Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Judici de l'1-O

En marxa el judici contra la cúpula de l'independentisme

El Tribunal Suprem jutja l'anterior Govern, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Carme Forcadell pels fets de la tardor del 2017 en un procés que marcarà el futur immediat del país

per Joan Serra Carné / Aida Morales , Tribunal Suprem (Madrid), 12 de febrer de 2019 a les 10:27 |


El compte enrere ha arribat a zero i el judici de l'1-O, que posarà en qüestió tots els fets de la tardor del 2017, ja està en marxa. L'inici s'ha produït poc després de les deu del matí, amb l'entrada dels acusats a la sala segona del Tribunal Suprem i l'inici de les qüestions prèvies, que donaran pas als interrogatoris previsiblement al llarg d'aquesta setmana. Amb aquest procediment judicial -el més rellevant de les últimes quatre dècades de democràcia- s'engega una nova etapa del procés català. 


Al banc dels acusats s'hi asseuen nou membres de l'anterior Govern -Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Meritxell Borràs i Santi Vila-, els màxims dirigents de l'ANC i Òmnium Cultural durant el referèndum -Jordi Sànchez (ara president del grup parlamentari de JxCat) i Jordi Cuixart (encara en el càrrec de president de l'entitat cultural)- i la presidenta del Parlament en l'anterior legislatura, Carme Forcadell. Només tres -Mundó, Vila i Borràs, ja allunyats de la primera fila política- han pogut preparar el judici en llibertat. Aquests han estat els primers moments dels presos al banc dels acusats: 


La resta ho han fet des de la presó, i afronten importants acusacions de rebel·lió i sedició. Sànchez i Cuixart porten ja 484 dies privats de llibertat. Junqueras i Forn, 467. Rull, Turull, Romeva i Bassa, que han estat empresonats en dues tandes, acumulen 358 nits dormint en centres penitenciaris, primer a Madrid i després a Catalunya. Forcadell, que és qui en porta menys, en suma 327. Les preses, almenys mentre duri el judici, estaran tancades a Alcalá Meco, mentre que els homes passaran les nits a Soto del Real. La presó, per cert, on ja van estar tancats Sànchez i Cuixart entre l'octubre del 2017 i el juliol de l'any passat.

Tal com han fet aquest dimarts, i durant els dies que duri el judici, tots els empresonats s'hauran de llevar pràcticament de matinada per arribar a temps al Suprem, que mai ha acollit un procés judicial com aquest, i que està poc acostumat a celebrar vistes. Al capdavant de la sala hi ha Manuel Marchena, el nom que PP i PSOE van pactar com a futur president del Consell General del Poder Judicial, tria que mai es va materialitzar. Un tribunal integrat per set persones serà, al final del procés, l'encarregat de dictar una sentència que es preveu per al mes de juliol, un cop passades les eleccions municipals. Marchena preveu tancar el judici abans que arrenqui la campanya, la qual cosa pot arribar a implicar que s'habilitin fins a sis dies a la setmana amb sessions de matí i tarda. En un primer moment, les jornades estaven planificades de dimarts a dijous.


Declaracions i testimonis

Precisament aquest dijous pot arrencar ja la declaració de Junqueras, vicepresident del Govern en el moment dels fets i líder d'ERC. És també qui la Fiscalia i la resta d'acusacions consideren el cap de la trama, tenint en compte que a Carles Puigdemont, president la tardor del 2017, no ha estat acceptat ni com a testimoni i viu exiliat. Un cop acabin les intervencions dels acusats -amb la incògnita, encara viva, de si tots respondran les preguntes de Vox, el partit d'extrema dreta que exerceix l'acusació popular i que farà servir el procés com a catapulta electoral- començaran a desfilar els centenars de testimonis. És Vox qui demana les penes de presó més altes, seguit de la Fiscalia -fins a 25 anys per a Junqueras- i l'Advocacia de l'Estat, que va decidir ampliar l'acusació de malversació i també hi ha sumat la de sedició.

Després de les declaracions serà el torn dels testimonis i membres de les forces i cossos de seguretat -Mossos d'Esquadra, Policia Nacional espanyola i Guàrdia Civil- servirà per rememorar tots i cadascun dels detalls del procés català. També s'hauran d'analitzar els documents aportats a la causa i s'escoltaran les anàlisis dels perits. 

De què se'ls acusa?

El component polític del judici és inequívoc, perquè es jutgen tots els fets que van derivar en el referèndum de l'1-O i la declaració de la independència. Resseguir la cronologia del judici serà resseguir, també, el calendari de la tardor del 2017. Concretament, de l'aprovació de les lleis de desconnexió -dies 6 i 7 de setembre- fins a la proclamació de la República, el 27 d'octubre.

Hi ha tres moments que es posaran indiscutiblement sobre la taula. El primer són els fets del 20 i 21 de setembre davant la conselleria d'Economia -que s'usen per justificar l'alçament tumultuari amb què se sustentaria l'acusació contra Sànchez i Cuixart-. Els fets que envolten la jornada de l'1 d'octubre, per altra banda, suposarien un dels moments que descriurien la presumpta rebel·lió. La proclamació de la República al Parlament de Catalunya n'esdevindria la culminació. 


La principal acusació que recau sobre els presos polítics és la de rebel·lió, amb l'agreujant de malversació. La Fiscalia els aplica, en aquest cas, l'article 472.1 i 473.1 del Codi Penal, que parla de rebel·lió sense armes ni combat. Junqueras és considerat el cap de la trama, mentre que per sota seu -però també com a promotors o caps principals- se situen Sànchez, Cuixart i Forcadell, per qui el ministeri fiscal demana 17 anys de presó i 17 d'inhabilitació. Turull, Romeva, Forn, Rull i Bassa s'enfronten a 16 anys de presó i inhabilitació per rebel·lió amb malversació, i Mundó, Borràs i Vila, a set anys de presó i 16 d'inhabilitació per malversació i desobediència greu, a part d'una multa de prop de 30.000 euros. 

Les acusacions consideren que els líders polítics catalans van motivar un alçament violent i públic per, entre altres objectius, "derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució" i l'ordre territorial establert. Per això, indica la Fiscalia, van traçar una "estratègia planificada" que desemboqués en "un nou Estat en forma de república" mitjançant una "acció combinada i sincronitzada" en tres pilars bàsics: el parlamentari, l'executiu i el social. L'objectiu era, indica el ministeri públic, "obligar l'Estat a acceptar la separació de Catalunya", aplicant "la violència que fos necessària". Aquest fet, que va posar "en greu perill l'ordre constitucional", va comptar amb la "força intimidatòria" de les mobilitzacions ciutadanes i l'ús dels Mossos d'Esquadra com a "cos policial armat" a les ordres del Govern. El relat de la violència "necessària" sosté la màxima acusació que es planteja al judici, la de rebel·lió.

La mirada sobre Madrid

El president de la Generalitat, Quim Torra, és aquest dimarts a Madrid, acompanyat de la consellera de Justícia, Ester Capella, i del de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. Un cop acabi la primera jornada de qüestions prèvies, el president atendrà els mitjans de comunicació des de la delegació del Govern a la capital espanyola. "Si les sentències no són d'absolució, cal un resposta democràtica sobre el dret a l'autodeterminació", ha assegurat des dels micròfons de Catalunya Ràdio.

Més enllà dels partits, el judici de l'1-O també captarà l'atenció de diversos observadors internacionals i entitats en defensa dels drets humans, civils i polítics -algunes de les quals articulades a través de l'International Trial Watch-. El judici està cobert per més de 500 periodistes d'arreu del món, i preveu marcar l'agenda de les properes mobilitzacions.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació