El despertador: 12 de febrer

Acusem l'Estat

Els presos polítics han de donar relat i noves forces a l'independentisme per resoldre un assumpte que no és legal sinó polític. També són notícia els pressupostos i el fantasma del 14-A, la cobertura de "NacióDigital" al Suprem i el Congrés, l'acció exterior, l'autocrítica de l'Església catalana, l'esperit del 12-F i Campoamor

per Ferran Casas, 12 de febrer de 2019 a les 06:00 |
A les deu del matí, al Tribunal Suprem de Madrid, s'han citat les defenses, nou membres de l'anterior govern, l'expresidenta del Parlament i els qui, l'octubre del 2017, presidien Òmnium i l'ANC. Les acusacions contra ells són greus i la Fiscalia (i el conjunt dels poders de l'Estat) ho volen ventilar com el judici contra una simple il·legalitat. I pretenen una sentència exemplar per evitar que, en contra de les lleis espanyoles, Catalunya torni a intentar convertir-se en un estat independent. Però el mòbil de tot plegat és polític, i d'això difícilment en podran escapar si l'independentisme juga bé les seves cartes dins i fora de la sala, al carrer, als mitjans i l'opinió pública internacional i a les institucions. La defensa de la majoria dels acusats, singularment els que no donen per acabada la seva carrera, serà política.

Una defensa que implica argumentar que el que es jutjarà al Suprem no són els fets -la rebel·lió, i per tant la violència, mai van existir- sinó les idees i que som on som per la negativa de l'Estat a acceptar la identitat nacional de Catalunya. Això vol dir no assumir la seva condició de subjecte polític amb dret a decidir el seu futur. I és que, per més que s'intentin operacions de diàleg, aquest segueix sent el punt de fricció irresolt: de qui és la sobirania? Espanya ha estat des de fa dècades incapaç de gestionar la seva diversitat i el seu estat de dret queda en suspens cada cop que veuen amenaçades la seva integritat territorial o la corona. El xoc de legitimitats es vol resoldre, de nou, des de la pulsió repressiva. Al Suprem hi ha malestar perquè les defenses i els acusats qüestionen la qualitat de "l'estat de dret". Però de motius per a fer-ho n'hi ha i aquest serà un punt d'atac, ja en les qüestions prèvies que avui es començaran a substanciar. 


Les sentències segurament seran exemplars i ja estan escrites i per això els acusats, com van fer Macià i Companys al seu dia, han d'optar per una defensa política i per un discurs que doni relat i noves forces a l'independentisme. D'això precisament escriu Joan Serra Carné a la Veu de Nació. Podeu llegir aquí la informació d'Oriol March i Aida Morales sobre el que passarà avui a l'alt tribunal.

El judici arriba en un moment d'una enorme tensió política. El diàleg entre el govern espanyol i el català està en un moment baix i la negativa d'ERC i el PDECat, que ahir encara se sostenia malgrat que es negociarà fins a darrera hora, a permetre la tramitació dels pressupostos pot escurçar la legislatura. La Moncloa ha amenaçat amb eleccions el 14 d'abril en un intent d'espantar l'independentisme. "Vindrà la dreta espanyolista amb el 155 i vosaltres en sereu els culpables", els diuen.

Volen que el republicanisme català salvi l'esquerra espanyola, però es neguen a incorporar en la negociació solucions al conflicte, que ells van atiar pactant el 155 amb el PP i Cs. Veurem qui aguanta més i si Sánchez convoca eleccions en ple judici i amb Vox, que fa d'acusació particular, gaudint d'un protagonisme notable al Suprem. Sobre l'estat de les converses escriu aquesta informació el nostre cap de Política, Oriol March. Ell serà aquests dies al Congrés per explicar-vos tot el que hi passi en el debat de totalitat dels pressupostos i Joan Serra Carné i Aida Morales us informaran puntualment i en diversos formats del que passi al Suprem.

A primera hora ja hi haurà declaracions polítiques, i a Catalunya concentracions de protesta al migdia i al vespre obrint un cicle de pressió (i protestes) al carrer que seguirà amb la manifestació de dissabte i la vaga general del 21. Ahir a la nit, a Madrid, ja es va projectar a la façana del Suprem un vídeo de les càrregues policials de l'1-O.


El teu diari... també al teu correu. Ahir us explicava que a NacióDigital hem preparat un especial del judici amb anàlisi, reportatges, dades, opinió i les millors informacions. Avui podreu seguir-ho tot en directe, amb streaming, al minut, amb formats audiovisuals i comentaris d'anàlisi. A més, cada dia que hi hagi sessió de judici els subscriptors d'El despertador rebreu al vespre un breu resum amb la selecció del més destacat del dia. Si encara no esteu subscrits al butlletí o el voleu fer córrer al vostre cercle podeu donar aquí el vostre correu electrònic. No us decebrem i és ben còmode!

Borrell va més enllà del PP. El PSOE va fer costat als partits catalans el 2014 quan es va oposar a una llei estatal d'acció exterior que titllava de centralista i encarada a controlar la diplomàcia de les autonomies. Només va tenir l'aval de la majoria absoluta del PP. Però per al ministre d'Exteriors, Josep Borrell, és massa limitada i, tot i que fins ara l'ha aplicada amb zel per torpedinar la reobertura de les delegacions catalanes tancades pel 155, ja en prepara una reforma per collar més les oficines de la Generalitat a l'exterior. Ho admet en una resposta parlamentària a Cs que Roger Tugas treu a la llum en aquesta notícia.

Búnquer episcopal? Ahir l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, va reconèixer la culpa de l'Església en els casos dels abusos a menors per part de capellans que hem conegut recentment. Les seves declaracions intenten corregir les del seu homòleg de Tarragona, que va atribuir tot plegat a un mal moment dels religiosos en qüestió. L'Església corre el risc de bunqueritzar-se, a més d'actuar amb cinisme. La Conferència Episcopal Tarraconense (els bisbes catalans) és aquests dies a Tiana per reflexionar. Veurem si avui fan propòsit formal d'esmena en forma de pronunciament. Sobre això us aconsello l'article de Cristina Solias.


Vist i llegit

La Lliga espanyola, on el Barça i l'Espanyol són uns clàssics, compleix 90 anys com a campionat i al diari El País han preparat una espectacular fotogaleria sobre com s'ha transformat el món del futbol dins i fora del camp. És una molt bona tria de Jacobo Pedraza que no us podeu perdre. Fins i tot encara que us agradi l'esport rei.


 El passadís

Al Govern de Junts per Catalunya i ERC s'ha de negociar tot. Fins i tot quins membres del gabinet acompanyen els acusats al judici al Tribunal Suprem. A la reunió de coordinació es va decidir que avui hi siguin el president, Quim Torra, la consellera de Justícia, Ester Capella (ERC), i el conseller de Territori, Damià Calvet (JxCat). Hi ha també la possibilitat -tot i que gens segura- que Oriol Junqueras declari el dijous i encara no està clar quins membres del Govern hi anirien a donar-li suport, si és que n'hi poden anar tres perquè el Suprem vol limitar a un representant els seients per a l'executiu català. La segona autoritat del país, Roger Torrent, té l'agenda lliure aquesta setmana per si de cas encara que no podrà ser a la sala perquè és testimoni.


 L'efemèride

Just avui es compleixen 45 anys de l'anomenat esperit del 12 de febrer. Aquell dia del 1974, el darrer president del règim de Franco, Carlos Arias Navarro, va presentar a les Corts el seu programa de govern. Arias va succeir Carrero Blanco després de l'atemptat d'ETA que li va costar la vida, el desembre anterior, i hi havia expectació per veure per on aniria el nou executiu. Arias va fer un discurs aperturista, en què va anunciar una llei d'associacions polítiques. I va parlar en un to diferent que va sorprendre. Molt aviat es va veure la limitació de l'"apertura". El 2 de març era executat Salvador Puig Antich. Mentre Franco s'esllanguia, el govern era un camp de batalla entre els ultres, com Utrera Molina, que no es refiaven d'Arias, i els oberturistes com Pío Cabanillas. Finalment, Arias es va espantar per la pressió de l'anomenat "búnquer" i es va constatar que la dictadura, ja en fase agònica, era irreformable. Aquí podeu recuperar la sessió d'aquell dia al Congrés.    


 L'aniversari

I sense moure'ns de Madrid, de les Corts i del segle passat passem d'un context totalitari a un d'expansió de les llibertats. El 12 de febrer de l'any 1888 va nàixer a Madrid l'advocada, escriptora i política Clara Campoamor. És una figura clau perquè va ser ella qui va liderar, pràcticament en solitari, la lluita pel vot femení, que a la tardor del 1931, uns mesos després de la proclamació de la Segona República, va quedar incorporat a la Constitució. Campoamor havia entrat en política de la mà del Partit Radical d'Alejandro Lerroux, però els seus companys la van abandonar en la reivindicació. Va comptar amb el suport del PSOE, d'ERC i d'una part de la dreta, que veia en el vot femení una oportunitat per ocupar el poder per la influència que l'Església exercia encara sobre moltes dones. També va tenir a veure amb les lleis dels drets dels infants i del divorci. El 1933, quan les dones van poder votar per primer cop, els conservadors van guanyar i ella va perdre l'escó. Després de la guerra es va exiliar i ja no va tornar mai a Espanya. Va morir el 1972 a Lausana, a Suïssa. TVE va emetre aquesta pel·lícula sobre la seva figura.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació