10
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
12
de febrer
a la
13:59h
La concentració espanyolista d'aquest diumenge a la plaça Colón ha punxat. Només 45.000 persones han secundat la protesta, malgrat els autobusos arribats d'arreu de l'Estat i les fake news inventades per part de PP, Cs i Vox per justificar-la. Unes denúncies falses respecte el diàleg dels governs català i espanyol que s'han sintetitzat en el manifest, llegit per tres periodistes, i que es poden concentrar en les següents frases:
1- El text centra les crítiques contra la "traïció perpetrada pel govern d'Espanya a Catalunya" i pel fet que aquest hagi acceptat "els termes i exigències imposats pel president de la Generalitat". Una curiosa proclama, atès que les converses entre els dos executius s'han trencat precisament perquè no hi ha hagut acord entre les respectives propostes i, en concret, per la negativa de la Moncloa a abordar l'autodeterminació.
2- El manifest també denuncia que Pedro Sánchez "va cedir en rebre amb llaços grocs el president de la Generalitat a la Moncloa". Aquesta frase és especialment sorprenent, ja que totes les fotografies i vídeos de la reunió entre el president espanyol i Quim Torra evidencien que el primer no duia cap llaç groc i, fins i tot, en la reunió al Palau de Pedralbes, va maniobrar per esborrar tot rastre d'aquest color.
3- Els periodistes també han lamentat que Sanchez "va cedir en acceptar les 21 exigències del secessionisme", en referència a les demandes que Torra li va lliurar i que s'han fet públiques recentment. Preguntada per aquest document, però, la Moncloa ja va asseverar que ni tan sols li donava validesa política i que no entraria ni a considerar-lo.
4- El document llegit també acusa el president espanyol de negociar amb l'independentisme per "aprovar els pressupostos generals de l'Estat, oferint a canvi la sobirania nacional". Tot i això, si bé és cert que Torra va reclamar una oferta per l'autodeterminació per obrir-se a negociar els comptes, Sánchez no ho ha ni considerat i, per tant, ERC va presentar-hi una esmena a la totalitat, com després també ha fet el PDECat.
5- El text carrega contra el govern socialista perquè, segons afirma, "va cedir en admetre la possibilitat que hi hagués mediadors, relators, o qualsevol altra figura similar". Malgrat tot, el cert és que la Moncloa mai no va considerar situar cap figura en les seves negociacions amb la Generalitat, i tan sols l'acceptava si se circumscrivia a les taules entre partits. En contra del que volia l'independentisme, a més, rebutjava que fos una figura internacional.
6- El manifest censura que Sánchez "va cedir en totes les ocasions en què hauria d'haver defensat la dignitat dels espanyols davant d'aquells que volen acabar amb la nostra democràcia i el nostre ordre constitucional". L'executiu central, però, ha iniciat una campanya internacional intensa per frenar la diplomàcia catalana i, pel que fa a la legislació catalana, ha estat tan contundent que fins i tot ha portat al Tribunal Constitucional la moció del Parlament contra la monarquia desoint les negatives a fer-ho del Consell d'Estat.
7- Els partits convocants afirmen compartir i representar "la fatiga de la immensa majoria dels espanyols davant la deriva suïcida del govern de Sánchez". Tanmateix, la demoscòpia nega aquest consens, ja que el darrer baròmetre del CIS assenyala que la majoria dels espanyols aposten per mantenir el diàleg amb la Generalitat -per bé que combinant-ho amb el compliment de la llei-, mentre que menys de la quarta part hi reclama mà dura.
8- El text també afirma que "és el poble i només el poble qui té en la seva mà la decisió sobre el futur de la nostra nació" i "ningú més està legitimitat per decidir què és Espanya" des d'un govern o entre partits. Salvant fins i tot la paradoxa d'aquesta frase en relació al dret a decidir dels catalans i la imposició de seguir a l'Estat, altres qüestions generen més diferències en el conjunt dels espanyols, com la forma d'estat de monarquia o república. La figura reial està més tocada que mai i cada cop hi ha més partidaris de canviar el model, segons diverses enquestes, però els partits estatals tenen blindada aquesta decisió entre despatxos i es neguen a consultar-la al poble.
9- El manifest fa una defensa tancada de la carta magna i assegura que es tracta d'"una Constitució que no exigeix a ningú renúncies ideològiques ni intel·lectuals". S'oblida, però, de pensar en tots aquells que no estan d'acord amb el contingut d'aquest text constitucional -que només obté el suport del 17,4% dels catalans-, ja que tant el govern espanyol com el poder judicial situen la Constitució com a límits del diàleg.
10- En aquest sentit, els periodistes també han subratllat: "Dins de la Constitució, tot té cabuda. Fora d'ella, res és ni serà mai acceptable". Un blindatge ferri d'un text aprovat fa 40 anys i que la majoria dels espanyols no ha votat -i que no satisfà a la majoria-, però que no es correspon al seu contingut, ja que la carta magna contempla la seva pròpia reforma. No fa tant, de fet, Mariano Rajoy acceptava parlar de la seva modificació, igual que ho feia Albert Rivera -els dos, però, amb condicions-.
El manifest també destaca la separació del poder judicial i els poders executiu i legislatiu a l'Estat, qüestionada per organismes internacionals, o la igualtat entre espanyols, malgrat les notables diferències socials i fins i tot a nivell de drets que existeixen. Les deu fake news seleccionades, però, ja són prou contundents.
1- El text centra les crítiques contra la "traïció perpetrada pel govern d'Espanya a Catalunya" i pel fet que aquest hagi acceptat "els termes i exigències imposats pel president de la Generalitat". Una curiosa proclama, atès que les converses entre els dos executius s'han trencat precisament perquè no hi ha hagut acord entre les respectives propostes i, en concret, per la negativa de la Moncloa a abordar l'autodeterminació.
2- El manifest també denuncia que Pedro Sánchez "va cedir en rebre amb llaços grocs el president de la Generalitat a la Moncloa". Aquesta frase és especialment sorprenent, ja que totes les fotografies i vídeos de la reunió entre el president espanyol i Quim Torra evidencien que el primer no duia cap llaç groc i, fins i tot, en la reunió al Palau de Pedralbes, va maniobrar per esborrar tot rastre d'aquest color.
3- Els periodistes també han lamentat que Sanchez "va cedir en acceptar les 21 exigències del secessionisme", en referència a les demandes que Torra li va lliurar i que s'han fet públiques recentment. Preguntada per aquest document, però, la Moncloa ja va asseverar que ni tan sols li donava validesa política i que no entraria ni a considerar-lo.
4- El document llegit també acusa el president espanyol de negociar amb l'independentisme per "aprovar els pressupostos generals de l'Estat, oferint a canvi la sobirania nacional". Tot i això, si bé és cert que Torra va reclamar una oferta per l'autodeterminació per obrir-se a negociar els comptes, Sánchez no ho ha ni considerat i, per tant, ERC va presentar-hi una esmena a la totalitat, com després també ha fet el PDECat.
5- El text carrega contra el govern socialista perquè, segons afirma, "va cedir en admetre la possibilitat que hi hagués mediadors, relators, o qualsevol altra figura similar". Malgrat tot, el cert és que la Moncloa mai no va considerar situar cap figura en les seves negociacions amb la Generalitat, i tan sols l'acceptava si se circumscrivia a les taules entre partits. En contra del que volia l'independentisme, a més, rebutjava que fos una figura internacional.
6- El manifest censura que Sánchez "va cedir en totes les ocasions en què hauria d'haver defensat la dignitat dels espanyols davant d'aquells que volen acabar amb la nostra democràcia i el nostre ordre constitucional". L'executiu central, però, ha iniciat una campanya internacional intensa per frenar la diplomàcia catalana i, pel que fa a la legislació catalana, ha estat tan contundent que fins i tot ha portat al Tribunal Constitucional la moció del Parlament contra la monarquia desoint les negatives a fer-ho del Consell d'Estat.
7- Els partits convocants afirmen compartir i representar "la fatiga de la immensa majoria dels espanyols davant la deriva suïcida del govern de Sánchez". Tanmateix, la demoscòpia nega aquest consens, ja que el darrer baròmetre del CIS assenyala que la majoria dels espanyols aposten per mantenir el diàleg amb la Generalitat -per bé que combinant-ho amb el compliment de la llei-, mentre que menys de la quarta part hi reclama mà dura.
8- El text també afirma que "és el poble i només el poble qui té en la seva mà la decisió sobre el futur de la nostra nació" i "ningú més està legitimitat per decidir què és Espanya" des d'un govern o entre partits. Salvant fins i tot la paradoxa d'aquesta frase en relació al dret a decidir dels catalans i la imposició de seguir a l'Estat, altres qüestions generen més diferències en el conjunt dels espanyols, com la forma d'estat de monarquia o república. La figura reial està més tocada que mai i cada cop hi ha més partidaris de canviar el model, segons diverses enquestes, però els partits estatals tenen blindada aquesta decisió entre despatxos i es neguen a consultar-la al poble.
9- El manifest fa una defensa tancada de la carta magna i assegura que es tracta d'"una Constitució que no exigeix a ningú renúncies ideològiques ni intel·lectuals". S'oblida, però, de pensar en tots aquells que no estan d'acord amb el contingut d'aquest text constitucional -que només obté el suport del 17,4% dels catalans-, ja que tant el govern espanyol com el poder judicial situen la Constitució com a límits del diàleg.
10- En aquest sentit, els periodistes també han subratllat: "Dins de la Constitució, tot té cabuda. Fora d'ella, res és ni serà mai acceptable". Un blindatge ferri d'un text aprovat fa 40 anys i que la majoria dels espanyols no ha votat -i que no satisfà a la majoria-, però que no es correspon al seu contingut, ja que la carta magna contempla la seva pròpia reforma. No fa tant, de fet, Mariano Rajoy acceptava parlar de la seva modificació, igual que ho feia Albert Rivera -els dos, però, amb condicions-.
El manifest també destaca la separació del poder judicial i els poders executiu i legislatiu a l'Estat, qüestionada per organismes internacionals, o la igualtat entre espanyols, malgrat les notables diferències socials i fins i tot a nivell de drets que existeixen. Les deu fake news seleccionades, però, ja són prou contundents.
Manifest de la concentració... by on Scribd