11
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
12:55h
El nombre de persones ateses pel Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (Saier) de Barcelona s'ha duplicat des del 2014. Fa cinc anys van ser 10.379 les que van recórrer a aquest servei, mentre que el 2018 en van ser 19.422 i la majoria es veuen abocades a viure en situació irregular. Concretament, un 45% de les persones ateses pel Saier l'any passat són sensepapers, mentre que el 26% tenen la documentació en tràmit i només un 29% estan en situació regular. Són algunes de les principals conclusions del balançd el Saier durant el 2018 que aquest dilluns ha presentat l'Ajuntament.
L'increment de persones ateses per aquest servei municipal respecte del 2017 és de 2.471 persones i l'augment ha estat progressiu des del 2014. Va ser el 2017 l'any en què es va registrar un augment més gran, de més de 3.000 persones.
L'Ajuntament ha destinat 3,7 milions d'euros al Saier el 2018 i del total de persones ateses i el consistori diferencia entre les atencions fetes a immigrants i a refugiats. Els primers representen un 60% de les atencions totals i els segons un 38%. Les atencions a sol·licitants d'asil han estat 7.433, 3.028 més que el 2017 i més de 7.000 més en comparació amb el 2012.
També han augmentat les atencions a famílies amb menors. Si el 2017 en van ser 846, el 2018 la xifra es va duplicar fins a arribar a les 1.821.
Les atencions totals han augmentat un 30% respecte del 2017 i pel que fa a la tipologia d'atencions, la majoria han estat al punt d'informació, d'atenció social prestada per la Creu Roja i d'assessorament jurídic bàsic.
L'atenció també inclou serveis d'allotjament i durant el 2018 cada dia van dormir de mitjana 133 persones en allotjaments pagats per l'Ajuntament. El consistori va destinar 2,2 milions d'euros a aquest servei.
Pel que fa a l'origen de les persones ateses, la majoria vénen de Veneçuela, Colòmbia i Hondures. Geòrgia, el Marroc o el Perú també són alguns dels llocs d'origen més freqüents de les persones ateses pel Saier.
Crida a l'estat i la Generalitat
El tinent d'alcaldia, Jaume Asens, ha demanat a la Generalitat i el govern espanyol més recursos per a l'acollida de persones migrants. "L'Ajuntament està fent d'administració de suplència", ha afirmat en la presentació del balanç del Saier del 2018.
Asens ha insistit un cop més en reclamar els fons estatals per a l'acollida de migrants, eliminat pel PP el 2011 i que el govern de Pedro Sánchez es va comprometre a recuperar a l'estiu. La Moncloa, però, no l'ha executat i el tinent d'alcaldia recorda que els fons suposarien 200 milions d'euros per als municipis d'arreu de l'estat.
El tinent d'alcaldia també s'ha mostrat crític amb el fet que el 45% de les persones ateses pel Saier estiguin abocades a la irregularitat. "Demanem una modificació de la llei d'estrangeria per flexibilitzar els permisos de residència i treball", ha dit. La legislació vigent estableix que han de passar tres anys abans que una persona migrant arribada a l'estat pugui accedir a un contracte laboral. "Això els obliga a treballar de manera precària en l'economia submergida", ha valorat Asens.
Sobre aquesta realitat, el coordinador del pla Barcelona, Ciutat Refugi, Ignasi Calbó, ha argumentat que abocar els migrants a una situació irregular no impedirà que la gent continuï arribant. "La idea que la gent sortirà del país perquè són irregulars és absolutament falsa", ha dit.
Més avions que pasteres
Asens també ha remarcat que la majoria de persones ateses pel Saier arriben en avió i no en pastera. En aquest sentit, ha acusat l'extrema dreta de crear un relat fals, segons el qual l'estat espanyol pateix una "invasió" amb les arribades de migrants a les costes.
"Hem de parar els peus a l'extrema dreta i evitar les imatges de desbordament que es van produir a l'estiu a les costes andaluses, a causa d'una falta de planificació en l'acollida", ha assegurat.
El coordinador del pla Barcelona, Ciutat Refugi, Ignasi Calbó, ha remarcat l'increment de les sol·licituds d'asil registrades a la ciutat i que la majoria de sol·licitants són procedents de països llatinoamericans com Veneçuela i Colòmbia. Segons Calbó, la situació d'irregularitat també pot afectar aquestes persones. El més habitual és que l'estat tramiti la seva sol·licitud d'asil però la majoria, un 70% segons l'Ajuntament, no s'acaben acceptant. Això provoca una irregularitat sobrevinguda. Dit d'una altra manera, persones que han viscut de forma regular a Barcelona es converteixen en sensepapers quan l'estat els denega la seva sol·licitud de refugi. "L’estat està desbordat i és incapaç de respondre", ha assegurat el
director dels Serveis d’Atenció i Acollida de Barcelona, Ramon Sanahuja.
L'increment de persones ateses per aquest servei municipal respecte del 2017 és de 2.471 persones i l'augment ha estat progressiu des del 2014. Va ser el 2017 l'any en què es va registrar un augment més gran, de més de 3.000 persones.
L'Ajuntament ha destinat 3,7 milions d'euros al Saier el 2018 i del total de persones ateses i el consistori diferencia entre les atencions fetes a immigrants i a refugiats. Els primers representen un 60% de les atencions totals i els segons un 38%. Les atencions a sol·licitants d'asil han estat 7.433, 3.028 més que el 2017 i més de 7.000 més en comparació amb el 2012.
També han augmentat les atencions a famílies amb menors. Si el 2017 en van ser 846, el 2018 la xifra es va duplicar fins a arribar a les 1.821.
Les atencions totals han augmentat un 30% respecte del 2017 i pel que fa a la tipologia d'atencions, la majoria han estat al punt d'informació, d'atenció social prestada per la Creu Roja i d'assessorament jurídic bàsic.
L'atenció també inclou serveis d'allotjament i durant el 2018 cada dia van dormir de mitjana 133 persones en allotjaments pagats per l'Ajuntament. El consistori va destinar 2,2 milions d'euros a aquest servei.
Pel que fa a l'origen de les persones ateses, la majoria vénen de Veneçuela, Colòmbia i Hondures. Geòrgia, el Marroc o el Perú també són alguns dels llocs d'origen més freqüents de les persones ateses pel Saier.
Crida a l'estat i la Generalitat
El tinent d'alcaldia, Jaume Asens, ha demanat a la Generalitat i el govern espanyol més recursos per a l'acollida de persones migrants. "L'Ajuntament està fent d'administració de suplència", ha afirmat en la presentació del balanç del Saier del 2018.
Asens ha insistit un cop més en reclamar els fons estatals per a l'acollida de migrants, eliminat pel PP el 2011 i que el govern de Pedro Sánchez es va comprometre a recuperar a l'estiu. La Moncloa, però, no l'ha executat i el tinent d'alcaldia recorda que els fons suposarien 200 milions d'euros per als municipis d'arreu de l'estat.
El tinent d'alcaldia també s'ha mostrat crític amb el fet que el 45% de les persones ateses pel Saier estiguin abocades a la irregularitat. "Demanem una modificació de la llei d'estrangeria per flexibilitzar els permisos de residència i treball", ha dit. La legislació vigent estableix que han de passar tres anys abans que una persona migrant arribada a l'estat pugui accedir a un contracte laboral. "Això els obliga a treballar de manera precària en l'economia submergida", ha valorat Asens.
Sobre aquesta realitat, el coordinador del pla Barcelona, Ciutat Refugi, Ignasi Calbó, ha argumentat que abocar els migrants a una situació irregular no impedirà que la gent continuï arribant. "La idea que la gent sortirà del país perquè són irregulars és absolutament falsa", ha dit.
Més avions que pasteres
Asens també ha remarcat que la majoria de persones ateses pel Saier arriben en avió i no en pastera. En aquest sentit, ha acusat l'extrema dreta de crear un relat fals, segons el qual l'estat espanyol pateix una "invasió" amb les arribades de migrants a les costes.
"Hem de parar els peus a l'extrema dreta i evitar les imatges de desbordament que es van produir a l'estiu a les costes andaluses, a causa d'una falta de planificació en l'acollida", ha assegurat.
El coordinador del pla Barcelona, Ciutat Refugi, Ignasi Calbó, ha remarcat l'increment de les sol·licituds d'asil registrades a la ciutat i que la majoria de sol·licitants són procedents de països llatinoamericans com Veneçuela i Colòmbia. Segons Calbó, la situació d'irregularitat també pot afectar aquestes persones. El més habitual és que l'estat tramiti la seva sol·licitud d'asil però la majoria, un 70% segons l'Ajuntament, no s'acaben acceptant. Això provoca una irregularitat sobrevinguda. Dit d'una altra manera, persones que han viscut de forma regular a Barcelona es converteixen en sensepapers quan l'estat els denega la seva sol·licitud de refugi. "L’estat està desbordat i és incapaç de respondre", ha assegurat el
director dels Serveis d’Atenció i Acollida de Barcelona, Ramon Sanahuja.