Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
ENTREVISTA

«Vaig fugir de Veneçuela per les amenaces que rebíem»

Aaram Márquez, periodista i músic, fa gairebé un any que viu exiliat a Caldes de Montbui

per Jaume Ventura, 11 de febrer de 2019 a les 06:31 |
El periodista veneçolà Aaram Márquez, al passeig del Remei de Caldes de Montbui. | Jaume Ventura
Des del passat mes d'abril, el periodista i músic veneçolà Araam Márquez, de 45 anys, viu a Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Va arribar-hi fugint d'Illa Margarita, segons relata, per les pressions que rebia per fer la seva feina.

-Què el va portar a Caldes de Montbui?


-Soc periodista. Vaig sortir del meu país de forma abrupta per la lamentable situació que s'hi viu.

-Què va passar?

-Vaig començar a fer una investigació i la meva dona i jo ens vam veure amenaçats. Vàrem haver de marxar d’un dia per l’altre.
 

-Com va ser?

-Vivíem a Illa Margarita. Rebíem amenaces des de principis del 2018 però les vàrem anar ignorant. A més, un dia em van citar per una entrevista amb la policia. No ho vaig veure gens clar i vam marxar. Pensa que hi ha gent detinguda per fer un tuit i més de 120 presos polítics per manifestar-se o simplement anar contra les idees del govern.

-Va pensar seguir investigant?

-És una experiència difícil de portar. Hi havia molta incertesa, perquè temia les represàlies cap a la meva família. Però la meva condició de periodista em feia seguir endavant i voler denunciar la situació. 

-Quines pressions rebien?

-La primera experiència negativa va ser amb els que anomenem encadenados. Això és quan les ràdios i televisions han d'interrompre el que estiguin emetent per punxar en directe el que diu el president.

-I doncs?

-Al tornar d'un d'aquests encadenados vaig dir en directe que això era un abús cap als oients i patrocinadors perquè no podien escoltar el que ells volguessin. Immediatament em va trucar Conatel, un organisme del govern, queixant-se del que havia passat. 

-En quina situació es troba aquí?

-Vàrem haver de marxar ràpid però vaig tenir temps suficient per agafar la documentació necessària per demanar asil polític. Estem en procés. Ja tenim el permís de treball i jo treballo d'atenció al públic a l'Ajuntament de Caldes. He de dir que puc estar-me aquí perquè la meva germana fa deu anys que viu a Caldes. Si no fos per ella, que em va oferir sostre, ho hagués tingut complicat.

-Quin programa tenia vostè allà?

-Es deia Doble A Radial, un espai que intentava estimular la inversió a l'illa. El problema és que, per exemple, si tenies una empresa de dolços i et queixaves en directe que no hi havia sucre et podien veure com algú que distorsionava i que volies atemptar contra el govern, perquè el fet que no hi hagués sucre era culpa dels de fora. I el mateix passava amb altres casos, com quan el governador de l'estat de Nova Esparta es va casar en una cerimònia més pròpia d'un xeic de Kuwait.

-I què passava amb la resta de periodistes?

-El problema amb els periodistes és que hi ha autocensura i la gent mesura molt bé les paraules abans de dir-les. És clar que hi havia casos i exemples de periodistes molt mediàtics amb els que no passa tant, però a l'interior del país això és molt evident. No t'ho deien clarament però sabies que si insisties en un tema podies tenir problemes.

El problema amb els periodistes és que hi ha autocensura i la gent mesura molt bé les paraules.


-És un bon moment per exercir de periodista a Veneçuela?

-No, hi ha una situació molt difícil. És una llàstima, el país té unes potencialitats econòmiques i turístiques gegantines.

-Com valora l'autoproclamació de Guaidó? La preveu la llei o ha estat un cop d'estat?

-Tu ho pots veure d'una forma simple i quedar-te només amb la seva imatge damunt d'una tarima. Però la realitat és que és el president encarregat de Veneçuela perquè en el moment en què l'oposició guanya la majoria de l'Assemblea Nacional, l'assemblea anterior chavista proclama, en un temps rècord, nous magistrats al Tribunal Suprem de Justícia que inhabiliten la nova i comencen la creació de l'anomenada Assemblea Nacional Constituent per contrarrestar-los, i que s'escull amb tots els vicis que et puguis imaginar. Al 2015, Maduro convoca unes eleccions que no són reconegudes per la comunitat internacional. Segons la Constitució, quan hi ha un buit de poder com aquest la presidència de la República recau en Guaidó com a president de l'Assemblea Nacional. No és autoproclamació, és el que li toca per llei.

(La declaració de Guaidó) No és autoproclamació, és el que li toca per llei.


-I com està avui en dia el país?

-Hi ha una immensa crisi econòmica i humanitària, i a la vegada una voluntat internacional i un seguit de canvos als govern de tota la regió que fan que sigui el moment ideal per un canvi al país. D'altra banda, la traïció dels militars al país és...

-En quin sentit?

-Pensa que hi ha cubans dins les forces armades i que es permet que la guerrilla colombiana -enemic tradicional de Veneçuela-, descansi al país mentre combaten! Tot plegat es produeix gràcies a una cúpula militar que s'ha fet multimilionària i que ha estat còmplice del govern.
 
-Vostè és originari de Caracas. Com està la capital?

-En els últims anys ha patit un retrocés brutal. Vaig créixer en una Caracas multicultural, plena d’immigrants que havien anat arribant des de la troballa de petroli l'any 1914, un fet que va fer que el país passés a de ser agrícola a una potència energètica. Més tard, als 70 i 80, la ciutat bullia d'activitat. Ara és una ciutat fosca i deprimida. No és que amb Chaves no hi haguessin problemes, però la realitat és que amb el chavisme es van aguditzar les dificultats per culpa de polítiques populistes d'esquerres impulsades pels cubans. El retrocés es brutal. Han aparegut malalties que estaven eradicades del país. Una dada: al Pla Marshall de després de la Segona Guerra Mundial es van destinar 13.000 milions de dòlars. En la millor època, gràcies al petroli n'entraven 45.000 cada any. Com pot ser que el país estigui en bancarrota?

-Parla molt de Cuba. Tanta influència creu que té?

-Tot ve del Fòrum de Sao Paulo de 1987. Fidel Castro veu que la URSS està a punt de col·lapsar i entén que el socialisme podrà tirar endavant si guanya eleccions, no si crea guerrilles. El 1998 Chaves guanya les eleccions.

-I què passa?

-Comença el populisme exacerbat, la divisió de la societat, els Estats Units i el capital són l'enemic... mira, el chavisme és una organització delinqüencial que defensa els seus interessos i no els del poble. 

-Com veu el paper d'Espanya en el conflicte?

-Espanya hauria d'estar al capdavant en el reconeixement de Guaidó i defensar els interessos dels espanyols al país, com ara infraestructures i béns materials. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació