Omella corregeix l'arquebisbe de Tarragona i imposa una resposta dura als casos de pederàstia

Els bisbes s'aplanen a la posició del Papa, que ha convocat una reunió extraordinària dels presidents dels episcopats a Roma

Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona.n cardenal
Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona.n cardenal | ACN
12 de febrer del 2019
Actualitzat a les 21:46h
La Conferència Episcopal Tarraconense ha emès aquest dimarts una nota sobre els escàndols de pederàstia i abusos sexuals que han esquitxat, també, l'Església catalana. El comunicat condemna les agressions, se solidaritza amb les víctimes i demana perdó, alhora que recorda el protocol que segueix en aquests casos, que comporta una denúncia davant el ministeri fiscal i instar les víctimes que acudeixin a la justícia civil. D'aquesta manera, l'episcopat surt al pas d'un seguit de casos denunciats per les víctimes i que afecten un monjo de Montserrat i sacerdots de Constantí i Arbeca, així com un professor de religió de l'Escola Mireia de Montgat.  

La nota de la Tarraconense alinea l'Església catalana amb la posició del Vaticà de Francesc, que exigeix una resposta ràpida als casos d'abusos sexuals que han esquitxat la imatge de la institució. El cardenal Juan José Omella ja es va posicionar dilluns en favor d'una actuació "valenta" de l'Església davant l'allau de denúncies d'abusos i el contingut de la nota, que explicita el caire "delictiu" dels episodis denunciats, no deixa lloc al dubte.

L'arquebisbe de Tarragona, afeblit

Fonts diocesanes subratllen la diferent reacció dels bisbes catalans pel que fa a com reaccionar davant dels abusos denunciats. En aquest sentit, la relliscada comesa per l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, quan la setmana passada va voler treure ferro a alguns casos molt evident. Pujol, un home que té molta cura a no cometre cap imprudència, va afirmar que "tothom té un mal moment" per referir-se als rectors de Constantí i Arbeca, casos que no van arribar a ser denunciats.

Pujol, que és membre de l'Opus Dei, va dir en un primer moment que els casos no eren tan greus perquè els sacerdots fossin secularitzats. Dies després, l'arquebisbe de Tarragona va haver de sortir a endurir la seva valoració sobre els fets, que va qualificar de "gravíssims". En l'opinió d'un coneixedor de l'Església catalana, "el que els succeeix a alguns bisbes és que se'ls nota que no han parlat gaire amb les víctimes, com sí que ha fet Omella". En aquest sentit, la nota de la Tarraconense certifica que el discurs d'Omella s'ha imposat.

Cap dels moviments que tenen lloc aquests dies entre els bisbes catalans es pot desvincular d'un fet excepcional: la reunió extraordinària convocada pel Papa Francesc a Roma per als dies 21-24 de febrer. No té el rang d'un sínode, però sí que serà una trobada rellevant que mostra l'enorme preocupació de Roma per l'allau d'escàndols que afecta els sacerdots i religiosos.

En sintonia amb Roma

Omella va ser conscient de l'existència del problema des del moment mateix de la seva arribada a l'arxidiòcesi. De fet, poc després, va haver d'entomar l'escàndol que va afectar els maristes, tot i que al tractar-se d'una congregació religiosa, no afectava directament preveres o sacerdots situats sota la seva jurisdicció com a arquebisbe. Però en una de les primeres entrevistes que va concedir, el març del 2016, Omella ja va voler deixar clar els tres punts clau de la doctrina feta oficial a l'Església davant els escàndols sexuals: demanar perdó a les víctimes i a la societat, deixar clara la tolerància zero envers els responsables i adoptar una posició d'acollida a les víctimes dels abusos. Aquesta ha estat la "doctrina Omella", segons fots diocesanes, que en aquest cas és, de fet, la doctrina del Papa.