Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Anàlisi

La teatralització del trencament

Sánchez frena el diàleg amb l'independentisme fins que passi l'efervescència espanyolista de Colón, però la porta dels pressupostos continua oberta, perquè no l'ha tancada ningú: ni la Moncloa, ni el Govern i tampoc Waterloo

per Joan Serra Carné, 10 de febrer de 2019 a les 08:05 |
Quim Torra i Pedro Sánchez, acompanyats de consellers i ministres al Palau de Pedralbes | Govern
L'escena que s'han d'imaginar és real. La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, enganxada al mòbil, en ple consell de ministres de divendres. La reunió a la Moncloa s'allarga, la premsa espera. Calvo no apareixerà fins a les dues del migdia davant els mitjans de comunicació per escenificar el trencament del diàleg. Abans, només minuts abans, la vicepresidenta socialista envia el darrer missatge de whatsapp a Pere Aragonès i Elsa Artadi. Desisteix d'una nova reunió telemàtica a la tarda de divendres per reconduir la relació. A la Moncloa tenen el moviment cuinat i no donen marge de maniobra al Govern. L'estratègia és clara: projectar fermesa davant les condicions plantejades per l'independentisme abans de la manifestació de diumenge a la plaza Colón. La prioritat és desinflar la manifestació i esquivar el cop de Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal.

Pedro Sánchez necessita transmetre que no hi ha raons per manifestar-se. No hi pot haver "traïció" a l'Estat si qui pilota l'Estat dona les negociacions per trencades i en fa responsable l'independentisme. I cal escenificar-ho. Resulta, però, que les condicions de la Generalitat no han canviat. Fa setmanes que són les mateixes: taula de partits i un relator del diàleg, sense renunciar a l'horitzó del dret a l'autodeterminació.


Quan comença a descarrilar la negociació entre la Moncloa i la Generalitat? Quan la manifestació contra el diàleg impulsada per la dreta i l'extrema dreta pren cos. En altres paraules, Sánchez frena

El govern espanyol s'agafa a la presentació de les esmenes a la totalitat als pressupostos -d'ERC i el PDECat- com a element de ruptura. El calendari, però, evidencia que el moviment de Sánchez és una excusa, perquè les esmenes ja s'han anunciat a principis de setmana -ERC la registra dimarts- i la falta d'entesa entre governs es fa palpable dijous a partir del migdia. En cap cas, abans. Quan comença a descarrilar, doncs, la negociació entre la Moncloa i la Generalitat? Quan la manifestació contra el diàleg impulsada per la dreta i l'extrema dreta pren cos. En altres paraules, Sánchez frena.

La pressió de la dreta... i de l'ecosistema mediàtic

Encarregada de la negociació, Calvo compareix dimecres, en una inusual roda de premsa que s'allarga una hora, per justificar els moviments del govern espanyol, però per deixar clar que l'executiu espanyol té clares les línies vermelles. La pressió de PP i Ciutadans, i de l'altaveu mediàtic madrileny -no només el conservador- ja és palpable. Mitjans de referència per al PSOE castiguen Sánchez en els seus editorials: l'acusen de comprar el marc de l'independentisme amb la figura del relator. Però Calvo, Artadi i Aragonès continuen conversant. I des de la Generalitat no es percep cap trencament, per tàctic que pugui ser. Encara no. Però el distanciament, de cara al públic, és a punt de produir-se.


Dimecres a la tarda, els atacs no només arriben de l'oposició, sinó també dels barons territorials del PSOE. Alguns, al costat de diputats de Ciutadans i el PP -inclosa la presidenta del Congrés, Ana Pastor- acomboien Alfonso Guerra en la presentació del seu darrer llibre, La España en la que creo, a la cambra baixa. Guerra rep una ovació quan recorda que, a la Transició, no es van necessitar relators. També quan es pregunta -llegint un discurs escrit prèviament i, per tant, curosament meditat- si hi ha algú a la Moncloa. El menyspreu a Sánchez és majúscul. Els barons continuen aplaudint.

Les esmenes als pressupostos, una porta ajustada

El president espanyol combat els missatges abrandats i "simplistes" des d'Estrasburg -en una visita al Tribunal Europeu de Drets Humans, on acabarà la causa del Suprem. Fa una defensa aferrissada de la justícia i d'Espanya com a "democràcia plena". L'endemà, Felipe González, que va fer l'impossible per veure mort Sánchez com a líder del PSOE, clava una altra estocada. Potser la definitiva per fer moure la Moncloa, que medita posar un parèntesi a la relació amb l'independentisme, almenys fins després de la manifestació. González parla de "degradació institucional" i rebutja la figura del relator. El vell PSOE ha reobert la batalla contra Sánchez. 

El diàleg està aturat. Però després de la manifestació, tot pot canviar. Hi ha marge per retirar les esmenes a la totalitat

Avesat a lluitar contra els elements -dins i fora del partit-, el president espanyol ja ha calculat. La sortida que troba la verbalitza Calvo. L'altra ministra implicada en la reunió de Pedralbes, Meritxell Batet, ja no intercanvia cap missatge amb Aragonès i Artadi. El diàleg està aturat. Però després de la manifestació, tot pot canviar. Hi ha marge per retirar les esmenes a la totalitat. Ningú ha tancat la porta. No ho ha fet el Govern, tampoc ERC i el PDECat, no es coneix cap missatge categòric des de Waterloo... I la Moncloa no ha estat taxativa. És la teatralització del trencament. Casado, Rivera i Abascal també actuen: amb la convocatòria de Colón escenifiquen la indignació just abans de l'inici del judici a l'independentisme al Tribunal Suprem.

Sánchez publicarà en els propers dies un llibre, de títol provocador (Manual de resistencia). És la primera vegada que un president s'explica en el món editorial estant en actiu. Hi desgrana el combat del passat contra l'aparell del partit, però el relat no podria ser més apropiat per descriure el present. Càlcul i resistència, tot ben escenificat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació