12
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
13
de febrer
a les
23:33h
Diuen que una imatge val més que mil paraules. I, per a molts -i especialment per a les famílies dels presos polítics-, aquest dimarts així ha estat així. Durant la primera sessió del judici de l'1-O al Tribunal Suprem, les parelles, fills i amics dels líders independentistes s'han pogut retrobar amb ells. Ha estat un moment fugaç.
La trobada entre presos i famílies ha estat breu, i de fet, el primer dia del judici ha començat, per a ells, força malament. En aquesta conversa amb NacióDigital, Susanna Barreda, parella de Jordi Sànchez, relata com la Guàrdia Civil ha posat impediments als familiars per entrar a l'alt tribunal, on només han pogut accedir amb la presència dels advocats i després d'una intermediació de la representació del Govern a Madrid.
- L’inici del judici ha reflectit una imatge històrica. Bona part de la ciutadania ha tornat a veure els presos polítics després de mesos de reclusió i això ha provocat un cert impacte emocional. Quines han estat les sensacions per a les famílies?
- És tot com una mica estrambòtic. La sala fa olor de naftalina només de veure-la. I veure’ls a ells allà, envoltats de tot això... Però bé, malgrat tot, estem amb ganes i amb força. Tenim claríssim que, si no arribava aquesta data, la del judici, res es desbloquejaria. Per tant, quan abans comenci, abans acabarà.
- Han pogut tenir algun tipus de contacte amb els presos?
- Sí, un contacte visual i dir-nos hola, però tot molt ràpid i amb la Guàrdia Civil allà, dient que no podíem tenir cap tipus de contacte.
- El tracte que han rebut les famílies abans del judici no ha estat l'esperat. Què ha passat?
- No ens deixaven accedir al Suprem. Ens han bloquejat totes les entrades per tots els carrers possibles, i ens deien que l’aforament estava complet i que les famílies no entraríem. Clar, parlar amb els advocats era molt complicat, i llavors la Guàrdia Civil se’ns ha encarat fins que, al final, ha vingut Olga Arderiu, l’advocada de la Carme Forcadell. Amb ella hem pogut entrar, però és que no hi havia manera.
- Durant la primera sessió del judici, les defenses han visualitzat un ventall de vulneracions de drets fonamentals. Vostès, que n'esperen?
- Avui, tal com s’han repartit per no repetir-se, el ventall ha quedat resolt. Des del començament,l’Andreu [Van den Eynde] ha parlat de vulneracions de drets que han estat flagrants, i en algun moment ha dit que pràcticament s’havien vulnerat tots els drets. I és així. Jordi Pina ha qüestionat molt clarament la imparcialitat d’aquest tribunal. És que tot plegat és una vulneració de drets, amb una finalitat molt clara del tribunal.
- El judici acaba de començar i, per tant, durant els propers dies es realitzaran els interrogatoris als acusats. Quin és l’últim missatge que li ha volgut transmetre Jordi Sànchez?
- Que en té moltes ganes. Malgrat totes les vulneracions, fins i tot a última hora amb el tema dels ordinadors. Ens sembla esperpèntic que el director de la presó se salti les ordres del Tribunal Suprem. Com deia, malgrat això, ell en té ganes d'explicar-se. Tots en tenen ganes perquè porten 16 mesos tancats de manera injusta, demanant la llibertat moltíssimes vegades i denegant-nos-la sempre. I el judici és l’única manera que hi ha perquè això es desencalli. El que passa és que en el panorama general és tan complicat que fa terror.
La trobada entre presos i famílies ha estat breu, i de fet, el primer dia del judici ha començat, per a ells, força malament. En aquesta conversa amb NacióDigital, Susanna Barreda, parella de Jordi Sànchez, relata com la Guàrdia Civil ha posat impediments als familiars per entrar a l'alt tribunal, on només han pogut accedir amb la presència dels advocats i després d'una intermediació de la representació del Govern a Madrid.
- L’inici del judici ha reflectit una imatge històrica. Bona part de la ciutadania ha tornat a veure els presos polítics després de mesos de reclusió i això ha provocat un cert impacte emocional. Quines han estat les sensacions per a les famílies?
- És tot com una mica estrambòtic. La sala fa olor de naftalina només de veure-la. I veure’ls a ells allà, envoltats de tot això... Però bé, malgrat tot, estem amb ganes i amb força. Tenim claríssim que, si no arribava aquesta data, la del judici, res es desbloquejaria. Per tant, quan abans comenci, abans acabarà.
- Han pogut tenir algun tipus de contacte amb els presos?
- Sí, un contacte visual i dir-nos hola, però tot molt ràpid i amb la Guàrdia Civil allà, dient que no podíem tenir cap tipus de contacte.
- El tracte que han rebut les famílies abans del judici no ha estat l'esperat. Què ha passat?
- No ens deixaven accedir al Suprem. Ens han bloquejat totes les entrades per tots els carrers possibles, i ens deien que l’aforament estava complet i que les famílies no entraríem. Clar, parlar amb els advocats era molt complicat, i llavors la Guàrdia Civil se’ns ha encarat fins que, al final, ha vingut Olga Arderiu, l’advocada de la Carme Forcadell. Amb ella hem pogut entrar, però és que no hi havia manera.
- Durant la primera sessió del judici, les defenses han visualitzat un ventall de vulneracions de drets fonamentals. Vostès, que n'esperen?
- Avui, tal com s’han repartit per no repetir-se, el ventall ha quedat resolt. Des del començament,l’Andreu [Van den Eynde] ha parlat de vulneracions de drets que han estat flagrants, i en algun moment ha dit que pràcticament s’havien vulnerat tots els drets. I és així. Jordi Pina ha qüestionat molt clarament la imparcialitat d’aquest tribunal. És que tot plegat és una vulneració de drets, amb una finalitat molt clara del tribunal.
- El judici acaba de començar i, per tant, durant els propers dies es realitzaran els interrogatoris als acusats. Quin és l’últim missatge que li ha volgut transmetre Jordi Sànchez?
- Que en té moltes ganes. Malgrat totes les vulneracions, fins i tot a última hora amb el tema dels ordinadors. Ens sembla esperpèntic que el director de la presó se salti les ordres del Tribunal Suprem. Com deia, malgrat això, ell en té ganes d'explicar-se. Tots en tenen ganes perquè porten 16 mesos tancats de manera injusta, demanant la llibertat moltíssimes vegades i denegant-nos-la sempre. I el judici és l’única manera que hi ha perquè això es desencalli. El que passa és que en el panorama general és tan complicat que fa terror.