Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
El despertador: 11 de febrer

I ara què fem, president Sánchez?

Si vol exhibir solidesa, no el pot impressionar una manifestació electoralista d'unes desenes de milers de persones i dues portades agressives. Avui també són notícia els periodistes "de partit" a Madrid, el judici del Tribunal Suprem, el Consell de la Terra d'Andorra i Bakero

per Ferran Casas, 11 de febrer de 2019 a les 06:00 |
La manifestació espanyolista de Madrid ja ha passat i som a les portes del judici a l'independentisme al Suprem. Havia de ser una gran manifestació però va acabar sent més aviat discreta malgrat l'intent de fer el miracle dels pans i els peixos. La delegació del govern espanyol va xifrar en 45.000 els participants convocats pel PP, Cs i Vox, i els organitzadors van enfilar la xifra fins als 200.000. Tant li fa. Ja sabem que l'assistència a les manifestacions és una eina propagandística. Si són massives poden incrementar la pressió ambiental, però per si soles, sense acció política posterior, no mouen res.

Els tres partits de dretes tenen, en qualsevol cas, molt més suport que el que van exhibir en una concentració que alguns mitjans ja havien batejat com a "gran" abans que es produís. Tenen més suport que el que van mostrar i, per damunt de tot -i potser per això als seus votants no els cal sortir al carrer-, tenen jutges, fiscals, policies i el cap de l'Estat al seu costat acompanyant les peticions de mà dura. I tant els fa que a la foto hi hagi els ultres de Vox, partit plenament normalitzat en l'univers de la dreta espanyola. Sobre la manifestació podeu llegir aquesta crònica de Roger Tugas i Bernat Surroca i l'anàlisi de les deu fake news que contenia el manifest que s'hi va llegir sobre les suposades "cessions" de Sánchez.


Sabem que els hereus d'Aznar no volen negociar res i, encara que el projecte de l'independentisme sigui democràtic i estigui legitimat a les urnes, faran el que calgui per vetar el diàleg. Perquè no creuen en solucions democràtiques i perquè veuen en l'anticatalanisme una bona palanca per tombar Pedro Sánchez: erosiona el PSOE i mobilitza les seves bases. El dubte és què vol fer el president del govern espanyol.

La manifestació (amb el pànic que va provocar a la Moncloa la seva "oportuna" convocatòria) i les esmenes a la totalitat d'ERC i el PDECat als pressupostos van ser l'excusa per donar per trencat el diàleg divendres. Però ni per a ell és bo aquest escenari -si és que encara vol salvar els pressupostos i la legislatura- ni ho és per als independentistes, que han de ser conscients que el tripartit espanyolista arriba amb un 155 llarg i sever sota el braç. Si Sánchez vol exhibir solidesa, no pot permetre que li marquin l'agenda les portades de la Brunete mediàtica i unes desenes de milers persones manifestant-se per desallotjar-lo de la Moncloa. Zapatero va tenir manifestacions en contra molt més massives pel diàleg amb ETA -sí, sí, negociació amb ETA que també va abordar Aznar quan encara mataven- o el matrimoni gai i no es va aturar.

És evident que, de la mateixa manera que l'independentisme està paralitzat per la seva manca d'unitat i és incapaç de prendre decisions arriscades, a ell el bloquegen la manca de suports i les crítiques internes dels seus barons. Aquests, al seu dia van fer costat a Susana Díaz, estan en guàrdia per la pèrdua d'Andalusia i ambicionen pactes amb Cs a les seves regions i al Congrés. Això, però, allunyarà qualsevol solució al conflicte català, ara que està clar que l'independentisme no pensa recular (i segons l'enquesta d'avui d'El Periódico manté els suports) ni renunciar al dret a decidir, la solució que genera més consens a Catalunya. Ahir ho van recordar Ada Colau -que ja té llista, per cert- i els 400 alcaldes convocats per l'ACM per demanar un judici just al TS. Podeu llegir la crònica de Sara González. Sobre l'"estat del diàleg", que veurem si es reactiva o no, us deixo l'anàlisi de Joan Serra Carné i la meva opinió.
 

Judici a l'independentisme. Però aquesta setmana serà la del judici al Suprem, que arrenca dimarts. Per donar-vos-en la millor informació i tot el context necessari i les claus per seguir-lo des de totes les òptiques hem preparat un especial. Hi trobareu un qui és qui interactiu, però també anàlisi sobre la premsa internacional i espanyola a càrrec de Germà Capdevila i Joan Canela respectivament, el consultori jurídic del catedràtic Josep Maria Tamarit, peces de dades, d'història, diccionaris, entrevistes com la de Javier Pérez Royo... Us aconsello que, per encarar-lo ben informats, hi dediqueu una estona.



L'especial l'obrim amb tres informacions pròpies: una interessant enquesta de Pep Martí a deu analistes catalans i espanyols sobre l'impacte que tindrà el judici, un reportatge d'Aida Morales sobre com els advocats defensors preparen els últims detalls i una informació exclusiva -amb vídeo- d'Oriol March que fa esgarrifar: el fiscal de l'Audiència Nacional titlla sense manies de "colpistes" a la cúpula dels Mossos. Allò que us deia que no els cal manifestar-se. Gràcies per la confiança que ens feu i que ens permet seguir sent el diari digital més llegit en català!

Vist i llegit

A Catalunya 119.000 persones reben la renda garantida de ciutadania que va posar en marxa Dolors Bassa quan era consellera i que ha arrencat amb menys ambició de la prevista. A altres països també s'hi experimenta amb aquesta mesura d'ampliació de l'estat del benestar i d'inserció. Luis Doncel explicava ahir a El País que a Finlàndia ho han provat amb 2.000 persones i el resultat ha estat ambivalent: s'ha generat més benestar als receptors però no s'ha aconseguit que millorés la seva situació laboral. Això els ha dut a deixar-ho córrer. Ho podeu llegir aquí.

 El passadís

Els partits de dretes van tenir poc temps per preparar la manifestació. Volien donar-li un to "cívic" i per això -i també per no exhibir més unitat del compte- Casado, Rivera i Abascal van renunciar a parlar. Van decidir que ho fessin periodistes. Els vetos van estar a l'ordre del dia i, al final, van ser tres els encarregats de llegir un manifest ple de mentides i mitges veritats. Cada partit en va proposar un. María Claver, tertuliana a la Sexta i que havia treballat a l'Abc i amb José Manuel García Margallo a Exteriors, va ser postulada pel PP; Albert Castillón, habitual als actes de Societat Civil Catalana i copresentador dels matins d'Antena3 amb Susanna Griso, l'elecció de Ciutadans; i l'ex d'Expansión i El Mundo i ara al diari ultra OkDiario Carlos Cuesta, l'escollit per Vox.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1419, fa exactament 600 anys, es constituïa a les valls d'Andorra l'anomenat Consell de la Terra, que acabaria donant pas al Consell General, que en l'actualitat fa les funcions de parlament del coprincipat. El Consell de la Terra, autoritzat pel bisbe de la Seu, és considerat un dels parlaments més antics d'Europa i va ser el primer òrgan de govern del país. Es va començar a reunir als porxos de les esglésies per administrar els assumptes comuns de les valls i establir normes comunes. Els membres (24) eren, normalment, els caps de les famílies més poderoses de cada parròquia i es reunien un cop a l'any sota la presidència de dos síndics. Amb el pas del temps es reuniria sis cops l'any, va construir-se un edifici i va elaborar documents legislatius. El 1866 es convertí en el Consell General, que va anar democratitzant lentament el seu funcionament fins que el 1981 es van separar les funcions executives i les legislatives i el 1993 es va redactar la primera constitució estabilitzant el sistema polític del país.

 L'aniversari

L'11 de febrer de 1963, avui fa 56 anys, va néixer a Goizueta, a Navarra, el futbolista Jose Mari Bakero. És una de les icones del dream team de Johan Cruyff i n'era un dels capitans i puntal al mig del camp. Bakero destacava per la seva habilitat a l'hora de situar-se i ajudar a fer circular la pilota, encara que la grada no sempre entenia les seves passades enrere per provocar que el contrari s'obrís. La seva arribada era potent, veia porta amb facilitat i era un bon rematador de cap. El seu gol més cèlebre va ser de cap, al camp del Kaiserlauten, a Alemanya. El Barça perdia tres a zero i havia malbaratat l'avantatge del partit d'anada i en el darrer sospir ell va marcar de cap i va fer que l'equip passés eliminatòria en una Champions que acabaria guanyant. Ho podeu reviure aquí. Bakero va arribar al Barça el 1988 i va deixar el club el 1996 per allargar un any més la carrera al Veracruz mexicà. Abans havia jugat a la Reial Societat, on havia guanyat dues lligues que se sumarien a les quatre com a blaugrana entre altres títols. Bakero ha provat sort -sense massa èxit- com a entrenador.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació