Joan Ignasi Elena: «Si l'odi s'apropia de la política espanyola, tot començarà a ser molt perillós»

Sent la responsabilitat sobre les espatlles. "Tinc l'exigència íntima de fer-ho el millor possible perquè el que estan patint els encausats és molt greu", admet. I és que per a Joan Ignasi Elena -advocat, exdirigent del PSC i expresident del Pacte Nacional pel Referèndum- exercir de portaveu jurídic dels presos d'ERC suposarà mesos de dedicació intensa al judici de l'1-O que haurà de compaginar amb la feina del seu despatx. Els republicans han confiat en el seu perfil transversal per encarregar-li el paper d'enllaç entre els dirigents processats, les defenses i els mitjans de comunicació, ja que els advocats dels presos estaran centrats en l'estratègia argumental del judici. A pocs dies de traslladar-se a Madrid per l'arrencada del judici al Tribunal Suprem, Elena explica a NacióDigital la seva visió sobre el marc en què es produirà. 

- Com serà el dia a dia dels presos un cop arrenqui el judici?

- Encara que ells estan animats i amb ganes que comenci per explicar-se i dir que no han comès cap delicte, el dia a dia serà dur. Seran un mínim de tres dies a la setmana, durant tres o quatre mesos, en què s'hauran de llevar molt d'hora per al trasllat diari, passar moltes hores al tribunal i seguir empresonats. Objectivament, no es donen les millors condicions per abordar un judici en el qual et jugues 25 o 16 anys de presó.

- Considera que aquest serà un judici amb garanties?

- En el procés que hi ha hagut fins ara ja s'ha vulnerat molts dels drets dels encausats. Ara hi ha un intent de blanquejar una instrucció carregada d'obscurs. Sembla que simplement pel fet de fer un judici en el qual més o menys estiguin còmodes i hi hagi unes mínimes garanties i molts testimonis, ja es garanteixen tots els drets. Tot el que ha passat fins ara forma part també d'aquest judici. La presó provisional, les befes. Els drets d'un encausat no només es garanteixen a la sala on es produeix el judici. També es garanteixen i es preserven, o no, en funció de com el tractes, de quines mesures cautelars l'obligues a complir, com se'l presenta a la societat, com se l'anomena, com se'l trasllada... Aquí se'ls ha acusat i condemnat abans d'hora. Partim d'una vulneració molt greu dels seus drets. Hi ha moltes maneres de garantir que algú no marxi d'un país.

- La defensa de Junqueras va recórrer al Constitucional per posar com a exemple la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre un diputat kurd.

- Aquesta sentència deia que aquest senyor és un electe i no pot estar en presó provisional. Si té un judici pendent, hi ha moltes maneres de garantir que estigui present sense ordenar l'últim recurs, que és la presó provisional i, mentrestant, aquest senyor té dret a exercir els seus drets com a electe i a no estar empresonat. Al TC es va produir internament un debat i, davant la impossibilitat de fer una interlocutòria que sustenti rigorosament per què aquí no s'aplica aquesta sentència, decideix no resoldre'l amb un argument xocant, que és no intervenir en el procediment del Suprem. Escoltin, esclar que interfereix de ple. Si vostès no diuen res, continuarà a la presó. Per tant, està afectant i vulnerant directament els seus drets.- A què atribueix que el judici arribi al Suprem en aquestes condicions? 

- Aquí hi ha hagut una operació de l'extrema dreta de preservar un statu quo que veia en perill. Qui posava més en perill aquests privilegis del règim del 78 ha estat l'eclosió d'un moviment que el qüestionava, que és el moviment independentista. La reacció ha estat de por a perdre els seus privilegis i el sistema que els empara. Això ha generat una reacció que ha derivat en un procés judicial que ha estat inspirat per l'extrema dreta. Recordem que tot va començar amb una denúncia de Vox, darrere del qual hi ha la FAES i tot el que representa l'aznarisme a Espanya, i un seguidisme per part de la Fiscalia. Veurem ara si el Suprem manté aquest seguidisme o no. 
 
-Per tant, des de l'Estat s'ha comprat el relat de l'extrema dreta?

- Una part de l'Estat, indiscutiblement.

- És compatible la pulcritud pretesa pel tribunal a partit d'ara amb desestimar l'ajornament de l'inici del judici que demanaven les defenses?

- La pulcritud té un límit sempre: investigar la instrucció i la investigació. Amb la interlocutòria d'admissió de proves i d'assenyalament de la vista, hi ha molta generositat en l'admissió de testimonis, especialment per algunes de les parts com Vox, que se'ls ha acceptat pràcticament tots. En canvi, quan nosaltres demanem coses que afecten directament a l'anàlisi del procés de la instrucció és on es frena aquesta generositat. La investigació judicial de la Guàrdia Civil vinculada al jutjat d'instrucció número 13 ha estat a càrrec del senyor Daniel Baena, que a través d'un compte de Twitter feia spoilers sense cap rubor sobre què passaria des del punt de vista judicial i a més a més fixava la seva posició d'ultradreta i la seva animadversió pels encausats que investiga. Quan demanem que aquesta persona vagi com a testimoni, ho deneguen. Quan demanem que declari Cosidó, també diuen que no té raó de ser. Home, era el director general de la policia, portaveu del PP al Senat i ha afirmat que controlarà la sala penal pel darrere. Nosaltres volem saber què volia dir amb allò. I pel que fa a les proves, la causa del 13 és general i secreta contra una ideologia, no contra uns fets. L'acusació s'agafa a part del procediment. Quan diem que portem tot el procediment, diuen que no.

És evident que en aquesta causa hi ha hagut moltes mancances i irregularitats, que té un biaix ideològic evident i ha estat impulsat per una ideologia concreta de l'Estat

- El que vol dir és que hi ha hagut una selecció ideològica dels testimonis?

- Ens sembla incomprensible que s'hagin denegat testimonis com aquests. - Pedro Sánchez ha defensat aquest dijous, després de visitar el Tribunal Europeu dels Drets Humans a Estrasburg, que Espanya és una "democràcia plena".

- Bé, el Tribunal Europeu dels Drets Humans haurà de veure la sentència que dicti el Suprem en cas que no sigui l'absolució i ha demostrat sempre una imparcialitat. Segur que són molts els primers ministres que el visiten i segur que tots diuen que el seu país és absolutament democràtic. Els membres del TEDH veuran el procediment i veuran quines són les garanties que s'han produït o no. És evident que en aquesta causa hi ha hagut moltes mancances i irregularitats, que té un biaix ideològic evident i ha estat impulsat per una ideologia concreta de l'Estat.

 
- És un error que s'hagi denegat la presència a a la sala del judici al Suprem d'observadors internacionals?

- Crec que és un tret al peu. Una cosa és veure-ho per la televisió i una altra és observar. Fer un seguiment del judici implica que hi ha molts matisos que no tots es reflecteixen a través d'una senyal de televisió. Els observadors van sempre al territori, no miren les coses des de fora, i interlocuten i analitzen. No entenc quina por ha de tenir algú al fet que hi hagi uns observadors. Aquesta decisió és errònia.

- Els processats faran una defensa més política que procedimental?

- Aquest és un debat una mica estèril. Serà una combinació de tot. És evident que hi ha una dimensió política perquè els encausats tenen una connotació política i que per ella estan a la presó. Hi ha hagut una persecució d'un determinat pensament polític, una causa general contra l'independentisme per por a perdre uns privilegis. La repressió s'entén des d'aquesta por. Per tant, hi ha d'haver una dimensió política i una denúncia procedimental.

- Influeix en el tipus de defensa que alguns, com Junqueras o Forn, siguin candidats a les pròximes eleccions?

- Això és una cosa que ha de respondre cadascú. Estan en mans de penalistes de primer nivell que els estan assessorant.

"Aquí no es discuteix sobre la independència, és un marc conceptual radicalment fals que ens han col·locat. Aquí es discuteix si uns determinats fets són constitutius de delicte"

- Però l'estratègia política pot anar en detriment de la jurídica en algun moment?

- Hi ha una defensa que ha explicat nítidament Junqueras: no negarem allò que hem fet perquè allò que hem fet no és delicte. El més evident és el referèndum, que no és delicte a Espanya. Faré tanta pedagogia com calgui amb això, perquè crec que és una de les perversitats que ha aconseguit situar l'extrema dreta i totes les persones que han convocat la manifestació del diumenge. Han col·locat un missatge pervers que és el següent: o ets independentista o estàs a favor d'aquesta causa. Aquest no és el debat. Aquí no es discuteix sobre la independència, és un marc conceptual radicalment fals que ens han col·locat. Aquí es discuteix si uns determinats fets són constitutius de delicte. Un pot pensar que és una barbaritat el que van fer aquestes persones quan governaven i considerar que no és delicte. Casado ha dit que quan governi canviarà el Codi Penal perquè esdevingui delicte convocar un referèndum sense empara legal. I és legítim que ho vulgui, però ha de ser honest i reconèixer que avui això no és així. Si la discussió s'hagués situat en aquests paràmetres, seria absolutament racional i en aquests moments segurament ja no estarien a la presó.

 
- Hi ha falta d'honestedat per part dels dirigents polítics d'alguns partits?

- Si l'odi s'apropia de la política espanyola, tot començarà a ser molt perillós. Alguns responsables polítics no haurien d'oblidar que les paraules poden ser armes de destrucció massiva. L'abús de les paraules, el no tenir límits en la desqualificació de l'adversari, porta a uns paranys molt perillosos per a les societats. Convidaria tothom a fer aquesta reflexió i probablement seria raonable que tothom se sentís a ell mateix què ha dit respecte dels altres. En aquests moments que estem vivint, podria ser una bona lliçó per extreure.

- Està garantida la coordinació entre les defenses dels presos?

- Cada advocat té el seu estil i són tots personalitats jurídicament molt potents, amb un bagatge molt sòlid tots ells. En l'essencial, hi ha coordinació. A partir d'aquí, cadascú ho farà amb els seus accents i, evidentment, no és la mateixa situació la dels membres de la mesa que la de Forcadell, els Jordis o el Govern. No és que les defenses tinguin estratègies diferents, sinó que els delictes que se'ls imputa i els actes que se'ls atribueix són diferents.

- Però el fet que hi hagi diferents "accents" en la defensa pot ser lesiu per alguns processats?

- No parlo d'accents diferents en l'orientació. Hi ha la coordinació necessària entre tots els encausats.

"No puc descartar l'absolució perquè estic convençut que seria el veredicte més just. No puc descartar mai que la justícia s'imposi"

- Descarta que el Suprem dicti una sentència absolutòria?

- Jo no l'he de descartar. Com que és evident que no han comès cap delicte, no puc descartar el que és més evident. Al final, el tribunal estarà sol i haurà de decidir si compra un relat que sap que no és veritat o fa justícia. S'haurà de mirar a ell mateix com a jutge, no amb l'entorn, no amb els altres jutges, no amb la societat, no amb la premsa o els comentaristes polítics. Haurà de dirimir, des de la seva pròpia consciència de jutge, si realment i honestament creu que allò és delicte. No puc descartar l'absolució perquè estic convençut que seria el veredicte més just. No puc descartar mai que la justícia s'imposi.