Crònica

La Fiscalia converteix el judici en una causa política

El relat del ministeri públic, que persisteix a vincular procés i violència per sostenir l'acusació de rebel·lió, fixa el debat al Suprem en els drets fonamentals, línia argumental de l'independentisme

per Joan Serra Carné / Aida Morales, Tribunal Suprem (Madrid) | 13 de febrer de 2019 a les 23:06 |
Els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, al Suprem | Pool Efe
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Encara amb la toga posada, l'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, esbossava un somriure còmplice a l'interlocutor que l'aturava als passadissos del Tribunal Suprem. Acabava d'escoltar la intervenció de la Fiscalia -verbalitzada per Javier Zaragoza i Fidel Cadena- i les peces encaixaven. Com es va comprovar en la primera sessió de la causa, bona part de les defenses havien orientat la intervenció inicial a detallar la vulneració de drets fonamentals. Els lletrats de Jordi Cuixart, també, i amb especial vehemència. I el ministeri públic, amb la seva primera resposta a la sala, ha fixat les coordenades en el guió previst: el relat de la Fiscalia, contundent, ha estat de naturalesa política.


L'independentisme ha defensat, en cada intervenció pública camí del 12 d'octubre, que aquest és un judici polític. I els fiscals han contribuït aquest dimecres a consolidar la descripció. "La Fiscalia està entrant en el terreny que nosaltres volem que sigui el debat central del judici", ha explicat a la premsa l'advocada del president d'Òmnium. Per què la defensa de Cuixart -i la d'altres presos- arriba a aquesta conclusió? Per la contundència discursiva i les fronteres poroses amb la política de l'exposició del ministeri públic.

"No és de rebut culpar l'Estat de falta de diàleg com a factor desencadenant de la secessió", ha exposa el fiscal Javier Zaragoza sobre la responsabilitat de l'independentisme

Curosament coordinats en el repartiment de funcions, Zaragoza i Cadena han recordat que el procediment que ocupa el Suprem és "en defensa de la democràcia espanyola"; han establert que no hi ha espai per a "una sobirania catalana" en el marc constitucional espanyol; i han alliberat l'Estat de responsabilitats en el conflicte català. En síntesi, han constatat que a l'Estat no hi ha marge per resoldre la carpeta catalana per la via política i han avisat que, fora de la Constitució, només hi ha il·legalitat i terreny abonat per a l'"autoritarisme". "No és de rebut culpar l'Estat de falta de diàleg com a factor desencadenant de la secessió, que afortunadament va ser neutralitzada", ha sentenciat Zaragoza per repartir culpabilitats. Desitjos exposats en públic.

Mossos "al costat de la rebel·lió" i menyspreu a les defenses


El missatge de la Fiscalia -que comparteix funcions acusadores amb Vox i l'Advocacia de l'Estat- anticipa algunes claus del judici: no s'endevina ara mateix una rebaixa del to de l'acusació de rebel·lió per part del ministeri públic, per molt que aquesta fos una qüestió debatuda abastament durant els mesos previs al judici, arran del canvi de color a la Moncloa. L'argumentari dels fiscals nega la vulneració dels drets fonamentals i enfoca l'independentisme com l'únic responsable d'escollir la via unilateral, una ruptura de l'ordre constitucional que només va ser possible -com sosté l'acusació- a partir de la "violència necessària". "A ningú li ha d’estranyar que la justícia penal reaccioni intentant restablir la legalitat que ha estat trencada", ha advertit Zaragoza per muscular la via judicial com l'única resposta possible a l'independentisme.


La Fiscalia ha insistit a vincular l'acció dels dirigents independentistes acusats -a Carles Puigdemont i Marta Rovira els ha definit com a "rebels"- amb el concepte de violència. Els fiscals no s'han estalviat referències als Mossos d'Esquadra, a qui han acusat de situar-se "al costat de la rebel·lió" per no atendre els mandats del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La Fiscalia, en canvi, ha passat de puntetes per la violència policial de l'1 d'octubre, i ha situat la Guàrdia Civil i la Policia Nacional com a víctimes de les "muralles humanes". El ministeri públic ha rebaixat el nombre de ferits greus en la jornada del referèndum a dos -el Govern, en canvi, ho va xifrar en un miler- i ha raonat que el Suprem no és la instància judicial per esbrinar si es van produir excessos policials.

Vox i els llaços grocs

El to respectuós de la primera jornada del judici ha evolucionat cap a posicions de menyspreu per part de la Fiscalia. Zaragoza -implicat en altres procediments sobre drets fonamentals, com el cas Fariña- ha enviat dards als advocats de les defenses i als catedràtics de dret penal que van signar manifestos negant l'existència d'un delicte de rebel·lió i sedició. Als lletrats els ha acusat de fer el "ridícul" per articular una "denúncia massiva" de vulneracions de drets bàsics. "El fet de dir que els acusats són perseguits per les seves idees polítiques és una fal·làcia de colossals dimensions, que ha de ser proclamada als quatre vents”, ha remarcat. I dels catedràtics signants de documents criticant la justícia espanyola, el fiscal n'ha posat en dubte el prestigi.

La Fiscalia, en un paper que podia haver assumit Vox, ha titllat de "fal·làcia" que es persegueixi els acusats per les "seves idees polítiques"

L'ofensiva de la Fiscalia ha restat protagonisme a l'Advocacia de l'Estat -que ha dibuixat el marc d'un judici de categoria penal, sense adjectius- i Vox, menys protagonista del que s'esperava en l'inici de la jornada. L'acció popular, capitanejada per la formació d'extrema dreta, ha capitalitzat l'atenció amb la petició de prohibir els llaços grocs a la sala. En una resposta estudiada -tan ben preparada que fins i tot semblava respondre a un coneixement previ de les intencions de Vox-, Manuel Marchena ha fixat posició: els acusats podran portar llaços grocs, entesa com a simbologia política. Als advocats de l'extrema dreta també els habilita: Javier Ortega Smith, doncs, podrà continuar lluint la polsera amb la bandera espanyola sense por a ser amonestat.

El discurs de Vox, contingut en les formes -més tècnic i menys visceral del que s'intuïa, ha deixat un missatge diàfan: "No hi ha dret fonamental il·limitat". Mentre l'advocat Pedro Fernández s'explicava, al Congrés se certificava el veto als pressupostos del govern espanyol, després que Quim Torra i Carles Puigdemont consideressin insuficient l'oferta d'última hora que va arribar de Madrid. Pedro Sánchez ja pensa en eleccions, uns comicis que, per força, apareixeran en l'ambient (polític) del judici al Suprem. Aquest dijous comencen les declaracions dels acusats. Arrenca Oriol Junqueras.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació