​«Somiar» la Metròpolis Barcelona del futur

L'AMB passa de la reflexió a l’acció en àmbits com l'economia circular, l’agricultura, la transició energètica i la mobilitat sostenible

per Arnau Urgell, 22 de febrer de 2019 a les 06:51 |
L'AMB planifica el futur de la Metròpolis Barcelona | AMB
L'Àrea Metropolitana de Barcelona gestiona un àmbit de 36 municipis que comparteixen territori, problemàtiques i oportunitats però que sovint tenen polítiques contraposades. És en aquest marc que l'AMB aposta per la planificació estratègia per tal de definir com ha de ser la Metròpolis Barcelona del futur.


El debat sobre el territori metropolità va ser limitat entre el 1987 i el 2011 per l'absència d'una institució per al conjunt de l'àmbit. A partir del 2011, amb la creació de l'AMB, els treballs es van centrar en elaborar una primera agenda que recollia les pràctiques dels diferents serveis i que es van plasmar en el document Reflexió Estratègica Metropolitana (REM). En l'actual mandat (2015-2019), tal i com explica la vicepresidenta de Planificació Estratègica de l’AMB, Janet Sanz, s'ha fet un pas endavant en la definició de les polítiques metropolitanes amb la resiliència com a fil conductor: “Hem passat de la reflexió a l'acció”, assenyala.

La planificació estratègica, “somiar” la Metròpolis Barcelona del futur, s'ha articulat per àrees mitjançant el projecte DREAM, acrònim de diagnosi, reflexió, estratègia i accions metropolitanes. En cada àmbit s'ha proposat fer una primera diagnosi organitzada a l'entorn dels riscos, establir una reflexió sobre el sistema metropolità, considerat com un sistema urbà complex i adaptatiu que requereix un posicionament territorial i de governança i, a partir d’aquí, establir una estratègia per definir, posteriorment, unes accions metropolitanes a executar.

Aquest mandat, en el marc del projecte DREAM, s’han posat en marxa accions en deu línies de treball: economia circular, gestió de residus, agricultura metropolitana, transició energètica, habitatge i drets socials, habitatge i renovació urbana i energètica, cooperació i relacions internacionals, conflictes socioecològics i participació així com transparència i bon govern. Els quatre primers són on s'ha avançat més i aquestes estratègies metropolitanes a llarg termini s'han plasmat en forma de publicació, passant del “somni” a accions concretes.

Una Metròpolis Barcelona amb 249 barris

Com evolucionen els barris de la Metròpolis Barcelona? L'AMB ha definit un total de 249 barris metropolitans –els 73 de Barcelona i 176 de la resta dels 35 municipis-. Sobre aquesta base es desenvoluparan uns 35 indicadors per avaluar com evolucionen a nivell de desenvolupament econòmic, cohesió social, igualtat de gènere, sostenibilitat ambiental, i qualitat de vida. “Extrapolarem el que ja es fa a Barcelona”, explica Francesc Magrinyà, director de Planificació Estratègica de l’AMB.

Economia circular: quan el bosc es converteix en font d'energia

L'economia circular pretén reduir al màxim l'entrada dels materials i la producció de residus en un sistema. És una visió dels sistemes econòmics i ecològics que s'anirà imposant en els propers anys. I l'AMB hi treballa en els àmbits industrial, agroecològic i dels residus. 

Un dels programes s'ha centrat en els boscos del Baix Llobregat. “Hem impulsat el projecte en detectar un problema important: aquests boscos cada vegada estan més abandonats i augmenta el risc d'incendis”, explica Magrinyà a NacióDigital. S'han invertit 3 milions d'euros per activar la gestió forestal d'aquests espais, produir pèl·lets i construir calderes de biomassa en vuit municipis. Un exemple clar d'economia circular en el que es converteix el residu de la gestió silvícola en font d'energia totalment renovable.

Agricultura metropolitana: del Parc Agrari als menjadors escolars

L'agricultura metropolitana és una d'aquelles activitats que exemplifiquen la resiliència per la qual aposta la planificació estratègica de l'AMB. En un territori amb tanta pressió humana, l'aposta per posar en valor l'activitat primària és clau. Francesc Magrinyà destaca la tranversalitat d'aquest eix que també inclou l'àmbit acadèmic. En aquest sentit destaca la col·laboració amb un postgrau a la UAB on s'han desenvolupat una vintena de projectes vinculats a l'àmbit metropolità.

Un d'aquests projectes ha estudiat com omplir els menús escolars dels productes ecològics del Parc Agrari del Llobregat. La iniciativa, que també ha implicat el Consell Comarcal i la FAPAC, permetrà que una quinzena d'escoles ofereixin uns 3.500 àpats diaris procedents de circuits curts. Producció local i ecològica, dieta mediterrània i més proteïna vegetal, els plats d'aquest menú de futur.

Transició energètica: del municipi a l'àrea metropolitana

La transició energètica és el procés per avançar cap a una economia sostenible a partir de l'ús d'energies renovables i l'eficiència energètica fins a aconseguir eliminar l'ús de combustibles fòssils que provoquen el canvi climàtic.

Des de l'AMB s'ha creat una Taula de Transició Energètica que ha implicat els municipis més avançats en aquesta qüestió –Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Cugat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, entre d’altres- per tal d’elaborar una estratègia metropolitana.

En aquest sentit, com explica Magrinyà, un dels objectius de l'AMB és identificar les experiències més innovadores i exitoses en l'àmbit municipal per tal que serveixen d'exemple per a la resta. En destaquen, per exemple, les fotolineres laborals metropolitanes consistents en una instal·lació fotovoltaica d'autoconsum en edificis públics que alimenten punts de recàrrega de vehicles elèctrics. També es treballa en xarxes DHC per distribuir fred i calor en diversos edificis o barris sencers o bé un innovador sistema d'un captador parabòlic que concentra l'energia elèctrica i tèrmica ocupant un terç de l'espai de les plaques tèrmiques i fotovoltaiques convencionals.
 
Mobilitat sostenible, gènere i igualtat

La mobilitat sovint s'ha abordat com una qüestió neutra. Tanmateix, també té implicacions d’igualtat d’oportunitats, de gènere, d’accessibilitat i de nivell de pobresa, entre altres. L'AMB, en aquest sentit, ha creat una metodologia per avaluar la manca d’accessibilitat en transport segons gènere i tipologia d’usuaris. Amb aquesta metodologia s’han avaluat les inaccessibilitats pels diferents corredors metropolitans (R4, N-150, C-31, C-245) per tal d’avaluar la priorització de les inversions.

La mobilitat és un exemple molt clar de la necessitat d'abordar globalment el territori metropolità. En aquest sentit l'AMB ha impulsat un estudi per millorar el disseny de la xarxa d'autobusos de la segona corona, sovint pensades en clau exclusivament municipal i poc coherents. El treball aporta un seguit de millores conceptuals i una proposta de línies orbitals.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació