Un diàleg, dos mons: el 71% dels catalans el volen sense límits i el 65% dels espanyols prima la llei

La legalitat és una línia vermella pel que fa als votants de PP i Cs, mentre que els del PSOE estan més dividits i els sobiranistes rebutgen cap topall a la negociació, segons el CIS

Quim Torra i Pedro Sánchez, a la Moncloa.
Quim Torra i Pedro Sánchez, a la Moncloa. | Govern
06 de febrer del 2019
Actualitzat el 08 de febrer a les 22:07h
El diàleg és l'opció prioritària de catalans i espanyols per resoldre el conflicte polític actual, però el seu abast i límits varien molt entre uns i altres. Segons el baròmetre del CIS de gener, fet públic dijous, el 69,2% dels espanyols (excloent els catalans) prefereix abordar la relació amb Catalunya a través del diàleg, però només un 28,2% ho faria sense límits, mentre que un 40,9% el combinaria amb el compliment de la llei. A banda, un 23,9% reclama "mà dura". Entre els segons i els tercers, per tant, un 64,8% d'espanyols fixa la llei com a límit, mentre que el 71% dels catalans reclama un diàleg i negociació sense topalls.

 
El diàleg entre els governs espanyol i català sembla que fa tímides passes. Aquest dimarts, l'executiu central ha avalat que un observador prengui nota de les converses, mentre que el PSC ha acceptat també la taula de partits catalans i espanyols. Pel que fa a l'autodeterminació que planteja Quim Torra, però, aquest punt queda encara lluny. I és que Pedro Sánchez té límits molt clars en les seves converses, com dos terços de la població espanyola, els quals situen la legalitat estatal com a línia vermella.

Només un 14,9% dels catalans accepta aplicar aquest topall en la negociació i menys d'un 10% accepta la mà dura, malgrat que aquesta la defensen tant la direcció de Cs com la del PP. Aquesta opció, de fet, tampoc és desitjada ni per una quarta part dels espanyols (excloent els catalans), els quals prioritzen combinar diàleg i legalitat. Tan sols el 28,2% acceptaria la negociació sense límits.

Coincidència amb bascos i navarresos

A banda de Catalunya, només els ciutadans del País Basc i Navarra creuen que el diàleg ha de desenvolupar-se sense el corsé de la legalitat. En la resta de casos, el diàleg amb límits i la mà dura sumen més. Aquesta darrera opció, fins i tot, té més del 30% de suports a Aragó, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó o el País Valencià -cal, però, agafar alguna de les dades amb molta precaució, ja que, en determinats territoris, la mostra del CIS és molt reduïda-.

 
A nivell d'electorats, els votants de les forces sobiranistes reclamen en un 85-90% dels casos un diàleg i negociació sense més condicionants, mentre que els de Podem tampoc hi situarien límits en quasi el 60% dels casos. Pel que fa a l'elector socialista, a l'entorn del 40% aposta per un diàleg sense topalls i un percentatge similar sí que hi situaria el compliment de la llei com a línia vermella. Només un 12,6% reclama mà dura, en la línia de determinats barons del PSOE, poc representatius.

En canvi, quasi la meitat dels votants del PP sí que opten per aquesta mà dura, equiparable segurament al 155, mentre que un 40,2% accepta el diàleg acompanyat pel compliment de la llei. Pel que fa a l'electorat de Cs, la majoria veu bé el diàleg en el marc de la llei, tot i les crides a la intervenció de l'autonomia per part dels seus líders. Només un 28,7% dels votants, però, reclama mà dura, el doble dels que acceptarien una negociació sense límits.

 
Pel que fa a les diferències d'edat, l'aposta per la mà dura creix amb l'edat, en paral·lel a com es redueix el suport a un diàleg sense límits. En els menors de 35 anys, aquesta segona opció obté el 40% dels suports, quasi nou punts més que en els majors de 65 anys. Igualment, l'aposta per la mà dura creix deu punts entre el grup d'edat més jove (fins a 24 anys) i el més gran (65 i més).

 
Arxivat a