procés català

Víctima de l'odi ultra per demanar la carta en català al restaurant: «Em van assetjar i difamar»

La Noemí explica per primer cop la seva història després de rebre amenaces i insults i comprovar que s'ha tergiversat el seu cas, utilitzat políticament per Societat Civil Catalana i dirigents unionistes

per Bernat Surroca, 5 de febrer de 2019 a les 10:55 |
"Em van assetjar per Twitter, per correu electrònic, per telèfon. Em van difamar com a persona, com a professora. Em van insultar i em van denigrar com a dona". La Noemí -prefereix mantenir l'anonimat- és professora de francès i ha decidit explicar la seva història. Concretament la seva versió, perquè l'altra cara de la història ja s'ha fet coneguda, especialment a les xarxes socials.

Ella ha estat víctima de l'assetjament d'ultres espanyolistes, en un cas del qual també se n'ha fet un ús polític. I tot plegat per què? Per haver denunciat que el propietari d'un restaurant cèntric de Barcelona havia fet apologia del franquisme en presència seva després de demanar-li la carta en català. "Mai de la vida hauria pensat que tindria el ressò que va tenir", admet en la conversa amb NacióDigital.


Recapitulem. Els fets van passar el 28 de desembre. La Noemí va entrar en un restaurant i va demanar, com fa sempre, la carta en català. "Estic acostumada a fer-ho. Normalment em diuen que la tenen a la impremta o que se'ls ha acabat. I, normalment, la cosa queda aquí. Potser algun cop he demanat el full de reclamacions, però quasi mai no ha calgut", explica.

Al cap d'una estona, un home es va presentar a la taula del restaurant. No va dir qui era, però després van saber que era el propietari del local. La Noemí va tornar a demanar la carta en català. "Em pagarà amb moneda catalana?", va preguntar l'home. I va afegir: "Quan tingui moneda catalana jo tindré la carta en català".

Mentre se n'anava del local, el propietari la va començar a increpar: "Tots els catalans haurien d'estar a la presó"

La Noemí va decidir marxar. Mentre se n'anava del local, el propietari la va començar a increpar: "Marxeu, marxeu", "no m'estranya que tota Espanya us odiï", "tots els catalans haurien d'estar a la presó". Ella marxava i ell va etzibar: "Aquí falta Franco!". "Em vaig quedar descol·locada", admet la víctima. I afegeix: "Volia marxar perquè l'ambient era molt tens. Feia molt de fàstic". "Pocavergonya!", va cridar el propietari del local. La Noemí es va girar: "Jo no l'he faltat al respecte, només li he demanat la carta en català. Si m'insulta, trucaré als Mossos". "Truca els Mossos! Però a quins, als catalans o als altres?", insistia el propietari del restaurant.


Ella no sabia si realment podia fer això, si els Mossos hi anirien o quant trigarien a venir, i va decidir fer una foto del local i un tuit, per denunciar el que acabava de passar. "Tots reien mentre feia la foto...", recorda. La Noemí no era una persona coneguda. Tenia alguns seguidors a Twitter i no s'imaginava pas la repercussió que tindria aquella piulada. Va fer també una crítica a Google Maps: volia denunciar que aquell restaurant s'havia de tancar perquè s'havia fet apologia de Franco. "Estava convençuda que això no es podia fer, però després vaig saber que sí", lamenta.

Comencen les amenaces, es tergiversa la història

El tuit es va fer viral. Sortint del restaurant va anar directament a la Plataforma per la Llengua per fer la denúncia, però estava tancada. Al cap de poc, un mitjà va publicar la informació a partir del tuit i tot va anar a més. "Vaig haver de bloquejar més de 550 comptes. Vaig rebre insults, amenaces, trucades a la nit, trucades cada cinc minuts... Va ser horrorós", relata.

La Noemí és professora de francès i tenia el seu telèfon a Internet per raons professionals: "Van trobar el meu número i em van començar a insultar, em van difamar. Es feien passar per alumnes i jo no podia saber si ho eren realment o podia tenir problemes", recorda, i afegeix que "evidentment", van fer totes les bromes possibles sobre "el francès". Quan va esborrar la seva informació d'Internet, ja era massa tard.

Per la xarxa, qui l'amenaçava eren principalment usuaris espanyolistes i de bots unionistes, però també particulars: "Vaig rebre insults, amenaces, trucades a la nit, trucades cada cinc minuts"

Entre d'altres formes d'assetjament, la Noemí recorda que per Twitter va començar a circular una fotografia seva amb el logo de Junts pel Sí. Deien que era una "morta de gana" i divulgaven per on vivia. "També em van dir que em volien trencar les dents", insisteix. Ho té tot imprès.

Trucades des de locals de cites

Els Mossos van acceptar la seva denúncia, tot i advertir que la qüestió dels insults era complicada de perseguir. Van comprovar que qui la trucava eren principalment locals de cites o números que havien estat denunciats per estafa. Per la xarxa, qui l'amenaçava eren principalment usuaris espanyolistes, associats al fenomen Tabàrnia, bots unionistes... Però també particulars que "creien que era una mala persona". "Suposo que hi ha gent que s'ha cregut l'altra part del relat", lamenta la Noemí.

I és que fins ara només ha circulat una part de la història, la del propietari. "Ell s'ha queixat molt, ha dit que ha patit molt", explica. L'endemà mateix dels fets va sortir a Antena 3 ensenyant una carta en català amb una estelada. "Si la tenia, perquè no me la va donar quan la vaig demanar?", es pregunta la Noemí. I denuncia que ningú no l'ha trucat per explicar la seva versió: "S'ha construït una mentida, s'ha utilitzat la meva fotografia i el meu nom sense cap permís, ho utilitzen com volen". I reconeix sentir "una certa angoixa" quan va pel carrer i la mira algú.

La utilització política del cas

"Jo vaig denunciar a Twitter que s'havia fet apologia de Franco, no que no tinguessin la carta en català. I ara resulta que jo sóc una nazi que assenyalo locals i trec la gent al carrer", insisteix la Noemí. I és que, més enllà de tergiversar la història, també s'ha volgut utilitzar el cas políticament. Primer va ser el portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, però després també han estat Manuel Valls, Josep Bou o Jaume Collboni -segons va informar Crónica Global- que han anat al restaurant per donar suport al propietari, que assegura que el seu negoci n'ha sortit perjudicat. "Soc jo qui n'ha sortit perjudicada!", es defensa ella.

Fa pocs dies, el portal ultra Dolça Catalunya s'ha encarregat de tornar a remoure el cas, quan les amenaces s'havien calmat

També Societat Civil Catalana va fer-se ressò del cas a través de Facebook, i va denunciar que independentistes van pintar una estelada al local. "Jo només vaig denunciar que el propietari d'aquell restaurant havia fet apologia del franquisme", deixa clar la Noemí. I arran d'això: amenaces, insults, acusacions d'haver tret la gent al carrer... I ara, fa pocs dies, el portal ultra Dolça Catalunya s'ha encarregat de tornar a remoure el cas, quan les amenaces s'havien calmat.

"Un risc que potser val la pena"

Ara per ara, la denúncia està posada a l'espera que els Mossos diguin alguna cosa. La Noemí, en contacte amb la Plataforma per la Llengua, l'Associació per a la No Discriminació, i l'Oficina dels Drets Civils i Polítics avaluen quins seran els propers passos. Fins ara, ella no havia sortit en cap mitjà ni ha volgut fer més gran el cas, però considera que ha arribat el moment de parlar: "Crec que explicar-ho és una bona manera de donar a conèixer la meva història", diu, tot i que sap que això potser "reactiva els insults i les amenaces". "És un risc que potser val la pena. Almenys ho he d'explicar una vegada", conclou.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació