12
de febrer
del
2019
Actualitzat
a la
13:18h
Pablo Hasél (1988) és un dels rapers més coneguts de l’estat espanyol. Les cançons i les denúncies que va sumant per cantar contra el poder l’han posat al caire de la presó. Té assumit que el seu futur és entre reixes, però entoma la situació com una oportunitat per posar en evidència el “règim espanyol” que persegueix artistes i que "ha aconseguit l'autocensura de molts". Es considera un cap de turc i fixa el límit de la llibertat d’expressió en el moment que s’ataquen col·lectius “oprimits” i “dèbils”. Hasél li ha cantat al rei, a Albert Rivera o a Àngel Ros. Ells són, diu, alguns dels que neguen “drets i llibertats fonamentals”.
- Com es defineix?
- Com un escriptor comunista. Faig rap, poemes, prosa i articles, i tinc una militància per la qual també he patit una repressió que m’ha dut a estar a l’atur i a no trobar feina perquè estic molt marcat per la meva rellevància pública. El darrer lloc de treball que vaig trobar va ser a França perquè aquí no hi ha manera.
- No pot viure de la música?
- Se m’han tancat moltes portes a nivell artístic. Hi ha sales que no volen polèmiques i d’altres que directament reben amenaces per part de les institucions. A la ciutat de Lleida fa anys que no faig un concert malgrat ser un dels artistes més coneguts.
- Com més fama, menys feina...
- És una paradoxa però en el meu cas és així. Fa deu anys treballava més que ara. Un dels darrers casos va ser al Ghetto Club de Lleida, on es va programar un concert meu i la Guàrdia Urbana no va donar permís i va alertar que si tiraven endavant tindrien conseqüències.
- Es sent perseguit?
- Sí. Els meus ingressos són mínims i això em dona poc per sobreviure. Aquesta és una part de la repressió que no es veu, però que és molt dura.
- Per què es diu Hasél?
- En un llibre de contes de la literatura àrab hi apareix un guerriller que es diu Hasél que organitza una rebel·lió i executa la monarquia. Als 16 anys vaig publicar la meva primera cançó amb aquest sobrenom. Ara en tinc 30.
- A quantes acusacions i condemnes s’enfronta actualment?
- Un parell per fer cançons. Una per un tuit. Una altra per un delicte d’odi contra un jugador del Betis que es va declarar nazi. Tinc també una causa oberta per les protestes al davant de la Subdelegació del govern el dia que van detenir Puigdemont, un judici pendent pel cas de TV3 i la UdL i una acusació per amenaces de mort i agressió a un col·laborador de la policia de Lleida, que em va venir a buscar i em va agredir ell.
- Quina pena de presó suma tot plegat?
- Sumat als dos anys d’antecedents que tinc, ara mateix tinc quatre anys. Si comptem les peticions dels fiscals, pot augmentar fins als quinze.
- Per tant, vostè va camí del presidi...
- Sí. Ho visc amb angoixa i tristesa, però també amb l’orgull de ser fidel a les meves idees. Entrar en una cel·la no em farà canviar de manera de pensar.
- Hi ha alguna possibilitat d’evitar que l’empresonin?
- Sí, que hi hagués una pressió popular suficient, però no passarà. Amb el cas de Valtonyc es va veure que encara falta molta solidaritat, i si ell no hagués marxat a Bèlgica faria set mesos que estaria entre reixes. El meu futur és passar-me uns quants anys a la presó, ho tinc assumit. Això em condiciona, perquè no puc fer plans.
- Pot fer com Valtonyc i marxar a l’exili. No ho contempla?
- Ho vaig estar pensant, però crec que puc aportar més a la causa de denunciar les injustícies de la nostra societat si em quedo aquí. Entenc i respecto el que va fer Valtonyc, però el meu empresonament servirà per despullar l’estat antidemocràtic que és Espanya i evitar que es normalitzi la repressió que estem patint. Potser algun dia marxi jo també a l’exili, però aquest cop em quedo.
- Es veu com un cap de turc?
- Totalment. El que jo canto sobre la monarquia, per exemple, són fets objectius que han sortit fins i tot a la premsa del cor, que no és sospitosa de ser revolucionària. El rei tenia amants pagades amb diners públics. Ho dic jo i mig país! Però van a per nosaltres per espantar i per enviar el missatge que el següent pots ser tu. Vagi a Google i escrigui: Rei Juan Carlos. Les coses que llegirà són les que jo canto.
