L'immobilisme de Sánchez deixa sense marge negociador ERC i el PDECat pels pressupostos

Republicans i nacionalistes anuncien l'esmena a la totalitat a l'espera que el president espanyol mogui fitxa; a la Moncloa ja no es descarta un avançament electoral si no es tramiten els comptes

Joan Tardà i Pedro Sánchez, en una imatge d'arxiu al Congrés dels Diputats
Joan Tardà i Pedro Sánchez, en una imatge d'arxiu al Congrés dels Diputats | ACN
Sara González / Oriol March
04 de febrer del 2019
Actualitzat el 05 de febrer a les 11:41h
De diàleg, n'hi ha. La relació entre consellers i ministres és fluïda en qüestions sectorials. Més enllà de la gestió del dia a dia, però, el gran nus gordià no s'afluixa ni hi ha perspectives que ho faci a curt termini. El judici de l'1-O començarà just d'aquí a una setmana, segueixen havent-hi líders independentistes a la presó i a l'exili i el govern espanyol manté inamovible el seu no a un referèndum d'autodeterminació.

Que no s'hagi avançat ni en la situació de repressió ni en la resolució del conflicte polític deixa poc marge a ERC i el PDECat per donar oxigen a Pedro Sánchez aprovant-li la tramitació dels pressupostos. Si res es mou, a hores d'ara tot apunta que el dia 13 de febrer, data de la votació al Congrés que coincidirà amb les primeres jornades del judici, els independentistes impediran que els comptes de l'Estat prosperin. 

ERC i el PDECat, claus en l'aprovació dels comptes, ja s'han situat en l'escenari de l'esmena a la totalitat que impediria que es tramitessin. Des del PSOE i Podem alerten que la no aprovació dels pressupostos podria precipitar unes eleccions espanyoles en què la dreta sumés la majoria necessària per governar, un escenari que encara seria més advers per a Catalunya. Però agitar aquest argument de la por o acusar l'independentisme de votar el mateix que la dreta -com ha lamentat el líder del PSC, Miquel Iceta, i el propi PSOE- no és suficient per fer canviar l'independentisme d'opinió.

Especialment perquè el propi govern de Sánchez s'ha contradit: la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va dir la setmana passada que si no s'aproven hi haurà comicis al 2019 mentre que el propi president ha manifestat la seva intenció d'esgotar fins al 2020 la legislatura encara que sigui amb els comptes del PP prorrogats. Ara bé, fonts socialistes admeten que si els pressupostos queden tombats la setmana que ve, totes les opcions del calendari electoral seran avaluades.

"Els independentistes no volen pressupostos ni eleccions, i confien que el líder del PSOE seguirà encara que no disposi de comptes aprovats. Però la previsió potser és incorrecta", sostenen a la Moncloa, on no es descarta qualsevol avançament electoral coincidint amb europees i municipals. 

"Els independentistes no volen pressupostos ni eleccions, i confien que el líder del PSOE seguirà encara que no disposi de comptes aprovats. Però la previsió potser és incorrecta", sostenen a la Moncloa

En tot cas, el risc a una alternativa de dretes formada per PP, Cs i Vox és un escenari que ERC i el PDECat tenen en compte. De fet, en les darreres setmanes hi ha hagut polifonia interna sobre l'opció de permetre'n la tramitació per almenys guanyar temps de negociació amb l'executiu de Sánchez. Tots coincideixen, però, que a data d'avui els socialistes no han fet cap gest que faciliti escletxes. Dirigents dels dos partits encara esperen que el govern espanyol es mogui abans del dimarts de la setmana que ve.

La taula de negociació com a possible desllorigador

Què podria provocar la retirada final de l'esmena a la totalitat? Els republicans han precisat dues actuacions. La primera, que el govern espanyol insti la Fiscalia a fer canvis en l'acusació, com ara la retirada del delicte per rebel·lió o la fi de la presó preventiva. Instar -que requereix un pronunciament verbal-, ha dit el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, és legalment possible. Altra cosa és si es produiria o no un moviment del ministeri fiscal. La segona, que és probablement la que s'explorarà durant el compte enrere fins el dia 12, és la creació de la taula de negociació "bilateral" amb representació dels partits catalans i estatals i amb una "mediació".


La portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, va assegurar divendres passat que les converses per confeccionar aquesta taula havien arribat a "un punt mort" i que per això havien quedat congelades. Els principals motius de discussió és la presència de partits estatals -des del govern espanyol consideren que es tracta d'un conflicte que s'ha de resoldre "entre catalans"- i la figura d'arbitratge neutral i independent, que des de la Moncloa no estan disposats a acceptar, com ja han traslladat a la Generalitat

Joan Tardà: "No pot existir una solució si es deixa al marge els ciutadans que són independentistes ni si es deixa al marge els que no ho són"

Amb aquestes successives negatives per part del govern de Sánchez, el posicionament a ERC s'ha anat compactant al voltant del rebuig als pressupostos. Fins i tot entre les veus més proclius a no deixar caure la majoria que va fer possible la moció de censura admeten que el marge de negociació és quasi inexistent.

Els republicans han endurit aquest dilluns el seu discurs i han estat, de fet, els primers en plantejar el pols pressupostari, que formalitzaran aquest mateix dimarts. Els republicans han demanat a l'executiu espanyol que hi ha dues realitats que ha d'acceptar: que la solució ha de ser democràtica i no per la via repressiva -ha recordat que s'ha endurit amb les detencions a Girona d'alcaldes i activistes sense ordre judicial- i que hi ha una majoria a Catalunya que defensa l'autodeterminació.

"No pot existir una solució si es deixa al marge els ciutadans que són independentistes ni si es deixa al marge els que no ho són", ha argumentat Tardà. Per molt que els socialistes insisteixin que els independentistes han de donar suport als pressupostos pel volum d'inversions que preveuen per a Catalunya i els avenços socials que sostenen que contenen, des d'ERC s'insisteix que cap negociació es pot "descontextualitzar" de la situació d'excepcionalitat que es viu a les portes del judici de l'1-O.   

Puigdemont i Torra, claus per al PDECat

Mentrestant, al PDECat, Carles Puigdemont i Quim Torra han estat decisius a l'hora de fer decantar el partit cap a una esmena a la totalitat. En una reunió aquest dilluns al matí celebrada a Palau -i en la qual l'expresident hi ha participat per videconferència- s'ha tractat la qüestió i, posteriorment, s'ha comunicat als diputats del partit la posició adoptada sobre l'esmena a la totalitat: es presentarà aquest dimecres si no hi ha cap moviment per part del líder del PSOE. L'encarregat de fer pública la decisió ha estat Eduard Pujol, portaveu parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat).


Les paraules de Pujol estaven acordades perquè el president del PDECat, David Bonvehí, era a Palau en la reunió on s'ha acabat de perfilar la decisió. L'esmena a la totalitat dels nacionalistes estava preparada des de feia dies, i només un gest de Sánchez l'aturaria. La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, destinarà esforços a un moviment de darrera hora que podria ser, també, de les últimes tasques que fes com a membre del Govern abans de fer el salt a l'Ajuntament de Barcelona.
Arxivat a