05
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
20:55h
La xifra de treballadors del metro de Barcelona que poden patir afectacions de salut a causa de la seva exposició a l'amiant continua creixent. Segons ha reconegut Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) a NacioDigital, el seu servei de prevenció està en "procés d'identificació" dels extreballadors que han estat en risc. TMB ha iniciat aquest procés després que s'hagin ampliat els "escenaris potencials de risc", tal com apunten fonts de l'empresa. Quan TMB va iniciar el pla de revisions mèdiques preveia comprovar l'estat de salut de vuitanta jubilats, però la xifra de potencials afectats creix.
El comitè d'empresa ja ha demanat a TMB que ampliï el pla de revisions a tots els empleats jubilats i a tots els treballadors que abandonessin l'empesa per qualsevol circumstància. El representant del sindicat majoritari al comitè UGT, Jordi Gómez, argumenta que només així els treballadors coneixeran amb exactitud les conseqüències de l'exposició a l'amiant per part de la plantilla al llarg dels últims anys.
TMB, però, no analitza els casos de tots els extreballadors sinó d'aquells que segons l'empresa han estat en llocs de treball on s'ha detectat presència d'amiant. L'empresa no té intenció d'assumir les revisions mèdiques dels antics empleats i argumenta que el reial decret 396/2006 preveu que sigui el Sistema Nacional de Salut qui s'encarregui del control mèdic als extreballadors.
Per ara, TMB ha reconegut 12 casos d'afectacions per amiant i ha derivat més de 150 treballadors al servei de pneumologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, després que els resultats de les seves revisions mèdiques així ho aconsellessin.
Increment de xifres
El conflicte entre treballadors i TMB per l'amiant va començar a l'octubre, després que l'empresa detectés la presència d'aquest material a 38 vagons. Un mes després, la xifra ja s'enfilava fins als 93 vagons i, des d'aquell moment, TMB va ampliar el pla de revisions mèdiques a tots els treballadors i no només als que s'hi havien exposat directament.
TMB ha comunicat amb comptagotes les novetats sobre les afectacions de salut de la plantilla, però el conseller delegat, Enric Cañas, va assegurar que era "previsible" que la xifra de treballadors amb problemes de salut augmentés. Segons Cañas, TMB preveu que entre el 3% i el 4% dels empleats que s'hagin exposat a l'amiant tinguin problemes de salut.
Uns problemes que l'empresa considera lleus. En els 12 casos reconeguts, els treballadors tenen engrossiments de la pleura, la membrana que recobreix els pulmons. Si bé és cert que habitualment aquesta patologia no condiciona la vida quotidiana de la persona que la pateix i, fins i tot, pot ser asimptomàtica, pot ser causa de problemes de salut més greus d'aquí a uns anys.
La manera de gestionar el conflicte per part de TMB ha despertat crítiques per part dels empleats, que retreuen a l'empresa que no s'hagi reubicat els treballadors afectats. Un d'ells és Ángel Pobo, que en una entrevista concedida a NacióDigital assegurava que cap representant de TMB ni de l'Ajuntament de Barcelona s'ha posat en contacte amb ell personalment.
Un problema de salut pública
Pobo també lamenta que hi ha treballadors que, amb els resultats de les proves mèdiques a la mà, no saben si formen part del grup de 12 que TMB ha reconegut que estan afectats per l'amiant, perquè l'empresa no hi ha contactat.
En aquest escenari, els sindicats treballen per impulsar una plataforma d'afectats. L'objectiu és posar en contacte els treballadors i també establir les bases d'una possible acció conjunta als tribunals. El primer pas ha estat la celebració aquest dimarts d'una assemblea de treballadors en què s'ha convidat el pneumòleg Josep Tarrés, l'advocat Àlex Tizminesky i el vicepresident de l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant de Catalunya, José Luis Gómez.
Tarrés ha insistit que l'engrossiment de la pleura detectat a diversos treballadors requereix un seguiment mèdic i ha recomanat a TMB que reubiqui els empleats a zones sense amiant perquè la seva afectació no evolucioni en malalties més greus.
Tarrés és un dels membres del comitè científic que va elaborar el programa de vigilància de treballadors exposats a l'amiant del Departament de Salut. Ha recomanat als treballadors que demanin una segona opinió mèdica dels resultats de les proves, més enllà de la dels serveis mèdics de TMB.
El pneumòleg també ha assegurat que l'amiant no només és un problema de salut laboral sinó també de salut pública. "O ens prenem seriosament el desamiantat o la incidència continuarà creixent", ha defensat. Tarrés també defensa la retirada dels vagons que tenen pintura amb amiant i encara circulen. "El risc és petit, però real", assegura.
"TMB fa 20 anys tard"
Tot i que les reivindicacions del col·lectiu mèdic per prohibir l'amiant a l'Estat van començar els anys 80, no va ser fins el 2002 que l'administració estatal ho va aprovar. La llei vetava l'ús del mineral en productes de nova fabricació, però moltes empreses no van netejar completament les seves instal·lacions d'amiant, com el metro de Barcelona. "TMB fa 20 anys tard", ha assegurat Tizminesky a l'assemblea d'aquest dimarts.
Igual que Tarrés, l'advocat també ha demanat la retirada dels vagons amb amiant que encara circulen i ha considerat que amb la seva actuació l'empresa busca "protegir-se". "És una barbaritat mèdica i jurídica que l'empresa faci informes dient que afectacions de salut detectades a les revisions no estan provocades per l'amiant", ha afirmat.
Els treballadors reivindiquen que les afectacions per amiant es considerin malaltia laboral, la qual cosa obriria la porta a possibles indemnitzacions o invalideses. La llei, però, no preveu els engrossiments de pleura com una malaltia laboral i només etiqueta així aquelles patologies més greus, com el càncer o l'asbestosi. Això, segons Tizminesky, dificulta fer realitat la demanda dels treballadors. Amb tot, la legislació sí que reconeix els engrossiments com a afectacions per l'amiant i ara caldrà veure de quina manera els treballadors poden reclamar danys i perjudicis a l'empresa.
Tot plegat, mentre el nombre d'afectats pot continuar creixent, fins i tot a llarg termini. "El punt més àlgid de les afectacions serà durant els pròxims anys", ha assegurat el vicepresident de l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant de Catalunya (AVAC), José Luis Gómez.
L'AVAC ha fet de la reparació de danys als treballadors afectats per l'amiant el seu cavall de batalla. L'associació demana indemnitzacions a les persones que hagin patit els efectes de l'amiant al seu lloc de treball, per exemple a través de jubilacions anticipades. Actualment els partits amb representació al Congrés dels Diputats negocien la possibilitat de crear un fons de compensació estatal per a les víctimes de l'amiant a imatge del FIVA francès.
L'associació d'afectats per l'amiant s'ha involucrat de ple en el conflicte al metro, mentre els treballadors ja han fet els primers passos per actuar de forma col·lectiva i dotar d'eines jurídiques els treballadors amb afectacions de salut.
El comitè d'empresa ja ha demanat a TMB que ampliï el pla de revisions a tots els empleats jubilats i a tots els treballadors que abandonessin l'empesa per qualsevol circumstància. El representant del sindicat majoritari al comitè UGT, Jordi Gómez, argumenta que només així els treballadors coneixeran amb exactitud les conseqüències de l'exposició a l'amiant per part de la plantilla al llarg dels últims anys.
TMB, però, no analitza els casos de tots els extreballadors sinó d'aquells que segons l'empresa han estat en llocs de treball on s'ha detectat presència d'amiant. L'empresa no té intenció d'assumir les revisions mèdiques dels antics empleats i argumenta que el reial decret 396/2006 preveu que sigui el Sistema Nacional de Salut qui s'encarregui del control mèdic als extreballadors.
Per ara, TMB ha reconegut 12 casos d'afectacions per amiant i ha derivat més de 150 treballadors al servei de pneumologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, després que els resultats de les seves revisions mèdiques així ho aconsellessin.
Increment de xifres
El conflicte entre treballadors i TMB per l'amiant va començar a l'octubre, després que l'empresa detectés la presència d'aquest material a 38 vagons. Un mes després, la xifra ja s'enfilava fins als 93 vagons i, des d'aquell moment, TMB va ampliar el pla de revisions mèdiques a tots els treballadors i no només als que s'hi havien exposat directament.
TMB preveu que entre el 3& i el 4% dels empleats s'hagin exposat a l'amiant tinguin problemes de salut
TMB ha comunicat amb comptagotes les novetats sobre les afectacions de salut de la plantilla, però el conseller delegat, Enric Cañas, va assegurar que era "previsible" que la xifra de treballadors amb problemes de salut augmentés. Segons Cañas, TMB preveu que entre el 3% i el 4% dels empleats que s'hagin exposat a l'amiant tinguin problemes de salut.
Uns problemes que l'empresa considera lleus. En els 12 casos reconeguts, els treballadors tenen engrossiments de la pleura, la membrana que recobreix els pulmons. Si bé és cert que habitualment aquesta patologia no condiciona la vida quotidiana de la persona que la pateix i, fins i tot, pot ser asimptomàtica, pot ser causa de problemes de salut més greus d'aquí a uns anys.
La manera de gestionar el conflicte per part de TMB ha despertat crítiques per part dels empleats, que retreuen a l'empresa que no s'hagi reubicat els treballadors afectats. Un d'ells és Ángel Pobo, que en una entrevista concedida a NacióDigital assegurava que cap representant de TMB ni de l'Ajuntament de Barcelona s'ha posat en contacte amb ell personalment.
Un problema de salut pública
Pobo també lamenta que hi ha treballadors que, amb els resultats de les proves mèdiques a la mà, no saben si formen part del grup de 12 que TMB ha reconegut que estan afectats per l'amiant, perquè l'empresa no hi ha contactat.
TMB ha reconegut 12 casos d'afectacions per amiant Foto: Andreu Merino
En aquest escenari, els sindicats treballen per impulsar una plataforma d'afectats. L'objectiu és posar en contacte els treballadors i també establir les bases d'una possible acció conjunta als tribunals. El primer pas ha estat la celebració aquest dimarts d'una assemblea de treballadors en què s'ha convidat el pneumòleg Josep Tarrés, l'advocat Àlex Tizminesky i el vicepresident de l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant de Catalunya, José Luis Gómez.
Els sindicats treballen per impulsar una plataforma d'afectats
Tarrés ha insistit que l'engrossiment de la pleura detectat a diversos treballadors requereix un seguiment mèdic i ha recomanat a TMB que reubiqui els empleats a zones sense amiant perquè la seva afectació no evolucioni en malalties més greus.
Tarrés és un dels membres del comitè científic que va elaborar el programa de vigilància de treballadors exposats a l'amiant del Departament de Salut. Ha recomanat als treballadors que demanin una segona opinió mèdica dels resultats de les proves, més enllà de la dels serveis mèdics de TMB.
El pneumòleg també ha assegurat que l'amiant no només és un problema de salut laboral sinó també de salut pública. "O ens prenem seriosament el desamiantat o la incidència continuarà creixent", ha defensat. Tarrés també defensa la retirada dels vagons que tenen pintura amb amiant i encara circulen. "El risc és petit, però real", assegura.
"TMB fa 20 anys tard"
Tot i que les reivindicacions del col·lectiu mèdic per prohibir l'amiant a l'Estat van començar els anys 80, no va ser fins el 2002 que l'administració estatal ho va aprovar. La llei vetava l'ús del mineral en productes de nova fabricació, però moltes empreses no van netejar completament les seves instal·lacions d'amiant, com el metro de Barcelona. "TMB fa 20 anys tard", ha assegurat Tizminesky a l'assemblea d'aquest dimarts.
Igual que Tarrés, l'advocat també ha demanat la retirada dels vagons amb amiant que encara circulen i ha considerat que amb la seva actuació l'empresa busca "protegir-se". "És una barbaritat mèdica i jurídica que l'empresa faci informes dient que afectacions de salut detectades a les revisions no estan provocades per l'amiant", ha afirmat.
Els treballadors reivindiquen que les afectacions per amiant es considerin malaltia laboral, la qual cosa obriria la porta a possibles indemnitzacions o invalideses. La llei, però, no preveu els engrossiments de pleura com una malaltia laboral i només etiqueta així aquelles patologies més greus, com el càncer o l'asbestosi. Això, segons Tizminesky, dificulta fer realitat la demanda dels treballadors. Amb tot, la legislació sí que reconeix els engrossiments com a afectacions per l'amiant i ara caldrà veure de quina manera els treballadors poden reclamar danys i perjudicis a l'empresa.
Els treballadors reivindiquen que les afectacions detectades es considerin malaltia laboral, però la legislació vigent ho dificulta
Tot plegat, mentre el nombre d'afectats pot continuar creixent, fins i tot a llarg termini. "El punt més àlgid de les afectacions serà durant els pròxims anys", ha assegurat el vicepresident de l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant de Catalunya (AVAC), José Luis Gómez.
L'AVAC ha fet de la reparació de danys als treballadors afectats per l'amiant el seu cavall de batalla. L'associació demana indemnitzacions a les persones que hagin patit els efectes de l'amiant al seu lloc de treball, per exemple a través de jubilacions anticipades. Actualment els partits amb representació al Congrés dels Diputats negocien la possibilitat de crear un fons de compensació estatal per a les víctimes de l'amiant a imatge del FIVA francès.
L'associació d'afectats per l'amiant s'ha involucrat de ple en el conflicte al metro, mentre els treballadors ja han fet els primers passos per actuar de forma col·lectiva i dotar d'eines jurídiques els treballadors amb afectacions de salut.