- Les seves cançons l'han fet créixer com a personatge públic
- La fama té dos prismes. Un és el de la repercussió, i això significa que el que dic arriba a més gent que abans perquè ara sóc més conegut. L’altre és la repressió i l’espant que ha provocat a altres cantants. Artistes i grups em diuen en privat que pensen el mateix que jo però que no ho fan públic per por a possibles represàlies. L’estat espanyol ha aconseguit que molts cantants s’autocensurin.
- Quan es va adonar que les seves cançons li podrien portar problemes?
- En el moment que vaig ser conscient de com era l’estat espanyol. Hi ha moltes persones que sense emprar la lluita armada han patit escorcolls, tortures i presó. En aquest país no cal que siguis guerriller per sofrir una repressió forta.
- S’esperava patir els embats policials que ha patit en els darrers anys?
- No esperava que arribessin tan lluny. Tenia assumit que la policia m’agafaria algun dia, però no quan van anar a casa dels meus pares, on jo vivia, i van escorcollar-la i endur-se objectes de la meva família.
- Què pretén amb les seves cançons?
- Fer pensar i empènyer a la lluita organitzada. Almenys això. Qüestionar situacions de la nostra societat que són injustes.
- Denunciar a qualsevol preu? Les seves lletres estan farcides d’ofenses...
- Jo busco ofendre a qui ens nega drets i llibertats fonamentals com la monarquia, els banquers i els polítics. No és cap caprici.
- On ha d’arribar la llibertat expressió?
- Ha de tenir uns límits, però no els que ens marca aquest estat. Hi ha llibertat d’expressió per enaltir l’homofòbia, el masclisme o el racisme, i jo el que pretenc és atacar aquells que ho permeten. La llibertat d’expressió ha de servir per anar contra opressors i no utilitzar-la contra persones que no mereixen ser atacades i que sovint són la baula feble de la nostra societat. No és el mateix atacar un col·lectiu oprimit com els homosexuals que fer-ho contra la monarquia espanyola, que cobra una milionada de diner púbic. Només faltaria que no pogués ser qüestionada! Hi ha grups nazis que parlen sense complexos de matar immigrants i el periodista Jiménez Losantos va dir que Barcelona havia de ser bombardejada. Recorda si els hi ha passat alguna cosa? No. Ara bé, jo dic que caigui una bomba a la Zarzuela i em poden condemnar a anys de presó. Queda clara quina llibertat d’expressió interessa a aquest estat.
- Creu que la persecució contra vostè també ho és contra el seu estil musical?
- Espanya és l’estat que té més artistes condemnats de tot el món. En aquest país hi ha 14 rapers condemnats, i això no és casual perquè aquest estil de música és escoltat per molta gent jove, i això li preocupa al règim. Van a per nosaltres perquè hem sorgit en un context de crisi, i que la gent pensi sobre el present i el futur els hi sembla perillós. Estem en el punt de mira.
- Amb quin partit polític s’identifica?
- Amb un, i és il·legal! (riu). El Partit Comunista Reconstituït és el que més em representa. A nivell català, comparteixo alguns postulats de la CUP, però és una formació massa light. Són com un Podemos en versió independentista. Trobo a faltar més combativitat en els discursos i en els fets.
- Vostè era amic de Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero. L’ha decebut Podemos?
- No em van decebre perquè jo ja havia trencat amb Iglesias i Monedero abans que sorgís Podemos. El seu missatge inicial cada cop s’anava aigualint més i el discurs el van anar adaptant a les voluntats del règim. Són uns trepes que s’han assimilat al sistema. El partit ja només és un recanvi del PSOE.
- És independentista?
- No ho sóc en qualsevol context, però ara sí que me’n considero perquè crec que és una oportunitat democràtica per afeblir Espanya i possibilitar l’alliberament dels pobles. La independència de Catalunya la veig com una eina per conquerir drets i llibertats.
- Té la sensació que els mitjans el criminalitzen?
- Sí. Hi ha una cosa que la gent no hi pensa, i és que ets protagonista de moltes notícies però mai et donen l’oportunitat d’expressar-te. No em deixen parlar, i això ja diu molt de la por que tenen. La majoria de mitjans tenen uns propietaris a qui han de servir, i no es poden aventurar a que algú els critiqui.
