05
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
14:05h
"Si [l'Audiència Nacional] manté la competència, s'estaria produint un canvi de regles que s'estaria interpretant a instàncies europees com un tribunal d'excepció per aquesta causa concreta". Amb aquesta paraules ho ha volgut avisar el lletrat de l'exsecretari general d'Interior César Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, durant la vista de qüestions de previ pronunciament, l'últim tràmit abans del judici que s'està realitzant aquest dimarts a l'Audiència Nacional.
Alonso-Cuevillas ha defensat que l'alt tribunal no és el competent per jutjar -ni tampoc instruir- la causa pels fets de l'1 d'octubre i les manifestacions del 20 de setembre davant del 2017 davant la conselleria d'Economia, a través dels quals estan processats el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, l'exsecretari general d'Interior César Puig, l'exdirector del cos Pere Soler i la intendent Teresa Laplana.
Els advocats de Puig i Soler han sol·licitat al tribunal que s'inhibeixi en favor dels jutjats catalans i han recordat que els precedents de la pròpia Audiència Nacional resulten "absolutament contraris al reconeixement de la competència d'aquest tribunal per a l'enjudiciament del delicte de rebel·lió". "Mai, ni la rebel·lió ni la sedició han format part dels delictes contra la forma de l'Estat", ha puntualitzat Alonso-Cuevillas, i també ha remarcat que hi ha diversa jurisprudència que sosté les seves afirmacions, així com també ho diuen diferents autoritats. Algunes d'elles són el centenar de catedràtics de Dret Penal que van signar un manifest respecte de la rebel·lió, tot i que també l'expresident de l'Audiència, Ángel Juanes Peces.
"Si la sala a la que ens dirigim mantingués la competència, s'estaria produint un fet més greu, ja que s'estaria produint overruling", ha afirmat el lletrat de Puig. I el de Soler, Pau Ferrera, ha afegit que, a més, cap dels presumptes fets delictius s'han produït "fora del territori de Catalunya". Pel que fa a la lletrada de Trapero i Laplana, Olga Tubau, no s'ha adherit als arguments dels seus companys, i ha rebutjat intervenir en la vista.
Una "unitat delictiva" entorn de l'1-O
Les qüestions de previ pronunciament són, de la mateixa manera que va passar el passat 18 de desembre al Tribunal Suprem, aspecte que es plantegen en una prèvia a l'inici del judici, en la qual es posen sobre la taula diversos aspectes, entre ells la competència del tribunal. En aquest cas, les parts han intentat convèncer els magistrats del trasllat de la causa a Catalunya, malgrat que ja hi ha el precedent negatiu del Suprem en el cas de la cúpula del procés.
En aquesta vista també ha intervingut la Fiscalia, que ha defensat que hi ha una "unitat delictiva" amb "pluralitat subjectiva" entorn dels fets vinculats a l'1-O. El portaveu del ministeri públic ha recordat que, pel que fa al delicte de rebel·lió, hi ha diferents graus de participació. Els "inductors i caps principals" són jutjats al Tribunal Suprem, i l'Audiència Nacional instrueix i ha de jutjar altres graus delictius.
Així, la Fiscalia s'ha reafirmat en allò que ja va fer públic en els seus escrits de qualificació, on s'acusa Trapero de rebel·lió i se li demanen 11 anys de presó i 11 d'inhabilitació absoluta. La mateixa pena recau sobre Cèsar Puig i Pere Soler -també d'11 anys de condemna-, mentre que per a Teresa Laplana, intendent del cos, sol·licita quatre anys de privació de llibertat en considerar-la culpable d'un delicte de sedició. Pel que fa a Trapero, es considera que va "dissenyar de forma deliberada uns mecanismes d'actuació que van impedir que els agents del cos complissin amb les instruccions de la Fiscalia i les resolucions judicials".
L'escrit de Fiscalia també argumenta que el 20 de setembre del 2017 els Mossos van actuar de manera "conscientment inactiva" evitant "posar fi al greu problema d'ordre públic que s'estava produint i que impedia la normal activitat de la comissió judicial" que en aquell moment escorcollava el departament d'Economia. Pel que fa a l'1-O, l'escrit indica que Trapero, Puig i Soler van dissenyar un pla d'actuació "fraudulent" per tal de promoure la "inacció", contribuint de "forma decisiva" a la mobilització ciutadana. Tots tres van mantenir una actitud "passiva" i "intencionadament tolerant" amb el referèndum.
Durant la vista, el fiscal ha defensat la "competència" de l'Audiència i ha avisat que, derivar la causa a Catalunya suposaria "canviar el criteri" mantingut fins el moment, i ha qüestionat la "imparcialitat i la serenitat" dels tribunals catalans. També ha afegit que, tant la rebel·lió com la sedició són delictes que "afecten el govern de la nació", ja que tenien per objectiu declarar la independència a través d'un "referèndum il·legal".
Trapero no es pronuncia
El tràmit de les qüestions de previ pronunciament l'ha sol·licitat la defensa de Puig, que demana que el judici se celebri al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). També s'hi ha adherit la defensa de Soler, però no la lletrada que s'encarrega de Trapero i Laplana, Olga Tubau, que és a la vista però no ha formulat al·legacions. Per altra banda, cap dels quatre processats ha anat a l'Audiència Nacional, sinó que només ho han fet només els advocats, en una vista que ha durat poc més d'una hora.
El tribunal que ha de jutjar Trapero, Laplana, Puig i Soler -i que també ha de decidir sobre la competència- està format per Concepción Espejel com a presidenta, Manuela Francisca Fernández Prado i Juan Ramon Sáez Valcárcel.
Alonso-Cuevillas ha defensat que l'alt tribunal no és el competent per jutjar -ni tampoc instruir- la causa pels fets de l'1 d'octubre i les manifestacions del 20 de setembre davant del 2017 davant la conselleria d'Economia, a través dels quals estan processats el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, l'exsecretari general d'Interior César Puig, l'exdirector del cos Pere Soler i la intendent Teresa Laplana.
Els advocats de Puig i Soler han sol·licitat al tribunal que s'inhibeixi en favor dels jutjats catalans i han recordat que els precedents de la pròpia Audiència Nacional resulten "absolutament contraris al reconeixement de la competència d'aquest tribunal per a l'enjudiciament del delicte de rebel·lió". "Mai, ni la rebel·lió ni la sedició han format part dels delictes contra la forma de l'Estat", ha puntualitzat Alonso-Cuevillas, i també ha remarcat que hi ha diversa jurisprudència que sosté les seves afirmacions, així com també ho diuen diferents autoritats. Algunes d'elles són el centenar de catedràtics de Dret Penal que van signar un manifest respecte de la rebel·lió, tot i que també l'expresident de l'Audiència, Ángel Juanes Peces.
"Si la sala a la que ens dirigim mantingués la competència, s'estaria produint un fet més greu, ja que s'estaria produint overruling", ha afirmat el lletrat de Puig. I el de Soler, Pau Ferrera, ha afegit que, a més, cap dels presumptes fets delictius s'han produït "fora del territori de Catalunya". Pel que fa a la lletrada de Trapero i Laplana, Olga Tubau, no s'ha adherit als arguments dels seus companys, i ha rebutjat intervenir en la vista.
Una "unitat delictiva" entorn de l'1-O
Les qüestions de previ pronunciament són, de la mateixa manera que va passar el passat 18 de desembre al Tribunal Suprem, aspecte que es plantegen en una prèvia a l'inici del judici, en la qual es posen sobre la taula diversos aspectes, entre ells la competència del tribunal. En aquest cas, les parts han intentat convèncer els magistrats del trasllat de la causa a Catalunya, malgrat que ja hi ha el precedent negatiu del Suprem en el cas de la cúpula del procés.
En aquesta vista també ha intervingut la Fiscalia, que ha defensat que hi ha una "unitat delictiva" amb "pluralitat subjectiva" entorn dels fets vinculats a l'1-O. El portaveu del ministeri públic ha recordat que, pel que fa al delicte de rebel·lió, hi ha diferents graus de participació. Els "inductors i caps principals" són jutjats al Tribunal Suprem, i l'Audiència Nacional instrueix i ha de jutjar altres graus delictius.
Així, la Fiscalia s'ha reafirmat en allò que ja va fer públic en els seus escrits de qualificació, on s'acusa Trapero de rebel·lió i se li demanen 11 anys de presó i 11 d'inhabilitació absoluta. La mateixa pena recau sobre Cèsar Puig i Pere Soler -també d'11 anys de condemna-, mentre que per a Teresa Laplana, intendent del cos, sol·licita quatre anys de privació de llibertat en considerar-la culpable d'un delicte de sedició. Pel que fa a Trapero, es considera que va "dissenyar de forma deliberada uns mecanismes d'actuació que van impedir que els agents del cos complissin amb les instruccions de la Fiscalia i les resolucions judicials".
L'escrit de Fiscalia també argumenta que el 20 de setembre del 2017 els Mossos van actuar de manera "conscientment inactiva" evitant "posar fi al greu problema d'ordre públic que s'estava produint i que impedia la normal activitat de la comissió judicial" que en aquell moment escorcollava el departament d'Economia. Pel que fa a l'1-O, l'escrit indica que Trapero, Puig i Soler van dissenyar un pla d'actuació "fraudulent" per tal de promoure la "inacció", contribuint de "forma decisiva" a la mobilització ciutadana. Tots tres van mantenir una actitud "passiva" i "intencionadament tolerant" amb el referèndum.
Durant la vista, el fiscal ha defensat la "competència" de l'Audiència i ha avisat que, derivar la causa a Catalunya suposaria "canviar el criteri" mantingut fins el moment, i ha qüestionat la "imparcialitat i la serenitat" dels tribunals catalans. També ha afegit que, tant la rebel·lió com la sedició són delictes que "afecten el govern de la nació", ja que tenien per objectiu declarar la independència a través d'un "referèndum il·legal".
Trapero no es pronuncia
El tràmit de les qüestions de previ pronunciament l'ha sol·licitat la defensa de Puig, que demana que el judici se celebri al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). També s'hi ha adherit la defensa de Soler, però no la lletrada que s'encarrega de Trapero i Laplana, Olga Tubau, que és a la vista però no ha formulat al·legacions. Per altra banda, cap dels quatre processats ha anat a l'Audiència Nacional, sinó que només ho han fet només els advocats, en una vista que ha durat poc més d'una hora.
El tribunal que ha de jutjar Trapero, Laplana, Puig i Soler -i que també ha de decidir sobre la competència- està format per Concepción Espejel com a presidenta, Manuela Francisca Fernández Prado i Juan Ramon Sáez Valcárcel.