Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Judici de l'1-O

La cúpula independentista, a judici

El Tribunal Suprem jutja l'anterior Govern, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Carme Forcadell pels fets de la tardor del 2017, un procés que marcarà el futur immediat del país

per Aida Morales / Oriol March, Enviats especials a Madrid, 12 de febrer de 2019 a les 09:00 |
Part dels presos, en un vehicle de la policia espanyola, sortint de l'Audiència Nacional en direcció al Suprem | ACN
La sala segona del Tribunal Suprem acull, a partir d'aquest dimarts, un judici que va més enllà de tots els fets de la tardor del 2017. La desfilada d'acusats, advocats, dirigents polítics de primera fila, testimonis i membres de les forces i cossos de seguretat -Mossos d'Esquadra, Policia Nacional espanyola i Guàrdia Civil- servirà per rememorar tots i cadascun dels detalls del procés català. La cúpula de l'independentisme, un moviment amb vocació majoritària des de la gran manifestació del 2012, arriba al Suprem per ser jutjada en una vista que marcarà el futur immediat del procés.

Al banc dels acusats s'hi asseuran nou membres de l'anterior Govern -Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Meritxell Borràs i Santi Vila-, els màxims dirigents de l'ANC i Òmnium Cultural durant el referèndum -Jordi Sànchez (ara president del grup parlamentari de JxCat) i Jordi Cuixart (encara en el càrrec de president de l'entitat cultural- i la presidenta del Parlament en l'anterior legislatura, Carme Forcadell. Només tres -Mundó, Vila i Borràs, ja allunyats de la primera fila política- han pogut preparar el judici en llibertat.


La resta ho han fet des de la presó, i afronten acusacions de rebel·lió i sedició. Sànchez i Cuixart portaran, en el moment d'asseure's a la sala segona del Suprem, 484 dies privats de llibertat. Junqueras i Forn, 467. Rull, Turull, Romeva i Bassa, que han estat empresonats en dues tandes, acumulen 358 nits dormint en centres penitenciaris, primer a Madrid i després a Catalunya. Forcadell, que és qui en porta menys, en suma 327. Les preses, almenys mentre duri el judici, estaran tancades a Alcalá Meco, mentre que els homes passaran les nits a Soto del Real. La presó, per cert, on ja van estar tancats Sànchez i Cuixart entre l'octubre del 2017 i el juliol de l'any passat.

Tots els empresonats s'hauran de llevar pràcticament de matinada per arribar a temps al Suprem, que mai ha acollit un procés judicial com aquest, i que està poc acostumat a celebrar judicis. Al capdavant de la sala hi ha Manuel Marchena, el nom que PP i PSOE van pactar com a futur president del Consell General del Poder Judicial, tria que mai es va materialitzar. Un tribunal integrat per set persones serà l'encarregat de dictar una sentència que es preveu per al mes de juliol, un cop passades les eleccions municipals. Marchena preveu tancar el judici abans que arrenqui la campanya, la qual cosa pot arribar a implicar que s'habilitin fins a sis dies a la setmana amb sessions de matí i tarda. En un primer moment, les jornades estaven planificades de dimarts a dijous.

Al capdavant de la sala que jutjarà els líders del procés hi ha Manuel Marchena, el nom que PP i PSOE van pactar com a futur president del Consell General del Poder Judicial

Precisament aquest dijous pot arrencar ja la declaració de Junqueras, vicepresident del Govern en el moment dels fets i líder d'ERC. És també qui la Fiscalia i la resta d'acusacions consideren el cap de la trama, tenint en compte que a Carles Puigdemont, president la tardor del 2017, no ha estat acceptat ni com a testimoni i viu exiliat. Un cop acabin les intervencions dels acusats -amb la incògnita, encara viva, de si tots respondran les preguntes de Vox, el partit d'extrema dreta que exerceix l'acusació popular i que farà servir el procés com a catapulta electoral- començaran a desfilar els centenars de testimonis. És Vox qui demana les penes de presó més altes, seguit de la Fiscalia -fins a 25 anys per a Junqueras- i l'Advocacia de l'Estat, que va decidir ampliar l'acusació de malversació i també hi ha sumat la de sedició.


De què se'ls acusa?