- Està acusat d’agredir un periodista de TV3
- Va ser una defensa a unes provocacions, i altres periodistes que estaven a la UdL ho van veure. Tothom sap qui va començar aquella trifulga. N’han fet un muntatge excessiu.
- Com es defineix?
- Com un escriptor comunista. Faig rap, poemes, prosa i articles, i tinc una militància per la qual també he patit una repressió que m’ha dut a estar a l’atur i a no trobar feina perquè estic molt marcat per la meva rellevància pública. El darrer lloc de treball que vaig trobar va ser a França perquè aquí no hi ha manera.
- No pot viure de la música?
- Se m’han tancat moltes portes a nivell artístic. Hi ha sales que no volen polèmiques i d’altres que directament reben amenaces per part de les institucions. A la ciutat de Lleida fa anys que no faig un concert malgrat ser un dels artistes més coneguts.
- Com més fama, menys feina...
- És una paradoxa però en el meu cas és així. Fa deu anys treballava més que ara. Un dels darrers casos va ser al Ghetto Club de Lleida, on es va programar un concert meu i la Guàrdia Urbana no va donar permís i va alertar que si tiraven endavant tindrien conseqüències.
- Es sent perseguit?
- Sí. Els meus ingressos són mínims i això em dona poc per sobreviure. Aquesta és una part de la repressió que no es veu, però que és molt dura.
- Per què es diu Hasél?
- En un llibre de contes de la literatura àrab hi apareix un guerriller que es diu Hasél que organitza una rebel·lió i executa la monarquia. Als 16 anys vaig publicar la meva primera cançó amb aquest sobrenom. Ara en tinc 30.
- A quantes acusacions i condemnes s’enfronta actualment?
- Un parell per fer cançons. Una per un tuit. Una altra per un delicte d’odi contra un jugador del Betis que es va declarar nazi. Tinc també una causa oberta per les protestes al davant de la Subdelegació del govern el dia que van detenir Puigdemont, un judici pendent pel cas de TV3 i la UdL i una acusació per amenaces de mort i agressió a un col·laborador de la policia de Lleida, que em va venir a buscar i em va agredir ell.
- Quina pena de presó suma tot plegat?
- Sumat als dos anys d’antecedents que tinc, ara mateix tinc quatre anys. Si comptem les peticions dels fiscals, pot augmentar fins als quinze.
- Per tant, vostè va camí del presidi...
- Sí. Ho visc amb angoixa i tristesa, però també amb l’orgull de ser fidel a les meves idees. Entrar en una cel·la no em farà canviar de manera de pensar.
- Hi ha alguna possibilitat d’evitar que l’empresonin?
- Sí, que hi hagués una pressió popular suficient, però no passarà. Amb el cas de Valtonyc es va veure que encara falta molta solidaritat, i si ell no hagués marxat a Bèlgica faria set mesos que estaria entre reixes. El meu futur és passar-me uns quants anys a la presó, ho tinc assumit. Això em condiciona, perquè no puc fer plans.
El meu futur és passar-me uns quants anys a la presó, ho tinc assumit. Això em condiciona, perquè no puc fer plans
- Pot fer com Valtonyc i marxar a l’exili. No ho contempla?
- Ho vaig estar pensant, però crec que puc aportar més a la causa de denunciar les injustícies de la nostra societat si em quedo aquí. Entenc i respecto el que va fer Valtonyc, però el meu empresonament servirà per despullar l’estat antidemocràtic que és Espanya i evitar que es normalitzi la repressió que estem patint. Potser algun dia marxi jo també a l’exili, però aquest cop em quedo.
- Es veu com un cap de turc?
- Totalment. El que jo canto sobre la monarquia, per exemple, són fets objectius que han sortit fins i tot a la premsa del cor, que no és sospitosa de ser revolucionària. El rei tenia amants pagades amb diners públics. Ho dic jo i mig país! Però van a per nosaltres per espantar i per enviar el missatge que el següent pots ser tu. Vagi a Google i escrigui: Rei Juan Carlos. Les coses que llegirà són les que jo canto.
- Les seves cançons l'han fet créixer com a personatge públic
- La fama té dos prismes. Un és el de la repercussió, i això significa que el que dic arriba a més gent que abans perquè ara sóc més conegut. L’altre és la repressió i l’espant que ha provocat a altres cantants. Artistes i grups em diuen en privat que pensen el mateix que jo però que no ho fan públic per por a possibles represàlies. L’estat espanyol ha aconseguit que molts cantants s’autocensurin.
L’estat espanyol ha aconseguit que molts cantants s’autocensurin. Artistes i grups em diuen en privat que pensen el mateix que jo però que no ho fan públic per por a possibles represàlies
- Quan es va adonar que les seves cançons li podrien portar problemes?
- En el moment que vaig ser conscient de com era l’estat espanyol. Hi ha moltes persones que sense emprar la lluita armada han patit escorcolls, tortures i presó. En aquest país no cal que siguis guerriller per sofrir una repressió forta.
- S’esperava patir els embats policials que ha patit en els darrers anys?
- No esperava que arribessin tan lluny. Tenia assumit que la policia m’agafaria algun dia, però no quan van anar a casa dels meus pares, on jo vivia, i van escorcollar-la i endur-se objectes de la meva família.
- Què pretén amb les seves cançons?
- Fer pensar i empènyer a la lluita organitzada. Almenys això. Qüestionar situacions de la nostra societat que són injustes.
- Denunciar a qualsevol preu? Les seves lletres estan farcides d’ofenses...
- Jo busco ofendre a qui ens nega drets i llibertats fonamentals com la monarquia, els banquers i els polítics. No és cap caprici.
Jo busco ofendre a qui ens nega drets i llibertats fonamentals com la monarquia, els banquers i els polítics. No és cap caprici
- On ha d’arribar la llibertat expressió?
- Ha de tenir uns límits, però no els que ens marca aquest estat. Hi ha llibertat d’expressió per enaltir l’homofòbia, el masclisme o el racisme, i jo el que pretenc és atacar aquells que ho permeten. La llibertat d’expressió ha de servir per anar contra opressors i no utilitzar-la contra persones que no mereixen ser atacades i que sovint són la baula feble de la nostra societat. No és el mateix atacar un col·lectiu oprimit com els homosexuals que fer-ho contra la monarquia espanyola, que cobra una milionada de diner púbic. Només faltaria que no pogués ser qüestionada! Hi ha grups nazis que parlen sense complexos de matar immigrants i el periodista Jiménez Losantos va dir que Barcelona havia de ser bombardejada. Recorda si els hi ha passat alguna cosa? No. Ara bé, jo dic que caigui una bomba a la Zarzuela i em poden condemnar a anys de presó. Queda clara quina llibertat d’expressió interessa a aquest estat.
- Creu que la persecució contra vostè també ho és contra el seu estil musical?
- Espanya és l’estat que té més artistes condemnats de tot el món. En aquest país hi ha 14 rapers condemnats, i això no és casual perquè aquest estil de música és escoltat per molta gent jove, i això li preocupa al règim. Van a per nosaltres perquè hem sorgit en un context de crisi, i que la gent pensi sobre el present i el futur els hi sembla perillós. Estem en el punt de mira.
- Amb quin partit polític s’identifica?
- Amb un, i és il·legal! (riu). El Partit Comunista Reconstituït és el que més em representa. A nivell català, comparteixo alguns postulats de la CUP, però és una formació massa light. Són com un Podemos en versió independentista. Trobo a faltar més combativitat en els discursos i en els fets.
- Vostè era amic de Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero. L’ha decebut Podemos?
- No em van decebre perquè jo ja havia trencat amb Iglesias i Monedero abans que sorgís Podemos. El seu missatge inicial cada cop s’anava aigualint més i el discurs el van anar adaptant a les voluntats del règim. Són uns trepes que s’han assimilat al sistema. El partit ja només és un recanvi del PSOE.
- És independentista?
- No ho sóc en qualsevol context, però ara sí que me’n considero perquè crec que és una oportunitat democràtica per afeblir Espanya i possibilitar l’alliberament dels pobles. La independència de Catalunya la veig com una eina per conquerir drets i llibertats.
- Té la sensació que els mitjans el criminalitzen?
- Sí. Hi ha una cosa que la gent no hi pensa, i és que ets protagonista de moltes notícies però mai et donen l’oportunitat d’expressar-te. No em deixen parlar, i això ja diu molt de la por que tenen. La majoria de mitjans tenen uns propietaris a qui han de servir, i no es poden aventurar a que algú els critiqui.
- Està acusat d’agredir un periodista de TV3
- Va ser una defensa a unes provocacions, i altres periodistes que estaven a la UdL ho van veure. Tothom sap qui va començar aquella trifulga. N’han fet un muntatge excessiu.