Procés català

Artadi i Calvo «avancen» en el diàleg després d'una hora i mitja de conversa

La consellera de la Presidència i la vicepresidenta del govern espanyol s'emplacen a seguir parlant després de la tempesta política pel relator

per Oriol March , 6 de febrer de 2019 a les 20:15 |
Pere Aragonès i Elsa Artadi, reunits amb Carmen Calvo i Meritxell Batet al Palau de Pedralbes | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La relació entre la Generalitat i la Moncloa és tan complexa que, des del mes de juny, encara no s'ha arribat a cap acord per formalitzar quins han de ser els mecanismes de diàleg concrets destinats a trobar una solució política al conflicte. Aquest dijous a la tarda hi ha hagut un nou contacte telemàtic d'una hora i mitja entre la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo. Segons fonts coneixedores de la conversa consultades per NacióDigital, s'ha "avançat" en el diàleg i s'han emplaçat a "continuar parlant en els propers dies".

El contacte entre les dues dirigents s'ha produït després de la tempesta política que s'ha produït a Madrid després que la Moncloa acceptés la figura del relator de cara a observar de prop el diàleg entre administracions.


Què allunya l'Estat i la Generalitat? Què els acosta? Quines són les discrepàncies que han aflorat en els contactes entre Artadi, Pere Aragonès i Calvo des del 20 de desembre de l'any passat? Aquests són els cinc punts que s'estan negociant i que, per ara, no troben una solució política per, almenys, seguir dialogant.

- La figura del relator


El Govern fa setmanes que demana una "taula de diàleg amb mediació internacional" -proposta verbalitzada per Carles Puigdemont a mitjans de gener- que serveixi per canalitzar el diàleg. Artadi ja ha fet arribar una proposta a la Moncloa de personalitats internacionals i "neutrals" que observin les converses entre els dos governs, però la Moncloa els rebutja i rebaixa a "relator" la categoria d'aquesta figura. A Palau tenen preparades alternatives -personalitats estatals i catalanes- que puguin ser acceptades per l'equip de Pedro Sánchez. El requisit és que no hi hagi interessos creuats.
 

La discrepància de fons, en tot cas, és on ha d'actuar aquest "relator". La Moncloa el circumscriu a la taula catalana de partits -en marxa des del novembre- i la Generalitat el vol fer servir en clau estatal. La figura ha generat un autèntic terratrèmol a Madrid: el PP i Ciutadans han anunciat una manifestació contra Sánchez per acceptar la incorporació d'un observador, Pablo Casado no descarta una moció de censura -sota l'argument d'una "altra traïció" del president espanyol- i barons del PSOE reclamen al líder del partit no fer cap cessió al "càncer" independentista.

- Taula espanyola de partits

En la reunió celebrada divendres 25 de gener al departament d'Economia, Artadi, Calvo i Aragonès van abordar la composició d'una taula estatal de partits que abordés la qüestió catalana. La proposta del Govern era la següent: dos representants del PSOE, dos de Podem, dos de l'espai postconvergent -Junts per Catalunya (JxCat) i PDECat- i dos d'ERC. La inclusió de Podem, ressalten a Palau, és fonamental arran de la posició de debilitat dels socialistes al Congrés, on només tenen 84 diputats. Calvo va suggerir posar-hi també els partits bascos -especialment el PNB-, però no va fructificar.

La proposta de la Generalitat sobre la mesa estatal és la següent: dues cadires per al PSOE, dues per a Podem, dues per a JxCat i dues per a ERC

Aquesta mesa de partits, però, no rep l'aval de la Moncloa. Un dels puntals del discurs de Sánchez és que la solució al conflicte s'ha de cuinar a Catalunya, i que la proposta ha de sortir del Parlament. La manca d'acord sobre aquesta taula estat és el que fa que la Generalitat -així ho ha indicat Artadi al migdia, poc després de la compareixença de Calvo a la Moncloa- vegi "lluny" qualsevol acord per canalitzar el diàleg.

- Taula catalana de partits

El primer en parlar de mesa de partits a nivell parlamentari a Catalunya va ser Xavier Domènech, exlíder de Catalunya en Comú Podem a la cambra catalana. Miquel Iceta, líder del PSC, la va acollir amb entusiasme i la va promoure. Un acord al Parlament en va permetre la creació i la primera reunió es va fer el 16 de novembre, dues setmanes després dels escrits d'acusació de la Fiscalia i de Vox al Tribunal Suprem. De la trobada només en va sortir el compromís de seguir parlant en futures reunions.


La següent es va celebrar aquest dimarts a la tarda, i va servir per collir-ne més fruits. El president Quim Torra hi va portar els 21 punts plantejats a Sánchez el 20 de desembre i els grups -tots menys els abstents PP, Ciutadans i la CUP- van agrair l'exercici de "transparència". A partir d'ara es farà un calendari de treball i les reunions tindran caràcter setmanal. Per tot plegat, Artadi ha considerat "fora de lloc" que Calvo emmarqui el relator en la taula catalana, que ja ha agafat volada per si mateixa.

- Comissió bilateral Estat-Generalitat

S'havia de reunir al desembre, però el calendari es va anar complicant i no hi ha data per la propera trobada. Els negociadors de l'Estat i de la Generalitat li volen donar una categoria jurídico-tècnica que permeti avaluar les propostes que surtin de les taules de partits. Es convertiria, d'aquesta manera, en la tercera pota del diàleg. La bilateral està presidida per Meritxell Batet -ministra de Política Territorial i Funció Pública- i Alfred Bosch, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.

La comissió bilateral no es reuneix des de l'1 d'agost, una cita en la qual es van constatar les diferències sobre el referèndum i la repressió

Després de vuit anys sense trobades, la comissió es va reunir l'1 d'agost al Palau de la Generalitat. No en va sortir cap acord concret i, a banda, va servir per constatar les diferències evidents entre governs pel que fa al dret a l'autodeterminació i la repressió de l'Estat. Malgrat les distàncies, hi ha hagut una vintena de trobades entre consellers i ministres, i també una junta de seguretat en la qual es va acordar l'entrada dels Mossos a l'organisme que combat el crim organitzat i el gihadisme.

- Pressupostos generals de l'Estat

És la negociació que sobrevola els intents de diàleg, perquè la tramitació es vota dimecres vinent i és fins aleshores que les converses agafaran un ritme trepidant. ERC ja ha presentat una esmena a la totalitat i el PDECat ho farà divendres si no veu avenços clars en la política de Sánchez. Fonts governamentals indiquen, en tot cas, que hi ha temps "fins dimecres vinent" i donen per fet que els nacionalistes faran com els republicans i també presentaran l'esmena abans que acabi aquesta setmana. 


Seguirà el diàleg si l'independentisme tomba els comptes de Sánchez? El Govern així ho defensa, tot i que en aquest escenari la Moncloa no descarta fer coincidir unes eleccions estatals anticipades amb les municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig. Un context al qual cal afegir la imminència del judici al Tribunal Suprem, que arrenca dimarts vinent i contaminarà totes i cadascuna de les negociacions en marxa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació