País Valencià

​El Ministeri de Justícia demana a 15 municipis valencians que retirin els vestigis franquistes

Els governs municipals afectats per la sol·licitud, inclosos el d'Alacant i el de Castelló de la Plana, han rebut una carta on se'ls requereix que compleixin amb la llei de Memòria Històrica

per NacióDigital, 7 de febrer de 2019 a les 09:12 |
El Ministeri de Justícia ha sol·licitat a 656 ajuntaments, 15 d'ells valencians, que retirin els vestigis franquistes que encara segueixen als seus espais públics, com ara els 1.171 carrers i places que conserven noms de figures del franquisme, segons informa el Diari la Veu.

Els sis municipis de la demarcació d'Alacant afectats per aquesta sol·licitud són els d'Alacant, Castell de Castells, Novelda, el Pilar de la Foradada, el Pinós i Teulada. A la demarcació de València aquesta sol·licitud s'ha fet a set ajuntaments: Bolbait, Camporrobles, Cotes, la Llosa de Ranes, la Pobla de Vallbona, la Iessa i Tous. A la demarcació de Castelló, són els de Castelló de la Plana i Sucaina. 


El Ministeri de Justícia ha informat en un comunicat d'aquesta petició de la Direcció General per a la Memòria Històrica, que també s'ha adreçat als governs autonòmics perquè verifiquin l'eliminació en els seus territoris d'elements d'exaltació de la Guerra Civil i de la dictadura. 

La sol·licitud, explica el Ministeri, s'empara en el compliment de la llei de Memòria Històrica de 2007 i del treball de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que ha detectat que destacades figures del franquisme donen nom a 1.171 places i carrers espanyols repartits en més de 637 municipis.

En aquest cens, la Direcció General de Memòria Històrica ha incorporat altres 19 localitats, en les quals, segons la seva informació, també podrien quedar altres vestigis d'exaltació de la Guerra Civil o homenatge al franquisme.

El Ministeri assenyala que tots eixos governs municipals han rebut una carta del director general per a la Memòria Històrica, Fernando Martínez López, que sol·licita certificació sobre "la no existència de simbologia d'exaltació al seu municipi" i, en cas que n'hi hagués, "procedeixi a donar compliment" a la llei de Memòria Històrica.


D'aquesta forma, insta a elaborar un catàleg de vestigis municipal, "amb la seva immediata retirada dels escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d'exaltació de la revolta militar i repressió de la dictadura". 

El director general també recorda que la sentència de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem del 7 de juny del 2013 va establir que "l'article 15 de la llei de Memòria Històrica imposa a totes les Administracions Públiques adoptar les mesures oportunes perquè es procedeixi a la retirada d'aquells monuments commemoratius que suposen una exaltació de la Guerra Civil".

L'objectiu és donar compliment a l'esperit de reconciliació i concòrdia que va permetre la Constitució, afegeix l'article, que estableix també que "les administracions públiques, en l'exercici de les seves competències, prendran les mesures per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura". Entre aquestes mesures podrà incloure's la retirada de subvencions i ajudes públiques.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació