Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

govern espanyol

Així arriben els partits a les eleccions del 28 d'abril: radiografia de fortaleses i debilitats

La convocatòria dels comicis no agafa en un moment òptim a quasi cap formació, tot i que hi ha qui en pot treure més rèdit que altres

per Sara González, 15 de febrer de 2019 a les 06:00 |
El Congrés dels Diputats | Flickr PSOE
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els partits estan ja preparats davant l'activació del botó electoral per part de Pedro Sánchez, que aquest divendres ha convocat eleccions el 28 d'abril. Seran unes eleccions d'alt voltatge que  poden arribar a solapar amb el judici de l'1-O, un context d'absoluta complexitat que galoparà en paral·lel a una radicalització de la dreta espanyola, que intentarà arrabassar la Moncloa al PSOE, si cal, anant de la mà de l'extrema dreta.

La convocatòria dels comicis no agafa en un moment òptim a quasi cap formació, tot i que hi ha qui en pot treure més rèdit que altres. A continuació, la radiografia de les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats de cadascun d'ells.

PSOE / PSC
Debilitats: convocar unes eleccions sent conscients que la majoria absoluta és impossible és ja de per si un punt feble. El gran tendó d'Aquil·les del PSOE, però, segueix sent la seva pròpia divisió interna tant pel que fa a la visió territorial com socioceconòmica, fet que provoca que una part dels barons i factòtums del partit prefereixin un acord amb Ciutadans i no amb Podem. La decisió és de vital importància per al PSC, partidari dels pactes d'esquerres. L'intent de dialogar amb l'independentisme serà un dels arguments que els rivals de Pedro Sánchez utilitzaran per desgastar-lo en campanya electoral.

Amenaces: el principal risc que corre Sánchez és que la convocatòria electoral impliqui que les tres dretes -PP, Ciutadans i Vox- sumin i que, per tant, no torni a ser president del govern espanyol. Això reobriria la crisi interna en un PSOE que no s'ha pacificat ni tan sols quan ha aconseguit arribar a la Moncloa contra pronòstic amb una moció de censura. 

Fortaleses: l'efecte Sánchez existeix. La figura de qui va ser capaç de vèncer l'aparell del seu propi partit per tornar al lideratge i guanyar una moció de censura per fer fora Rajoy de la Moncloa té filó electoral. En aquests moments, amb un Podem en descomposició, Sánchez és el referent de l'esquerra espanyola. El fantasma del sorpasso que va planar durant les eleccions estatals del 2015 i del 2016 s'ha esvaït per complet. De fet, segons el darrer CIS, un 26,8% dels ciutadans espanyols el prefereixen com a president. 

Oportunitats: si hi ha una assignatura que té pendent Sánchez és la de guanyar unes eleccions. Després d'haver encapçalat els pitjors resultats electorals del PSOE, ara té l'oportunitat de convertir-lo en el primer partit de l'estat espanyol, una fita que fa dos anys semblava impossible. Aquesta perspectiva revitalitza el PSC, a qui les enquestes enfilen fins al segon lloc del podi a Catalunya. A més, guanyar les eleccions espanyoles serien una catapulta de cara a les eleccions municipals, autonòmiques i europees del maig. 
 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez Foto: Flickr Moncloa

PP
Debilitats: la fidelitat del seu vot ha baixat considerablement, des del congrés per substituir Mariano Rajoy els populars arrosseguen divisions internes i el llast de la corrupció, que va motivar que fossin desbancats de la Moncloa, encara pesa. A més, el líder dels populars és dels dirigents pitjors valorats a Espanya. 

Amenaces: els populars poden patir tant per l'ascens de Vox com per la consolidació de Ciutadans. A Andalusia va quedar demostrat que la ultradreta queixala els populars mentre que els d'Albert Rivera van pujar, tot i que no prou com per passar davant dels populars. Amb tot, la pugna de la dreta pot passar molta factura als de Casado, que mantenen obertes les ferides d'un congrés en què van sortir dividits. No tothom veu clara la línia dura del discurs de l'actual cúpula i el pànic s'ha estès en veure's quarts en alguna enquesta.

Fortaleses: diguin el que diguin les enquestes, el PP segueix sent el partit amb més representació al Congrés i la primera opció en el bloc de la dreta. Si a les eleccions sumen majoria amb Ciutadans i Vox i el PP és el més votat, Casado seria president. La mateixa carambola amb la qual Juanma Moreno governa Andalusia. 

Oportunitats: s'obrirà un escenari en què els populars hauran de decidir si marquen o no distàncies amb la ultradreta. Fins ara, Casado ha apostat per just el contrari. En joc està seguir liderant la dreta espanyola i, en cas que arribin a sumar majoria, recuperar la Moncloa.
 

El líder del PP, Pablo Casado Foto: Flickr PP

Podem / comuns
Debilitats: Podem travessa la major crisi des de la seva creació ara fa cinc anys, tant per les divisions internes com per les perspectives electorals. Fins a tal punt, que el partit està en risc de descomposició amb Íñigo Errejón deixant enrere les sigles del partit per presentar-se amb la marca de Manuela Carmena a la Comunitat de Madrid. A més, el lideratge de Pablo Iglesias està més debilitat que mai i el calendari electoral plantejat fa molt difícil trobar un revulsiu per capgirar la situació. Pel que fa als comuns, pateixen també de falta de lideratge i tenen serioses dificultats per omplir el buit que va deixar Xavier Domènech. 

Amenaces: en un escenari dicotòmic entre Pedro Sánchez o la dreta, el vot útil pot acabar perjudicant Podem. A més Pablo Iglesias corre el risc de perdre la condició de soci preferent de govern que té ara, ja sigui perquè no suma majoria amb el PSOE o perquè els socialistes canvien la seva política d'aliances. Pel que fa als comuns, poden quedar atrapats en la polarització que segueix havent-hi a la política catalana, una situació de debilitat que pot agreujar-se per la divisió del propi espai. 

Fortaleses: en els nou mesos que porta Sánchez com a president, Podem ha guanyat en influència institucional adquirint la condició de soci preferent. Pot reivindicar la paternitat de part de l'agenda reformista impulsada des del govern socialista i algunes de les principals mesures associades als pressupostos que finalment no han prosperat pel vot negatiu de la dreta i dels partits independentistes. 

Oportunitats: en un moment en què la ultradreta marca agenda amb un discurs masclista i regressiu del drets de les dones, Podem pot intentar mobilitzar el vot indecís a partir, per exemple, de les mobilitzacions feministes del 8 de març. Per als comuns, unes eleccions que els sondejos apunten que ja no tornaran a guanyar a Catalunya com al 2015 i al 2016, poden servir, almenys, per consolidar la presència al Congrés minimitzant la pèrdua de representants.
 

Pablo Iglesias, en una imatge d'arxiu al Congrés Foto: Podem

Ciutadans
Debilitats: les contradiccions en una formació política acaben derivant en desorientació estratègica. I els d'Albert Rivera han passat de presentar-se com a una formació moderada -un paper que li va donar rèdit electoral a les darreres espanyoles- a extremar el seu discurs, especialment contra l'independentisme, durant la subhasta nacionalista en la pugna entre les dretes. 

Amenaces: Ciutadans pot ser víctima del vot útil en un escenari molt polaritzat en què tota la partida es jugui entre Pedro Sánchez i la dreta, on la supremacia del PP segueix, per ara, vigent. Que la influència dels paràmetres de l'extrema dreta en el seu discurs li facin perdre visibilitat com a partit de centre-dreta pot restar-li vot que se'n vagi cap als socialistes i allunyar l'objectiu del sorpasso als populars. 

Fortaleses: malgrat els canvis de discurs amb l'objectiu final de trencar el bipartidisme i guanyar números com a partit de govern, les enquestes somriuen a Albert Rivera, que després de Sánchez és un dels líders polítics millor valorats. Desacomplexadament liberal, alguns votants segueixen considerant que Ciutadans ocupen una posició central en la política espanyola.  

Oportunitats: Rivera es jugarà en aquestes eleccions si aprofita la debilitat del PP per liderar el bloc de dretes a Espanya. No serà fàcil tenint present el grau d'implantació territorial dels populars i la plataforma que el judici suposa per a Vox, que ja està marcant agenda. 
 

El líder de Ciutadans, Albert Rivera Foto: Flickr Ciudadanos

ERC
Debilitats: òbviament, que el líder del partit, Oriol Junqueras, estigui empresonat i no pugui participar de la campanya electoral és un gran inconvenient. Ara, els republicans -com el PDECat- també rebran l'acusació tant dels socialistes com de Podem per no haver tramitat els pressupostos i haver contribuït a la convocatòria precipitada d'unes eleccions on la dreta aspira a sumar majoria i recuperar el govern. Les divisions estratègiques en l'independentisme també debiliten, ja que una part acusa els republicans de rebutjar una estratègia de confrontació amb l'Estat sense que s'hagi acabat la repressió ni s'hagi acceptat un referèndum.

Amenaces: les enquestes la donen com a guanyadora, però el risc és que es confiï o que faci una mala campanya electoral i que, com va passar a les eleccions catalanes del 21 de desembre, finalment no siguin els guanyadors.

Fortaleses: la visibilitat que el judici donarà a Oriol Junqueras és clau. El líder d'ERC combina una defensa política i procedimental davant del Suprem que passa per reivindicar l'autodeterminació i denunciar la vulneració de drets, un paper que pot fer guanyar números als republicans. A més, ERC no té divisions internes i el tàndem Gabriel Rufián i Joan Tardà està consolidat.

Oportunitats: ERC té tot a favor per guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya tenint present les perspectives dels sondejos i que tota l'òrbita post convergent està encara en plena redefinició. Aquesta fita suposaria començar a guanyar la partida en la disputa per l'hegemonia que es juga dins de l'independentisme i seria també una catapulta de cara a les eleccions municipals i europees del mes de maig.
 

Joan Tardà i Gabriel Rufián, al Congrés dels Diputats Foto: ACN

PDECat
Debilitats: el PDECat, d'entrada, té un problema de marca. Es tornaria a presentar amb les seves sigles? Seria Junts per Catalunya? Com s'integraria la Crida? Són algunes de les incògnites a resoldre d'un espai que està en redefinició i que també pateix de discrepàncies internes. A més, pateix també un problema de lideratge perquè no hi ha, a hores d'ara, un cap de cartell clar.

Amenaces: els sondejos no auguren uns bons resultats. De fet, els situen en penúltima posició a Catalunya, només per davant del PP, fet que els pot abocar a ser irrellevants al Congrés. A més, aquestes no serien les credencials més òptimes per afrontar les eleccions municipals i europees del 26 de maig. 

Fortaleses: malgrat estar en un impàs per reorganitzar-se, el PDECat segueix tenint una implantació territorial i un percentatge de votant fidel. A més, el lideratge més clar que tenen és el de Carles Puigdemont, que està exiliat a Brussel·les però en llibertat per intervenir en una eventual campanya electoral.

Oportunitats: Puigdemont encara manté el lideratge de l'espai i pot arrossegar votant. En un context de mobilitzacions tant a nivell català com internacional durant el transcurs del judici, la seva estratègia de xoc amb l'Estat en un moment d'auge de l'extrema dreta pot seduir un sector de l'independentisme i capitalitzar part del vot protesta. 
 

El portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano Foto: Europa Press

Vox
Debilitats: el partit liderat per Santiago Abascal parteix de no tenir representació institucional ni estructura territorial consolidada. També es tracta d'una formació d'ultradreta que defensa postulats que no formen part dels grans consensos de país i que, per tant, no apel·la majories.

Amenaces: generar unes expectatives i quedar-se finalment fora del Congrés. Les enquestes apunten que aquest escenari no es donarà i que sí que serà capaç d'irrompre, però Vox es pot veure també perjudicat per un escenari de polarització en què les eleccions es converteixin en un duel entre Sánchez i Casado. Els analistes del vot útil ja diuen que en un context dual, votar Vox seria "llençar el vot" en 40 de les 50 circumscripcions.

Fortaleses: és evident que la tribuna que té Vox com a acusació particular en el judici de l'1-O és una gran plataforma electoral tenint en compte que a hores d'ara és una formació extraparlamentària, més enllà dels seus 12 diputats a Andalusia. A més, han aconseguir macar l'agenda de la dreta espanyola.

Oportunitats: la ultradreta d'Abascal veu com s'avança la seva oportunitat d'irrompre al Congrés i com pot beure d'aquest èxit per concórrer a les eleccions municipals i europees del maig. El calendari per consolidar-se com a partit a tenir en compte es compacta.
 

El líder de Vox, Santiago Abascal Foto: Flickr Vox

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació