15
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
7:23h
Noële Mamère i Patrick Farbiaz han reeditat amb Edicions Saldonar el seu llibre Contra Valls, afegint dos capítols dedicats a analitzar l'arribada de l'exprimer ministre francès a Barcelona. Els autors defensen que l'operació Barcelona de Valls és conseqüència del seu "fracàs francès". Una caiguda que, segons relaten, no va estar exempta d'episodis agressius i vulgars. Un dels més recordats és el que va protagonitzar el 6 de gener del 2016, quan encara era primer ministre, després que l'aleshores ministre d'Economia, Emmanuel Macron, digués a la premsa que el creixement econòmic estava "a mig pal". "I la polla, la tens a mig pal?", va dir-li instants després dins l'Assemblea Nacional a Macron.
Els autors relaten l'episodi, revelat en el seu moment per l'exministra francesa Ségolène Royal, com a mostra de la mala gestió que Valls va fer per aspirar a liderar el socialisme francès. També del caràcter prepotent que, segons asseguren, té Valls. “La seva orientació, les seves pràctiques i el seu comportament polític l’han aïllat de la majoria dels elements de la població i de la política francesa”, defensen.
Mamère i Farbiaz presenten Valls com un polític que no va saber calcular bé els seus passos i va caure en desgràcia. La seva caiguda va ser multicausal. D’una banda, la mort de Rémi Fraisse, provocada pel llançament d’una granada atordidora per part de la policia francesa. De l’altra, la iniciativa per retirar la nacionalitat a ciutadans francesos condemnats per terrorisme. També la reforma laboral retalladora de drets, batejada com a llei El Khomri en al·lusió a la ministra que la va defensar. La cirereta a la seva derrota, però, va ser el seu enfrontament amb Macron per aspirar a rellevar Françoise Hollande, del qual en va sortir perdedor.
L'aterratge a Barcelona
Valls arriba a una ciutat on l’accés a l’habitatge és la segona preocupació dels veïns i els autors de Contra Valls avisen que el seu currículum no convida a l’optimisme. Com a primer ministre va desmantellar la llei d’habitatge que permetia limitar els preus del lloguer.
Sigui com sigui, Valls aspirarà a l’alcaldia de Barcelona i ho farà amb el suport d’alguns dels actors més poderosos i conservadors de la capital catalana. Mamère i Farbiaz expliquen que va ser el president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, qui el va animar a convertir-se en alcaldable.
La seva parella, Susana Gallardo, és l’hereva de la farmacèutica Almirall i ha passat pels consells d’administració de CaixaBank i Abertis. Tot i la seva proximitat amb el poder, Valls tampoc ha pogut contenir el seu geni amb la burgesia catalana. Mamère i Farbiaz relaten l’episodi en què l’alcaldable va esclatar en un sopar d’empresaris, després que li retraguessin la complicitat amb Ciutadans. “Una burgesia que no dirigeix i que no guia no és una burgesia, és només un club de pretensiosos i rics”, va etzibar. Potser, un altre fruit del caràcter imprevisible i autoritari que, segons asseguren els autors, té l'exprimer ministre francès.
Els autors relaten l'episodi, revelat en el seu moment per l'exministra francesa Ségolène Royal, com a mostra de la mala gestió que Valls va fer per aspirar a liderar el socialisme francès. També del caràcter prepotent que, segons asseguren, té Valls. “La seva orientació, les seves pràctiques i el seu comportament polític l’han aïllat de la majoria dels elements de la població i de la política francesa”, defensen.
Mamère i Farbiaz presenten Valls com un polític que no va saber calcular bé els seus passos i va caure en desgràcia. La seva caiguda va ser multicausal. D’una banda, la mort de Rémi Fraisse, provocada pel llançament d’una granada atordidora per part de la policia francesa. De l’altra, la iniciativa per retirar la nacionalitat a ciutadans francesos condemnats per terrorisme. També la reforma laboral retalladora de drets, batejada com a llei El Khomri en al·lusió a la ministra que la va defensar. La cirereta a la seva derrota, però, va ser el seu enfrontament amb Macron per aspirar a rellevar Françoise Hollande, del qual en va sortir perdedor.
L'aterratge a Barcelona
Valls arriba a una ciutat on l’accés a l’habitatge és la segona preocupació dels veïns i els autors de Contra Valls avisen que el seu currículum no convida a l’optimisme. Com a primer ministre va desmantellar la llei d’habitatge que permetia limitar els preus del lloguer.
Sigui com sigui, Valls aspirarà a l’alcaldia de Barcelona i ho farà amb el suport d’alguns dels actors més poderosos i conservadors de la capital catalana. Mamère i Farbiaz expliquen que va ser el president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, qui el va animar a convertir-se en alcaldable.
La seva parella, Susana Gallardo, és l’hereva de la farmacèutica Almirall i ha passat pels consells d’administració de CaixaBank i Abertis. Tot i la seva proximitat amb el poder, Valls tampoc ha pogut contenir el seu geni amb la burgesia catalana. Mamère i Farbiaz relaten l’episodi en què l’alcaldable va esclatar en un sopar d’empresaris, després que li retraguessin la complicitat amb Ciutadans. “Una burgesia que no dirigeix i que no guia no és una burgesia, és només un club de pretensiosos i rics”, va etzibar. Potser, un altre fruit del caràcter imprevisible i autoritari que, segons asseguren els autors, té l'exprimer ministre francès.