El component polític del judici és inequívoc, perquè es jutgen tots els fets que van derivar en el referèndum de l'1-O i la declaració de la independència. Resseguir la cronologia del judici serà resseguir, també, el calendari de la tardor del 2017. Concretament, de l'aprovació de les lleis de desconnexió -dies 6 i 7 de setembre- fins a la proclamació de la República, el 27 d'octubre.

Hi ha tres moments que es posaran indiscutiblement sobre la taula. El primer són els fets del 20 i 21 de setembre davant la conselleria d'Economia -que s'usen per justificar l'alçament tumultuari amb què se sustentaria l'acusació contra Sànchez i Cuixart-. Els fets que envolten la jornada de l'1 d'octubre, per altra banda, suposarien un dels moments que culminarien la suposada rebel·lió. I finalment, la proclamació de la República al Parlament de Catalunya n'esdevindria la culminació. 


La principal acusació que recau sobre els presos polítics és la de rebel·lió, amb l'agreujant de malversació. La Fiscalia els aplica, en aquest cas, l'article 472.1 i 473.1 del Codi Penal, que parla de rebel·lió sense armes ni combat. Junqueras -per a qui el ministeri públic sol·licita 25 anys de presó i d'inhabilitació- és considerat el cap de la trama, mentre que per sota seu -però també com a promotors o caps principals- se situen Sànchez, Cuixart i Forcadell, per qui el ministeri fiscal demana 17 anys de presó i 17 d'inhabilitació. Turull, Romeva, Forn, Rull i Bassa s'enfronten a 16 anys de presó i inhabilitació per rebel·lió amb malversació, i Mundó, Borràs i Vila, a set anys de presó i 16 d'inhabilitació per malversació i desobediència greu, a part d'una multa de prop de 30.000 euros. 

La Fiscalia manté que l'objectiu dels acusats era "obligar l'Estat a acceptar la separació de Catalunya", aplicant "la violència que fos necessària"

Les acusacions consideren que els líders polítics catalans van motivar un alçament violent i públic per, entre altres objectius, "derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució" i l'ordre territorial establert. Per això, indica la Fiscalia, van traçar una "estratègia planificada" que desemboqués en "un nou Estat en forma de república" mitjançant una "acció combinada i sincronitzada" en tres pilars bàsics: el parlamentari, l'executiu i el social. L'objectiu era, indica el ministeri públic, "obligar l'Estat a acceptar la separació de Catalunya", aplicant "la violència que fos necessària". Aquest fet, que va posar "en greu perill l'ordre constitucional", va comptar amb la "força intimidatòria" de les mobilitzacions ciutadanes i l'ús dels Mossos d'Esquadra com a "cos policial armat" a les ordres del Govern. El relat de la violència "necessària" sosté la màxima acusació que es planteja al judici, la de rebel·lió.

La mirada sobre Madrid

El president de la Generalitat, Quim Torra, serà aquest dimarts a Madrid acompanyat de la consellera de Justícia, Ester Capella, i del de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. Un cop acabi la primera jornada de qüestions prèvies, el president atendrà els mitjans de comunicació des de la delegació del Govern a la capital espanyola. "Si les sentències no són d'absolució, cal un resposta democràtica sobre el dret a l'autodeterminació", ha assegurat des dels micròfons de Catalunya Ràdio. Roger Torrent, president del Parlament, va arribar ahir a les deu del vespre i també serà al Suprem, però no podrà entrar a la sala arran de la seva condició de testimoni.

Tot el focus es fixarà aquest dimarts sobre el Suprem, que també centralitzarà totes les mirades d'àmbit internacional. Més enllà dels partits, el judici de l'1-O captarà l'atenció de diversos observadors internacionals i entitats en defensa dels drets humans, civils i polítics -algunes de les quals articulades a través de l'International Trial Watch-. El judici estarà cobert per més de 500 periodistes d'arreu del món, i marcarà l'agenda de les properes mobilitzacions. A les deu en punt, hora prevista per l'inici de la vista, part dels centres de treball de Catalunya s'aturaran en solidaritat amb els líders encausats. Serà el judici més rellevant de les quatre dècades de la democràcia espanyola. Amb les qüestions prèvies ja encetades, Pedro Sánchez es jugarà el seu futur en el debat de pressupostos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació