Radiografia d'un diàleg congelat

El diàleg ha anat oscil·lant a mida que avançava la setmana. Dimecres al vespre, segons els negociadors de la Generalitat, l'acord era "factible". Què ha passat perquè, de sobte, l'Estat hagi donat per trencades les converses? Quins han estat els motius que han portat la Moncloa a fer marxa enrere? Els motius són múltiples, i es poden agrupar en dues categories: qüestions internes -conrecions sobre la negociació dels pressupostos de Pedro Sánchez, aspectes semàntics dels documents- i també d'externes. Especialment, la manifestació de diumenge a la Plaza Colón convocada per PP, Ciutadans i Vox contra el president espanyol i l'independentisme.

Tot es va començar a trencar dijous al matí. "És quan el to de la Moncloa canvia", assenyalen a Palau. Coincideix amb la convocatòria de la manifestació i amb l'escalada verbal de Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal. Les propostes que venen de Madrid van començar a patir retallades -ja va produir-se una dinàmica similar amb el comunicat de Pedralbes del desembre- i tot va deixar de fluir. A banda, la Moncloa posa va posar una nova condició sobre la taula: si es mantenen les esmenes a la totalitat del PDECat i d'ERC als pressupostos, no hi ha propostes de relators ni es dialoga més. Sánchez i Quim Torra no han tingut, per cert, cap contacte aquests dies.

Durant tot el dijous es van mantenir converses telefòniques -l'última, a les onze de la nit- i la part catalana -la consellera Elsa Artadi i el vicepresident Pere Aragonès- va aprofitar per demanar una reunió divendres al matí. No es va acceptar, però les converses han anat continuant. Fins i tot han interromput, durant aquest divendres, reunions de despatx que tenia Artadi. A les 13.34, la consellera i el vicepresident han rebut la proposta que la Moncloa faria pública al cap d'una estona. "Entenc que és un no", escriu Calvo quan observa les respostes catalanes. Ha estat la fi formal -a l'espera que passi la manifestació de diumenge- d'una etapa de diàleg sense fruits.

De res ha servit l'hora i mitja de videoconferència de dimecres des del Parlament, ni l'intercanvi de propostes creuades, ni les llistes de relators internacionals sorgides de la Generalitat. "Lamentem que l'Estat hagi decidit abandonar el diàleg i que el PSOE hagi decidit cedir davant d'aquells que estan en contra de la democràcia i de fer política", ha reflexionat Artadi. "Més enllà de la negociació dels pressupostos generals de l'Estat, hi hagi comptes o no, seguim disposats a afrontar el diàleg. Nosaltres seguim a la taula perquè representem el 80%", ha afegit Aragonès, al seu costat.

A partir d'ara, malgrat que les negociacions estan formalment trencades, la Generalitat confia en continuar a partir de dilluns. Posa com a condició poder parlar de l'autodeterminació i deixar de fer únicament "micropasses endavant". Els pressupostos de l'Estat són aquest divendres més lluny que dimecres, però ningú descarta que hi hagi moviments "d'última hora" a mida que s'acosti la votació de la setmana vinent al Congrés. "El to d'Aragonès i Artadi no és el d'algú que vol trencar-ho tot", ressaltava a NacióDigital un dirigent coneixedor dels detalls de les converses. Malgrat tot, que a la Moncloa ressaltin que "mai" acceptaran el referèndum marca el terreny de joc.

La versió de la Moncloa

A Madrid tot es veu diferent. "Són ells que no l'han acceptat. No ens han donat ni mitja oportunitat i saben que no podem fer més del que hi ha al document", asseguren fonts del govern espanyol. Per contra, veus coneixedores de les converses entre la Moncloa i la Generalitat asseguren que ha estat l'executiu de Pedro Sánchez qui, després d'haver estat treballant en diferents documents "l'han rebutjat". El motiu? Una pressió de la dreta que ha penetrat en les files socialistes, sobretot per una manifestació a la qual ja s'hi han sumat grupuscles extremistes com Falange i Hogar Social. Deixar-los sense arguments anunciant la suspensió del diàleg era la finalitat, sostenen a Palau.

Els estrategs de la Moncloa estaran especialment pendents de la manifestació convocada per la dreta per seguir esbossant quin és el calendari electoral més idoni

Tot i que és la figura de l'anomenat relator en una taula de partits estatals i catalans el motiu a partir del qual la dreta espanyola ha posat en marxa una campanya per denunciar que es tracta d'una "alta traïció" per part de Sánchez, el document que segons la vicepresidenta Carmen Calvo ha rebutjat l'independentisme manté aquesta figura. La proposta inclou en l'espai d'interlocució la presència d'una persona "que serà la que faciliti la coordinació dels treballs, de les convocatòries i fixi l'ordre del dia". També, detalla, "ajudarà a crear les condicions idònies per al diàleg, donarà fe dels acords tancats i determinarà el seguiment de la seva aplicació".  

La "resistència" de Sánchez

No deixa de ser paradoxal que el moment de debilitat de Sánchez es produeixi deu dies abans que es publiqui el seu llibre, que ha batejat com a Manual de Resistencia, per explicar la seva experiència a l'hora de batallar contra l'aparell del seu propi partit i tornar a comandar el PSOE, així com per guanyar una moció de censura que tothom donava per quasi impossible. Des de les eleccions andaluses, que van posar fi a quasi quatre dècades de govern del PSOE per la suma de PP i Cs amb Vox, el malestar dels barons han anat in crescendo. Veuen perillar el poder en les autonòmiques del maig.

Dirigents de pes que en el seu dia van fer pinya amb Susana Díaz ja fa setmanes que reivindiquen que Sánchez trenqui amb la majoria que va fer possible la moció. Aquest sector del PSOE entén que anar de la mà de Podem i dels independentistes és un mal negoci a menys de quatre mesos de les eleccions municipals, autonòmiques i europees del maig. Fins a tal punt, que no es pot deslligar el moviment de Moncloa de suspendre el diàleg amb Catalunya dels pronunciaments que s'han produït en els darrers dies de dirigents socialistes -començant pel propi Felipe González-, que han carregat contra la figura de l'eventual relator sense que ni tan sols s'hagués acordat. 

Els estrategs de la Moncloa estaran especialment pendents de la manifestació convocada per la dreta per seguir esbossant quin és el calendari electoral més idoni. Sánchez ha dit fins ara que la seva voluntat és esgotar la legislatura fins al 2020, però s'ha fet evident que la seva resistència, amb 85 diputats al Congrés, no depèn dels seus desitjos. Més aviat, de si té o no un mínim marge de maniobra, amb permís dels aliats de la moció de censura, però també dels dirigents del seu propi partit.