El fiscal de l'Audiència Nacional titlla de «colpista» la cúpula dels Mossos

Pedro Rubira, que aquest dilluns va qüestionar la justícia catalana, va suggerir en una vista el 25 de juny que els encausats Trapero, Cèsar Puig i Pere Soler haurien de ser a la presó com Forn

L'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, a l'entrada de l'Audiència Nacional.
L'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, a l'entrada de l'Audiència Nacional. | ACN
09 de febrer del 2019
Actualitzat a les 20:31h

Pedro Rubira, fiscal de l'Audiència Nacional, va generar un autèntic terratrèmol aquest dilluns quan en la vista de previ pronunciament sobre la causa que investiga el major Josep Lluís Trapero i l'excúpula d'Interior va qüestionar la imparcialitat dels jutges catalanes. No és la primera vegada, però, que Rubira intervé de forma contundent. En la vista celebrada el 25 de juny de l'any passat, el fiscal va referir-se a l'anterior direcció política i policial d'Interior com a "colpista", segons es pot comprovar en els vídeos de la sessió, als quals ha tingut accés NacióDigital.

Rubira arrenca relatant les "instruccions" que donava el major del cos, Josep Lluís Trapero, en els dies previs a la celebració del referèndum de l'1-O, moment en el qual l'Estat va incrementar l'ofensiva policial per aturar la votació a través de la incautació de material. Qui rebia aquestes instruccions? Segons el fiscal, la cúpula "colpista" que, indica, integraven l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn -empresonat a Soto del Real i pendent d'arrencar el judici al Tribunal Suprem-, el secretari general del departament, Cèsar Puig -a qui l'Audiència Nacional demana onze anys de presó- i també Pere Soler, director dels Mossos en l'última etapa de l'executiu liderat per Carles Puigdemont. A Soler, com a Puig, el ministeri públic també li reclama fins a onze anys de presó.
 

Pedro Rubira, aquest dilluns a l'Audiència Nacional


El fiscal, en la seva intervenció, també manté que la cúpula d'Interior va proporcionar "escorta" a persones que no eren ni membres del Govern, ni càrrecs judicals, ni a representants del ministeri públic. Es refereix, en aquest sentit, a Marta Rovira -secretària general d'ERC -ara exiliada-, i als presidents d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) en el moment dels fets. Es tracta de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez, tots dos acusats de rebel·lió i que a partir de dimarts afronten el judici al Suprem. Segons Rubira, tant Cuixart com Sànchez -en un primer moment encausats a l'Audiència, ara al Suprem- portaven "masses" cap a llocs on actuava la policia estatal.

El fiscal, en un moment de la intervenció: "El Suprem té el senyor Forn a la presó. Si el cap és allà, no diguem on han de ser els comandaments intermedis"

El representant del ministeri públic, en un moment anterior del seu raonament, busca deixar clar que és Puigdemont qui és en última instància màxim responsable dels Mossos. També aprofita per suggerir que Trapero, Puig i Soler haurien d'estar a la presó, com l'exconseller d'Interior. "El Suprem té el senyor Forn a la presó. Si el cap és a la presó, no diguem on han de ser els comandaments intermedis", assegura literalment Rubira. Destaca, a banda, que Puigdemont està "en rebel·lia". En aquell moment, el tribunal alemany d'Schleswig-Holstein no havia rebutjat encara l'euroordre de Pablo Llarena contra l'expresident per un delicte de rebel·lió.

La competència del cas

L'Audiència Nacional, el 28 de juny, va confirmar el processament de Trapero i de l'excúpula d'Interior per sedició. Els encausats estan pendents de l'arrencada del judici, que teòricament s'ha de produir quan acabin tots els procediments Suprem. El dubte que tenen les fonts jurídiques consultades és si el procés començarà quan es tanqui el judici o bé quan hi hagi sentència. En tot cas, la intervenció de Rubira del 25 de juny deixa una frase rellevant: "No tot delicte de sedició és competència de l'Audiència Nacional". Per què en aquest cas, però, és competent, segons el fiscal? Ho detalla aquí.


Diu que no es volia només alterar l'ordre públic, sinó també "l'ordenament constitucional". Segons Rubira, el tribunal ha fet bé de no acceptar la remissió de totes les causes relacionades amb els Mossos, perquè n'hi haurien pogut caure "fins a sis mil" si es tenen en compte totes les investigacions obertes. El fiscal també és insistent a l'hora de definir com a "inacció" la manera de funcionar del cos policial català en tot allò que té a veure amb impedir la celebració del referèndum.