14
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
15
de febrer
a les
11:40h
Els bisbes de Catalunya han demanat perdó aquest dimarts pels abusos sexuals relacionats amb l'Església que durant la darrera setmana han sortit a la llum i han commocionat l'opinió pública. El monestir de Montserrat, l'antic rector de Constantí (Tarragonès) i l'escola Mireia de Montgat (Maresme) eren protagonistes a principis de mes arran de les denúncies que han fet públiques les víctimes de tocaments i altres delictes sexuals, quan eren menors d'edat. Aquest dimarts, la Conferència Episcopal Tarraconense .que agrupa els bisbes catalans) ha condemnat aquests fets, que consideren vergonyosos i dolorosos.
L'abús sexual, com en general la violència exercida sobre els nens, constitueix un fenomen que es manté sovint encobert i que presenta grans dificultats per ser detectat. De fet, la mateixa Conferència Episcopal Tarraconense ha assegurat en un comunicat que tirarà endavant les mesures que convinguin per acabar amb aquesta opacitat.
Però què són els abusos sexuals i quina legislació vigent hi ha al respecte? Anem per parts. La Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants del 1989 i la normativa vigent pel que fa a infància reconeix el dret dels nens i adolescents de ser protegits davant de qualsevol forma de violència, inclòs l'abús sexual, així com el deure dels poders públics a l'hora d'adoptar mesures per tal que aquesta protecció sigui real.
En aquesta línia, un abús sexual és qualsevol situació en què un infant o adolescent és utilitzat per satisfer els desitjos sexuals d'un adult o quan l'agressor està en una situació de poder o control sobre l'infant; sigui presenciant o participant en activitats sexuals que no comprèn o per a les quals no té preparació a causa del seu desenvolupament i, per tant, no pot donar-ne el consentiment. L'any 2013, a través d'una reforma del Codi Penal, van fixar-se els 16 anys com l'edat mínima de consentiment sexual (abans eren els 13). Per sota d'aquesta edat és delicte perquè es considera que el menor "no és prou madur" per a prendre la decisió de consentir tenir relacions sexuals avaluant-ne les conseqüències.
Després de l'escàndol dels abusos i agressions sexuals a menors que es van denunciar als Maristes de Sants-Les Corts l'any 2016, la llei sobre prescripció dels delictes per abusos sexuals va començar a qüestionar-se. I és que, segons la legislació actual, els abusos prescriuen entre els cinc i deu anys a partir de la majoria d'edat de la víctima i en funció de la data en què van tenir lloc els fets, ha explicat a NacióDigital la psicòloga Pilar Polo, de la Fundació Vicki Bernadet.
Una legislació en espera
El passat 9 de setembre i a petició d'ERC, el Congrés va aprovar per unanimitat una proposició no de llei que reclamava que el còmput comencés a comptar quan el menor, víctima de l'abús, fes els 30 anys. D'aquesta manera es donaria més temps a l'afectat a l'hora de fer el pas endavant de denunciar l'agressió. Ara però, convertir la voluntat en una realitat ha quedat en stand by.
Si no hi ha cap contratemps, està previst que es reprengui la seva tramitació (ara, pendent del convertir-se en llei) durant el transcurs del segon semestre del 2019. Unes eleccions anticipades, però, podrien canviar l'escenari: "l'avantprojecte de llei podria quedar en res", assegura Polo.
Tot i l'avenç que suposaria aquesta proposta, per a la psicòloga l'ideal seria que la prescripció del delicte comencés a partir dels 50 anys. Segons dades de la mateixa Fundació, la majoria de víctimes expliquen per primer cop els abusos soferts al voltant dels 35 i 40 anys, acostumant a coincidir amb el moment de la maternitat-paternitat.
Segons la Fundació, encara seria millor que aquests delictes no prescriguessin mai -com ja passa al Regne Unit-, "però, sabent que això és impossible, 50 anys és una bona xifra", diu Polo. "Si la pena en qüestió prescriu al cap de 30 anys, a vegades es desestima perquè arriben amb poc temps de marge", afirma.
Polo defensa que aquest no és l'únic inconvenient que es gira en contra de les víctimes. En el cas de menors que han estat víctimes d'abusos sexuals i que els seus pares ho denuncien, la psicòloga detecta "poca protecció dels nens durant tot el procés". Comenta que arribar als jutjats pot suposar un any i mig de tràmits, proves i interrogatoris, i que els professionals "no estan sensibilitzats amb els infants".
Toc d'atenció d'Europa
A finals de gener la Comissió Europea va obrir un expedient sancionador a l'estat espanyol pel seu endarreriment en l'aplicació de la normativa europea. Malgrat aquesta realitat, Polo defensa que el que fa la Comissió Europea és una articulació de lleis, però no el desplegament.
"Són coses diferents, la primera és la teoria, el desplegament dependrà dels pressupostos", i afegeix que per augmentar la sensibilització dels professionals a l'hora de tractar amb menors que han estat víctimes d'abusos sexuals, convindria contemplar, per exemple, destinar més recursos a les universitats amb l'objectiu de formar els professionals amb aquest vessant.
Polo ha celebrat que l'arquebisbe de Barcelona reconegués aquest dilluns la culpa de l'Església pels abusos a menors, però ha reivindicat que "si volen ser transparents, que no encobreixin més delictes", extrapolant aquesta demanda a totes les institucions: clubs de natació, escoles, etc.
Davant d'aquest escenari doncs, s'obre un nou horitzó incert pel que fa a la prescripció de delictes d'abusos sexuals a menors: unes eleccions el 14 d'abril ajornarien la votació al Congrés i Senat de la nova llei, que quedaria en mans de la següent legislatura, que hauria d'impulsar-ho de nou. Un "paper mullat" que seguiria sense tenir en compte la protecció dels menors i que no facilitaria la denúncia d'abusos.
L'abús sexual, com en general la violència exercida sobre els nens, constitueix un fenomen que es manté sovint encobert i que presenta grans dificultats per ser detectat. De fet, la mateixa Conferència Episcopal Tarraconense ha assegurat en un comunicat que tirarà endavant les mesures que convinguin per acabar amb aquesta opacitat.
Però què són els abusos sexuals i quina legislació vigent hi ha al respecte? Anem per parts. La Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants del 1989 i la normativa vigent pel que fa a infància reconeix el dret dels nens i adolescents de ser protegits davant de qualsevol forma de violència, inclòs l'abús sexual, així com el deure dels poders públics a l'hora d'adoptar mesures per tal que aquesta protecció sigui real.
En aquesta línia, un abús sexual és qualsevol situació en què un infant o adolescent és utilitzat per satisfer els desitjos sexuals d'un adult o quan l'agressor està en una situació de poder o control sobre l'infant; sigui presenciant o participant en activitats sexuals que no comprèn o per a les quals no té preparació a causa del seu desenvolupament i, per tant, no pot donar-ne el consentiment. L'any 2013, a través d'una reforma del Codi Penal, van fixar-se els 16 anys com l'edat mínima de consentiment sexual (abans eren els 13). Per sota d'aquesta edat és delicte perquè es considera que el menor "no és prou madur" per a prendre la decisió de consentir tenir relacions sexuals avaluant-ne les conseqüències.
Després de l'escàndol dels abusos i agressions sexuals a menors que es van denunciar als Maristes de Sants-Les Corts l'any 2016, la llei sobre prescripció dels delictes per abusos sexuals va començar a qüestionar-se. I és que, segons la legislació actual, els abusos prescriuen entre els cinc i deu anys a partir de la majoria d'edat de la víctima i en funció de la data en què van tenir lloc els fets, ha explicat a NacióDigital la psicòloga Pilar Polo, de la Fundació Vicki Bernadet.
L'exprofessor dels Maristes Joaquín Benítez, amb paraigua i passamuntanyes, arribant a la Ciutat de la Justícia Foto: ACN
Una legislació en espera
El passat 9 de setembre i a petició d'ERC, el Congrés va aprovar per unanimitat una proposició no de llei que reclamava que el còmput comencés a comptar quan el menor, víctima de l'abús, fes els 30 anys. D'aquesta manera es donaria més temps a l'afectat a l'hora de fer el pas endavant de denunciar l'agressió. Ara però, convertir la voluntat en una realitat ha quedat en stand by.
Si no hi ha cap contratemps, està previst que es reprengui la seva tramitació (ara, pendent del convertir-se en llei) durant el transcurs del segon semestre del 2019. Unes eleccions anticipades, però, podrien canviar l'escenari: "l'avantprojecte de llei podria quedar en res", assegura Polo.
Tot i l'avenç que suposaria aquesta proposta, per a la psicòloga l'ideal seria que la prescripció del delicte comencés a partir dels 50 anys. Segons dades de la mateixa Fundació, la majoria de víctimes expliquen per primer cop els abusos soferts al voltant dels 35 i 40 anys, acostumant a coincidir amb el moment de la maternitat-paternitat.
Segons la Fundació, encara seria millor que aquests delictes no prescriguessin mai -com ja passa al Regne Unit-, "però, sabent que això és impossible, 50 anys és una bona xifra", diu Polo. "Si la pena en qüestió prescriu al cap de 30 anys, a vegades es desestima perquè arriben amb poc temps de marge", afirma.
Polo defensa que aquest no és l'únic inconvenient que es gira en contra de les víctimes. En el cas de menors que han estat víctimes d'abusos sexuals i que els seus pares ho denuncien, la psicòloga detecta "poca protecció dels nens durant tot el procés". Comenta que arribar als jutjats pot suposar un any i mig de tràmits, proves i interrogatoris, i que els professionals "no estan sensibilitzats amb els infants".
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en el debat de pressupostos Foto: Congrés dels Diputats
Toc d'atenció d'Europa
A finals de gener la Comissió Europea va obrir un expedient sancionador a l'estat espanyol pel seu endarreriment en l'aplicació de la normativa europea. Malgrat aquesta realitat, Polo defensa que el que fa la Comissió Europea és una articulació de lleis, però no el desplegament.
"Són coses diferents, la primera és la teoria, el desplegament dependrà dels pressupostos", i afegeix que per augmentar la sensibilització dels professionals a l'hora de tractar amb menors que han estat víctimes d'abusos sexuals, convindria contemplar, per exemple, destinar més recursos a les universitats amb l'objectiu de formar els professionals amb aquest vessant.
Polo ha celebrat que l'arquebisbe de Barcelona reconegués aquest dilluns la culpa de l'Església pels abusos a menors, però ha reivindicat que "si volen ser transparents, que no encobreixin més delictes", extrapolant aquesta demanda a totes les institucions: clubs de natació, escoles, etc.
Davant d'aquest escenari doncs, s'obre un nou horitzó incert pel que fa a la prescripció de delictes d'abusos sexuals a menors: unes eleccions el 14 d'abril ajornarien la votació al Congrés i Senat de la nova llei, que quedaria en mans de la següent legislatura, que hauria d'impulsar-ho de nou. Un "paper mullat" que seguiria sense tenir en compte la protecció dels menors i que no facilitaria la denúncia d'abusos.