Tres dècades de política universitària i científica a Catalunya, recollides en un llibre

Josep M. Vilalta presenta "Construint la Catalunya del coneixement (1985-2015)"

per NacióDigital, 11 de febrer de 2019 a les 10:12 |
Presentació del llibre | Josep M. Vilalta
Construint la Catalunya del coneixement (1985-2015) és el títol de l'obra que acaba de publicar Josep M. Vilalta en la qual porta a terme una profunda anàlisi de la gestió de la política universitària a Catalunya en aquest llarg període. El llibre es proposa estudiar com des de les universitats i la recerca científica s'ha incidit en la transformació del país.

Aquest treball, editat per la UOC, compta amb un pròleg del president de la Generalitat, Quim Torra, i un prefaci del rector de la UOC, Josep A. Planell. La presentació en societat va ser presidida, dijous passat, per la consellera de d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, en un acte celebrat a l'Ateneu Barcelonès, en què va estar acompanyada dels exconsellers Andreu Mas-Colell, Carles Solà, Josep Huguet, Joan Manuel del Pozo, i Jordi Baiget


L'obra recull els resultats més rellevants de les activitats nuclears del sistema de coneixement català: la formació universitària, la recerca científica, la innovació i la tercera missió universitària, la internacionalització, i els recursos i la gestió del sistema al llarg d'aquests anys. Es converteix, així, en l'única obra que analitza amb profunditat la política universitària i científica de Catalunya en aquests tres decennis, "el període en què la universitat i la ciència han fet un salt més que significatiu al nostre país", explica l'autor.

El conflicte entre interessos particulars i servei públic

El llibre descriu que la política universitària i científica ha actuat en ocasions sota interessos particulars, gremials o territorials, més que no pas en una lògica de servei públic. "I això ha comportat, de vegades, desenvolupar un sistema a voltes desendreçat, amb encavalcaments, atenent més a interessos particulars que no pas generals", afegeix.

Josep M. Vilalta alerta d'una "certa introspecció del món acadèmic, que, tot i comportar valors positius, ha aïllat en certa manera la universitat de la societat". Malgrat tot, Vilalta evidencia que aquestes tres dècades han transformat Catalunya mitjançant les universitats i la recerca científica. "Mai en la història del país s'ha disposat d'un capital humà, d'un capital social i d'unes capacitats científiques com les que el país ha assolit al començament del segle xxi", diu.


Deu factors clau

El llibre analitza fins a un total de deu factors clau que han permès la consolidació d'un sistema universitari i científic català homologable a Europa. Aquests elements són els lideratges, el compromís i la professionalitat dels acadèmics i els científics; l'estabilitat i la continuïtat de les polítiques públiques; l'impuls decisiu del primer mandat del conseller Mas-Colell; el desenvolupament d'infraestructures de primer nivell europeu; un model propi i singular de recerca; el personal de gestió i els instruments de la nova gestió pública; una política d'incentius ben orientada (sobretot en el foment de la recerca); la internacionalització com a palanca de millora i modernitat, i el savi balanç entre competència i col·laboració.

Confluència de punts de vista

El llibre, dirigit i redactat per Josep M. Vilalta, ha comptat amb la col·laboració de cinc autors més, coneixedors del sistema universitari i científic català, com són F. Xavier Grau, Claudi Alsina, Gemma Rauret, Josep M. Martorell i Salvador Barberà. També hi han col·laborat els consellers d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya en el període 2000-2017: Andreu Mas-Colell, Carles Solà, Manel Balcells, Joan Manuel del Pozo, Josep Huguet i Jordi Baiget.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació