vostè va ser un dels primers polítics a patir l'acció de les fake news.  

- Però no va ser una fake new. Va ser una conxorxa per destruir una persona, i no només a mi sinó a més gent.

- I com es viu això?

- Malament. Quan et despertes un dia i et trobes que un algú assegura que tens tretze milions a Suïssa, que és la falsedat més grossa de la història, és molt greu. I quan es comprova que ho ha fet córrer un ministre i que continua en actiu al Congrés dels Diputats, doncs és una vergonya per aquest país. A mi em van acabar donant la raó en la meva querella contra El Mundo, però afegint que El Mundo no tenia la culpa perquè va rebre la informació del ministeri i es podien creure que era veritat. I contra el ministre no es pot actuar perquè resulta que les proves són unes gravacions que no es consideren legitimades per ser prova. Et trobes en indefensió.    

- Fins a quin punt la política es pot degradar pel fet que molts dels qui s'hi dediquin poden veure qüestionada la seva honorabilitat en algun moment?

- Jo em vaig dedicar a la política en un temps en què això no era així. Hi ha un problema lligat a casos de corrupció i que es fan aparèixer en els moments en què es fa més mal. Però el que he viscut jo és fruit de la idea d'una gent que creu que val tot per salvar Espanya. Això no ho havíem viscut i és molt gruixut. En el meu cas, a més, la senyora Colau va utilitzar les mentides per guanyar unes eleccions i mai s'ha disculpat.  

- Actualment, la política mostra unes tipologies humanes diferents de les clàssiques. Hi ha dirigents que tenen carreres fulgurants i, potser, efímeres. No és el seu cas. Vostè, els anys vuitanta, inaugurava hospitals com a conseller. La política ha de ser un ofici?

- Jo crec que no. Jo vaig entrar a la política des de la gestió. I vaig tenir la sort de poder, sent metge, intervenir en la transformació del sector sanitari a Catalunya. És bo que es dediquin a la política professionals provinents de diversos àmbits perquè si no, només s'hi podran dedicar els qui provenen de la carrera funcionarial. Ara, per facilitar això cal regular bé el tema de les portes giratòries, de manera que qui estigui en política uns anys pugui després reincorporar-se a l'àmbit privat.