fila 7: especial oscars

«Green Book»: la música no discrimina races

Un cant de reconciliació en el marc del racisme als Estats Units dels anys 60, amb un Viggo Mortensen i un Mahershala Ali impecables: una de les imprescindibles dels Oscars 2019

per Victor Rodrigo , 6 de febrer de 2019 a les 18:00 |
Viggo Mortensen i Mahershala Ali, en un moment de la pel·lícula | Universal Pictures
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En un moment en què el racisme, la xenofòbia, l'homofòbia i els dogmes carregats d'odi poblen mig planeta, arriba aquesta pel·lícula senzilla, fresca i plena de missatges extrapolables als nostres dies. Green Book és més simple i necessària del que pot semblar en un primer moment. El viatge en què ens transporten Viggo Mortensen i Mahershala Ali és una catarsi en companyia de l'espectador, llimant totes aquelles carències que gairebé tots tenim, sense voler-les admetre, en un món com el nostre.


Principis dels anys 60. Tony Lip, italoamericà resident al Bronx, es busca la vida per portar diners a casa. És el prototípic clixé: inculte, familiar, hermètic en sentiments, caspós i antiquat, mal parlat, racista i agressiu. Arribat el moment, li ofereixen una feina: ser el xofer d'un geni de la música clàssica i dur-lo per mig Estats Units, sobretot per la conflictiva zona del sud (deep South). Quin és el problema? El músic és negre.

Sota aquest principi arrenca un viatge que posarà de manifest moltes dels prejudicis que avui en dia encara s'arrosseguen. Escenificarà situacions que potser ara ens semblen inversemblants o ridícules però que, en essència, encara perduren en la societat occidental. El Green Book que dona nom a la pel·lícula és una guia de viatge per a aquells afroamericans que vulguin travessar el sud del país "sense tenir cap problema" i puguin allotjar-se "en els seus llocs adients". És inimaginable, a dia d'avui, un llibre amb aquestes "recomanacions" clarament racistes? N'esteu segurs? Per desgràcia, jo crec que no.


Viggo Mortensen i Mahershala Ali fan una dupla carregada de química, lliçons d'interpretació i es mengen la pantalla. Els dos estan nominats a l'Oscar de manera merescuda. La música que interpreta Ali a través del seu personatge és el rerefons de la pel·lícula, l'instrument que no entén de races, classes socials ni orientacions sexuals. I la banda sonora de la pel·lícula, paral·lela a la música clàssica del personatge, és impecable.

Green Book posa de manifest molts escenaris: el conflicte racial, és el més evident; el conflicte social, de classes, que es barreja amb l'anterior; i la lluita per les causes justes, que és la reflexió més profunda. La pel·lícula no és metafòrica ni poètica ni melancòlica. És un cant cinematogràfic al coratge, a les injustícies que van patir els afroamericans però també a les barreres que havien de trencar, estereotips que ells mateixos, fins i tot, van arribar a perpetuar.


L'espectador empatitza amb els dos personatges, amb les seves emocions, visualitza la transformació que viuen a través del Cadillac blau safir que els transporta per Indiana, Kentucky, Alabama, Carolina del Nord, Geòrgia... El guió és dramàticament humorístic, amb pocs moments dolorosos però carregats de significat i astúcia. El seu missatge penetra, s'interpreta bé i arriba a tothom. És una de les imprescindibles dels Oscars. Ningú en sortirà descontent.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació