La Generalitat i la Moncloa segueixen sense acordar els perfils per observar les converses, tot i que la part catalana ja no exigeix que sigui de caràcter internacional
Carles Puigdemont, reunit telemàticament amb consellers i dirigents del PDECat i de JxCat al Parlament
|
ACN
"Tot s'allargarà fins a última hora. El més probable és que no hi hagi acord, però s'ha d'intentar. Per nosaltres no serà". En aquests termes s'expressa un dirigent coneixedor dels contactes constants que mantenen en les últimes hores el Palau de la Generalitat i la Moncloa per trobar figures que serveixin per fer de relator de les negociacions entre els dos governs. El rellotge s'aturarà dimecres a la tarda, amb la votació de la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat al Congrés dels Diputats, i l'avenç del diàleg marcarà si Pedro Sánchez podrà disposar de més marge. Fins i tot els més pragmàtics, però, insisteixen a NacióDigital que les posicions estan "molt lluny".
Per què? La situació és complexa, i hi influeixen una sèrie de factors. El primer és la recerca de perfils neutrals, que és el que ho ha de desencallar tot. Un cop triat el nom adequat, se li encarregarien funcions clares i es començaria a treballar un calendari que servís per mecanitzar el diàleg. Han aparegut noms de l'estil de Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, o bé el de Xavier Domènech, exlíder dels comuns al Parlament i al Congrés dels Diputats. També ha transcendit -així ho ha detallat La Vanguardia- que Podem va proposar, al novembre, situar com a observador Daniel Innenarity, catedràtic de Filosofia Política a la Universitat del País Basc.
La Generalitat va arrencar la negociació reclamant que el relator fos internacional -així ho va detallar la consellera Elsa Artadi en la roda de premsa posterior al consell executiu, i així ho detallava Carles Puigdemont des de Waterloo-, però ara ja es conforma amb el fet que "no sigui català". Això descarta d'entrada els perfils de Sánchez Llibre i de Domènech, i també alguns dels membres de l'establishment que van moure fils entre bambolines durant la tardor del 2017. A Palau també descarten que el PNB jugui un paper la qüestió del diàleg, perquè té "interessos" vinculats al procés.
La Generalitat descarta la presència del nacionalisme basc en les negociacions i espera pactar un relator a qui encarregar un calendari de treball i unes funcions concretes
A banda, el record de l'octubre del referèndum i la declaració de la independència encara és viu en l'entorn de Puigdemont. El lehendakari Íñigo Urkullu mantenia una relació fluïda amb Santi Vila, exconseller d'Empresa, i amb Marta Pascal, excoordinadora general del PDECat. Tots dos rebien els memoràndums d'Urkullu, que va mediar per aconseguir que Puigdemont convoqués eleccions i renunciés a la declaració de la independència si l'Estat es comprometia a no aplicar el 155. No es va complir cap de les condicions i el malestar és mutu: el PNB observa amb recel qualsevol aliança a Europa amb la Crida Nacional per la República, que encara ha de definir el seu paper.
En tot cas, però, sembla descartat que el nacionalisme basc tingui presència en la taula estatal de partits que estan negociant Artadi, el vicepresident Pere Aragonès i la vicepresidenta Carmen Calvo. La Generalitat vol que hi hagi dos representants del PSOE, dos de Podem, dos d'ERC i dos de JxCat, i segons la consellera de la Presidència aquest és un plantejament que "en privat" accepta Calvo. Si no ho fa en públic, mantenen a Palau, és perquè hi ha una "crisi interna" dins dels socialistes -fins i tot dins del govern espanyol- que impedeix qualsevol avenç palpable.
L'ofensiva de la dreta
El context és dur per a Sánchez, que veu com el PP, Ciutadans i Vox escalfen la manifestació de diumenge a la Plaza Colón contra el diàleg amb l'independentisme. El líder dels populars, Pablo Casado, sosté que la presumpta "agenda d'ETA" s'està imposant a Catalunya, i Ciutadans manté que el Govern ha de "gaudir" del líder del PSOE mentre duri perquè aviat el "trauran" de la Moncloa. Mentrestant, això sí, el president del govern espanyol pretén mantenir el rumb sense descartar una convocatòria electoral anticipada si el Congrés li tomba els pressupostos.
Sánchez va visitar ahir el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), on probablement acabarà la causa catalana quan hi hagi sentència al Suprem. El seu discurs a Estrasburg va estar carregat de referències indirectes a la situació catalana, com ara la defensa d'una justícia "independent" a l'estat espanyol, o bé que aquest tingui un dels sistemes de garanties "més avançats del món". Va afegir, a banda, que el nombre de reclamacions davant d'aquest tribunal "està per sota de la mitjana" en el cas espanyol, així com també les sentències condemnatòries. Cap paraula explícita, això sí, sobre l'ofensiva de la dreta, que preocupa -i divideix- els barons socialistes.
La tramitació dels comptes és especialment complicada en aquest context, perquè ERC ja ha registrat esmena a la totalitat i el PDECat ho farà durant el matí després de perfilar l'estratègia en una reunió al Parlament amb Quim Torra, Puigdemont, els consellers de JxCat i la cúpula del partit nacionalista. La situació hauria de viure un gir rellevant en els propers dies perquè Sánchez pogués tramitar els pressupostos, condicionats també per l'inici del judici al Suprem. El relator s'ha convertit en la prova del cotó d'un diàleg que, de moment, pot exhibir pocs fruits a l'espera de les "negociacions d'última hora" augurades per Carles Campuzano, portaveu de PDECat al Congrés.
