Judici de l'1-O

L'advocat de Forn demana que l'exministre Zoido comparegui com a testimoni

Xavier Melero reclama acumular en un mateix procediment, les causes judicials del Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional

per Joan Serra Carné / Aida Morales , Tribunal Suprem (Madrid), 12 de febrer de 2019 a les 12:26 |
Els presos, al banc dels acusats | Pool EFE

L’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, ha complementat l'argumentació del seu company, Andreu Van den Eynde –lletrat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva-, que ha intervingut hores abans, tot i que d’una manera exclusivament tècnica. Durant el seu plantejament de qüestions prèvies en l’inici del judici de l’1 d’octubre, que ha tingut lloc aquest dimarts al Tribunal Suprem, ha demanat ampliar la testifical que va plantejar inicialment, amb la presència de l’exministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido.


Amb aquesta testifical, així com les diferents peticionades d’agents i membres dels cossos seguretat, es podria conformar un relat més objectiu d’allò que suposaria la bona “praxis policial” precedit per un criteri de naturalesa tècnica. El cas de Forn, però, ha remarcat, és diferent del de la resta, ja que se l’acusa de “dominar la força policial” durant les jornades del 20 i 21 de setembre i 1 d’octubre, tal com indica el ministeri fiscal. 

Per aquest motiu, entre altres elements, Melero ha posat sobre la taula també la incoherència del fet que la situació –que envolta exclusivament el seu representat- estigui dividida en tres àrees. En primer lloc, la del Tribunal Suprem pel que fa a les persones que van cometre suposada “autoria directa” per “incitació de les masses”. En segon lloc, a l’Audiència Nacional pel que fa a “aquells cooperadors necessaris de la comissió per omissió”. I finalment, ha bromejat, els “autors materials de l’aixecament insurreccional”, referint-se als “perillosos ciutadans de Catalunya”.

En una intervenció substancialment diferent del lletrat que l'ha precedit -Andreu van den Eynde-, Melero ha subratllat que la causa del Suprem és "un judici penal, ni més ni menys".

Van den Eynde defensa "valors i drets humans"


"No farem una defensa política, sinó que defensarem els valors i drets humans”, ha expressat l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva. Andreu Van den Eynde, que ha encetat el torn de defensa al judici al Tribunal Suprem, ha recordat que l'acusació contra els líders sobiranistes "atempta contra la dissidència política”. Aquesta ha estat una de les primeres idees del lletrat a la causa de l’1-O, que ha arrencat poc després de les deu del matí enmig d'una gran expectació política i mediàtica. 

Van den Eynde ha assegurat que el judici és "excepcional", però no només perquè és "inhabitual", sinó perquè afecta "el nucli dur dels drets fonamentals". I ha recordat una cosa al tribunal del Suprem, format per set magistrats i presidit per Manuel Marchena: "En la lluita s’ha de jugar net, hi ha regles, fins i tot a la guerra”. I jugar net, ha afirmat, suposa respectar els drets fonamentals en un sistema democràtic. 

Durant la seva intervenció, Van den Eynde també ha posat sobre la taula diverses irregularitats en l’àmbit probatori. Entre elles, ha reiterat la importància de la testifical de Carles Puigdemont, Marta Rovira i el portaveu del PP al Congrés, Ignacio Cosidó, així com la pericial d’àmbit internacional i la presència d’observadors internacionals a la sala. També ha sol·licitat la denegació d’algunes proves sobre les quals no han pogut presentar contraprova. "No coneixem la identitat del testimoni protegit, i no podem presentar contraprova”, ha denunciat, i ha demanat que abans del judici “es solucioni aquesta qüestió”.

"Tenen dret a defensar la independència"

L'advocat de Junqueras i Romeva ha advertit el tribunal que té un "repte de calat", perquè jutja tant el poder legislatiu com l'executiu de Catalunya, així com dirigents i "dissidents". "Aquesta causa té a veure amb el dret a l'autodeterminació", ha expressat Van den Eynde, que ha recorregut al Tribunal Europeu de Drets Humans per recordar que "es pot parlar de la independència d'una entitat subestatal". "Aquestes expressions són legítimes en l'arena política", ha afirmat.

El lletrat, que ha desplegat un argumentari per vincular la causa i la vulneració de drets fonamentals i polítics, ha recordat que, en els escrits que alimenten la causa, se sosté que "no hi ha una via de resolució pacífica dels conflictes polítics". "L'autodeterminació és sinònim de pau i no de guerra", ha reblat, tot subratllant que els acusats "tenen dret a defensar la idea de la independència". 

Una vulneració continuada de drets

L’advocat de Junqueras i Romeva ha denunciat la vulneració d’una sèrie de drets polítics i fonamentals a través dels mecanismes dels quals disposa el dret penal. La llibertat d’expressió, per exemple, ha estat una bàsica, i sobre aquesta ha recordat que “existeix una qüestió catalana que s’ha de poder i s’ha de deixar expressar”. 

Però més enllà d’aquí, també ha remarcat que existeix el dret a la protesta i la contestació política, que és un “fonament de la democràcia”. “I això és el que fan els catalans”, i en aquest punt es legitima, ha afegit, el dret a la protesta. Per tant, ha dit, “per decència” s’haurien d’expulsar determinats elements de la causa, com ara “les casserolades, el llançament d’avions de paper o els càntics i cançons popular”. “Perquè això és un atemptat al dret a la protesta i és un relat que ofèn”, ha assegurat, sobretot si es tenen en compte els fets del 20 de setembre. 

El dret a reunió i manifestació, a més, també s’ha vist vulnerat en aquesta causa, ha manifestat Van den Eynde, respecte dels fets del 20 de setembre i 1 d’octubre. “I què passa quan hi ha violència?”, s’ha preguntat. Segons el TEDH, ha assegurat, “la violència no pot fer desaparèixer el dret”, ja que és un dret fonamental i es manté. 

Pel que fa als drets polítics, un altre capítol a part, el lletrat ha assegurat que s’ha produït des del primer moment, fins i tot contradient la jurisprudència del Tribunal Constitucional. El cessament del Govern, l’empresonament preventiu, la prohibició de participar en la campanya, l’impediment de comparèixer al Parlament o la impossibilitat d’assistir als plens un candidat a la presidència de la Generalitat, ha exemplificat, són clares vulneracions. I més encara, ha dit, perquè s’ha vulnerat la seva presumpció d’innocència, quan han hagut d'escoltar com se'ls comparava amb “terroristes, feixistes o nazis”, o bé com públicament se’ls atribuïen els qualificatius de “delinqüents colpistes” o “delinqüents sediciosos que acabaran a la presó”, com va ser el cas del líder del PP, Pablo Casado. La mateixa vulneració, ha afegit, és la que va interferir durant la instrucció: “El jutge instructor es posava dins de l resolució judicial com a víctima dels fets, això és inaudit”. 

Un “vodevil processal”

“Això és un vodevil processal”, ha declarat Van den Eynde, ja que hi ha “fins a set jurisdiccions que estan investigant el mateix”. Pel que fa al tribunal d’Schleswig-Holstein, ha recordat, ja va opinar sobre el delicte de rebel·lió. Però el problema -per a l’advocat- va molt més enllà, ja que ha parlat d’una “causa general” motivada pel jutjat d’instrucció 13, la informació i proves del qual estan “viciades de nul·litat”.  

Segons ha volgut deixar clar, "és una causa general i prospectiva, amb unes vulneracions de drets que fan envermellir”, i ha assegurat que parla amb coneixement de la causa, ja que també és part defensora al jutjat d’instrucció 13. Sobre aquest, l'advocat ha lamentat que fos aquest qui remetés al Suprem la suposada rebel·lió i sedició, malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja ho va negar, en referència a les persones aforades: “És una monitorització generalitzada de tota l’activitat política dels independentistes”. I ha afegit: “És una investigació política”.  

Marchena situa les regles del joc

El judici ha arrencat al Suprem poc després de les 10.00 hores, amb la intervenció del president de la sala segona, Manuel Marchena, que ha explicat que, d'acord amb allò que contempla el Tribunal de la Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Europeu de Drets Humans, atorga un temps de 45 minuts a cadascun dels advocats perquè plantegin les qüestions prèvies i argumentin la possible vulneració de drets fonamentals.

Al banc dels acusats s'hi asseuen nou membres de l'anterior Govern -Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Meritxell Borràs i Santi Vila-, els màxims dirigents de l'ANC i Òmnium Cultural durant el referèndum -Jordi Sànchez (ara president del grup parlamentari de JxCat) i Jordi Cuixart (encara en el càrrec de president de l'entitat cultural)- i la presidenta del Parlament en l'anterior legislatura, Carme Forcadell. Només tres -Mundó, Vila i Borràs. Tots excepte els tres últims es troben acusats de rebel·lió amb malversació i desobediència, a excepció de Forcadell, que està acusada de rebel·lió i desobediència. 

De què se'ls acusa?

El component polític del judici és inequívoc, perquè es jutgen tots els fets que van derivar en el referèndum de l'1-O i la declaració de la independència. Resseguir la cronologia del judici serà resseguir, també, el calendari de la tardor del 2017. Concretament, de l'aprovació de les lleis de desconnexió -dies 6 i 7 de setembre- fins a la proclamació de la República, el 27 d'octubre.

Hi ha tres moments que es posaran indiscutiblement sobre la taula. El primer són els fets del 20 i 21 de setembre davant la conselleria d'Economia -que s'usen per justificar l'alçament tumultuari amb què se sustentaria l'acusació contra Sànchez i Cuixart-. Els fets que envolten la jornada de l'1 d'octubre, per altra banda, suposarien un dels moments que descriurien la presumpta rebel·lió. La proclamació de la República al Parlament de Catalunya n'esdevindria la culminació. 

La principal acusació que recau sobre els presos polítics és la de rebel·lió, amb l'agreujant de malversació. La Fiscalia els aplica, en aquest cas, l'article 472.1 i 473.1 del Codi Penal, que parla de rebel·lió sense armes ni combat. Junqueras, per qui demanen 25 anys de presó, és considerat el cap de la trama, mentre que per sota seu -però també com a promotors o caps principals- se situen Sànchez, Cuixart i Forcadell, per qui el ministeri fiscal demana 17 anys de presó i 17 d'inhabilitació. Turull, Romeva, Forn, Rull i Bassa s'enfronten a 16 anys de presó i inhabilitació per rebel·lió amb malversació, i Mundó, Borràs i Vila, a set anys de presó i 16 d'inhabilitació per malversació i desobediència greu, a part d'una multa de prop de 30.000 euros. L'Advocacia de l'Estat, per altra banda, els acusa de sedició, mentre que l'acusació popular de Vox estipula en els límits més alts el delicte de rebel·lió.

Les acusacions consideren que els líders polítics catalans van motivar un alçament violent i públic per, entre altres objectius, "derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució" i l'ordre territorial establert. Per això, indica la Fiscalia, van traçar una "estratègia planificada" que desemboqués en "un nou Estat en forma de república" mitjançant una "acció combinada i sincronitzada" en tres pilars bàsics: el parlamentari, l'executiu i el social. L'objectiu era, indica el ministeri públic, "obligar l'Estat a acceptar la separació de Catalunya", aplicant "la violència que fos necessària". Aquest fet, que va posar "en greu perill l'ordre constitucional", va comptar amb la "força intimidatòria" de les mobilitzacions ciutadanes i l'ús dels Mossos d'Esquadra com a "cos policial armat" a les ordres del Govern. El relat de la violència "necessària" sosté la màxima acusació que es planteja al judici, la de rebel·lió.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació