05
de febrer
del
2019
Compte enrere cap al judici contra Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra, l'exsecretari general d'Interior César Puig, l'exdirector del cos Pere Soler i la intendent Teresa Laplana, pels fets de l'1 d'octubre i de les manifestacions del 20 de setembre del 2017 davant la conselleria d'Economia. Si bé aquesta causa està actualment en mans de l'Audiència Nacional, la vista prèvia al judici que se celebra aquest dimarts servirà per confirmar-la o, per contra, derivar-la a tribunals catalans.
Es tracta, de la mateixa manera que va passar el passat 18 de desembre al Tribunal Suprem, de la sessió de qüestions de previ pronunciament. Una vista especial, prèvia a l'inici del judici, en la qual es posaran sobre la taula diversos aspectes, entre ells la competència del tribunal. D'aquesta manera, les parts intentaran convèncer els magistrats del trasllat de la causa a Catalunya, malgrat que ja hi ha el precedent negatiu del Suprem en el cas de la cúpula del procés.
Segons va fer públic la Fiscalia a través dels seus escrits de qualificació, s'acusa Trapero de rebel·lió i se li demanen 11 anys de presó i 11 d'inhabilitació absoluta. La mateixa pena recau sobre Cèsar Puig i Pere Soler -també d'11 anys de condemna-, mentre que per a Teresa Laplana, intendent del cos, sol·licita quatre anys de privacció de llibertat en considerar-la culpable d'un delicte de sedició. Qui s'emporta la pitjor part en el raonament del ministeri públic, però, era el major. Segons la Fiscalia, Trapero va "dissenyar de forma deliberada uns mecanismes d'actuació que van impedir que els agents del cos complissin amb les instruccions de la Fiscalia i les resolucions judicials".
L'escrit de Fiscalia també argumenta que el 20 de setembre del 2017 els Mossos van actuar de manera "conscientment inactiva" evitant "posar fi al greu problema d'ordre públic que s'estava produint i que impedia la normal activitat de la comissió judicial" que en aquell moment escorcollava el departament d'Economia.
Pel que fa a l'1-O, l'escrit indica que Trapero, Puig i Soler van dissenyar un pla d'actuació "fraudulent" per tal de promoure la "inacció", contribuint de "forma decisiva" a la mobilització ciutadana. Tots tres van mantenir una actitud "passiva" i "intencionadament tolerant" amb el referèndum.
Es qüestiona la competència
El tràmit de les qüestions de previ pronunciament l'ha sol·licitat la defensa de Puig -exercida pel lletrat Jaume Alonso-Cuevillas-, que demana que el judici se celebri al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). També s'hi ha adherit la defensa de Soler, però no la lletrada que s'encarrega de Trapero i Laplana, Olga Tubau, que serà a la vista però no formularà al·legacions. Per altra banda, cap dels quatre processats anirà a l'Audiència Nacional, sinó que només ho faran els advocats. El tribunal que jutjarà Trapero, Laplana, Puig i Soler està format per Concepción Espejel com a presidenta, Manuela Francisca Fernández Prado i Juan Ramon Sáez Valcárcel.
Alonso-Cuevillas sol·licitarà al tribunal que s'inhibeixi en favor dels jutjats catalans i recordarà que els precedents de la pròpia Audiència Nacional resulten "absolutament contraris al reconeixement de la competència d'aquest tribunal per a l'enjudiciament del delicte de rebel·lió". Per altra banda, la defensa de Puig argumenta que ni els delictes de rebel·lió o sedició s'integren en els "delictes contra la forma de govern", sobre els quals es basen per acumular el cas, i que no es pot justificar la seva assumpció pel fet hipotètic que els delictes es puguin haver comès, en certs moments, a l'exterior.
Expectatives d'un tribunal progressista
Malgrat que el president de la sala penal del Suprem, Manuel Marchena, ja va descartar -en el cas del judici de l'1-O- remetre els encausats per rebel·lió a Catalunya, els advocats mantenen vigents les expectatives positives en tractar-se d'un tribunal de majoria progressista. Manuela Fernandez Prado va fer un vot discrepant en la sentència sobre la crema de fotografies del rei a Girona el 2007, en contra del criteri de la sala. També va ser discrepant en la sentència contra el raper Pablo Hasél en considerar que actuava sota la llibertat d'expressió. Tant ella com Sáez Valcárcel, a més, van redactar la sentència que absolia els 19 acusats del setge al Parlament el 2011. Per contra, la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, ha estat apartada de diversos casos per afinitat amb el PP i per estar casada amb un coronel de la Guàrdia Civil.
Una vegada el tribunal resolgui les qüestions de previ pronunciament, es presentaran els escrits de defensa, en els quals també es proposaran els testimonis i les proves. Per l'elevat volum de treball de l'Audiència, no hi ha previsió d'iniciar el judici abans de l'estiu i, per tant, arrencarà quan ja s'hagi dictat sentència en el cas del Suprem.
Es tracta, de la mateixa manera que va passar el passat 18 de desembre al Tribunal Suprem, de la sessió de qüestions de previ pronunciament. Una vista especial, prèvia a l'inici del judici, en la qual es posaran sobre la taula diversos aspectes, entre ells la competència del tribunal. D'aquesta manera, les parts intentaran convèncer els magistrats del trasllat de la causa a Catalunya, malgrat que ja hi ha el precedent negatiu del Suprem en el cas de la cúpula del procés.
Segons va fer públic la Fiscalia a través dels seus escrits de qualificació, s'acusa Trapero de rebel·lió i se li demanen 11 anys de presó i 11 d'inhabilitació absoluta. La mateixa pena recau sobre Cèsar Puig i Pere Soler -també d'11 anys de condemna-, mentre que per a Teresa Laplana, intendent del cos, sol·licita quatre anys de privacció de llibertat en considerar-la culpable d'un delicte de sedició. Qui s'emporta la pitjor part en el raonament del ministeri públic, però, era el major. Segons la Fiscalia, Trapero va "dissenyar de forma deliberada uns mecanismes d'actuació que van impedir que els agents del cos complissin amb les instruccions de la Fiscalia i les resolucions judicials".
L'escrit de Fiscalia també argumenta que el 20 de setembre del 2017 els Mossos van actuar de manera "conscientment inactiva" evitant "posar fi al greu problema d'ordre públic que s'estava produint i que impedia la normal activitat de la comissió judicial" que en aquell moment escorcollava el departament d'Economia.
Pel que fa a l'1-O, l'escrit indica que Trapero, Puig i Soler van dissenyar un pla d'actuació "fraudulent" per tal de promoure la "inacció", contribuint de "forma decisiva" a la mobilització ciutadana. Tots tres van mantenir una actitud "passiva" i "intencionadament tolerant" amb el referèndum.
Es qüestiona la competència
El tràmit de les qüestions de previ pronunciament l'ha sol·licitat la defensa de Puig -exercida pel lletrat Jaume Alonso-Cuevillas-, que demana que el judici se celebri al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). També s'hi ha adherit la defensa de Soler, però no la lletrada que s'encarrega de Trapero i Laplana, Olga Tubau, que serà a la vista però no formularà al·legacions. Per altra banda, cap dels quatre processats anirà a l'Audiència Nacional, sinó que només ho faran els advocats. El tribunal que jutjarà Trapero, Laplana, Puig i Soler està format per Concepción Espejel com a presidenta, Manuela Francisca Fernández Prado i Juan Ramon Sáez Valcárcel.
Alonso-Cuevillas sol·licitarà al tribunal que s'inhibeixi en favor dels jutjats catalans i recordarà que els precedents de la pròpia Audiència Nacional resulten "absolutament contraris al reconeixement de la competència d'aquest tribunal per a l'enjudiciament del delicte de rebel·lió". Per altra banda, la defensa de Puig argumenta que ni els delictes de rebel·lió o sedició s'integren en els "delictes contra la forma de govern", sobre els quals es basen per acumular el cas, i que no es pot justificar la seva assumpció pel fet hipotètic que els delictes es puguin haver comès, en certs moments, a l'exterior.
Expectatives d'un tribunal progressista
Malgrat que el president de la sala penal del Suprem, Manuel Marchena, ja va descartar -en el cas del judici de l'1-O- remetre els encausats per rebel·lió a Catalunya, els advocats mantenen vigents les expectatives positives en tractar-se d'un tribunal de majoria progressista. Manuela Fernandez Prado va fer un vot discrepant en la sentència sobre la crema de fotografies del rei a Girona el 2007, en contra del criteri de la sala. També va ser discrepant en la sentència contra el raper Pablo Hasél en considerar que actuava sota la llibertat d'expressió. Tant ella com Sáez Valcárcel, a més, van redactar la sentència que absolia els 19 acusats del setge al Parlament el 2011. Per contra, la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, ha estat apartada de diversos casos per afinitat amb el PP i per estar casada amb un coronel de la Guàrdia Civil.
Una vegada el tribunal resolgui les qüestions de previ pronunciament, es presentaran els escrits de defensa, en els quals també es proposaran els testimonis i les proves. Per l'elevat volum de treball de l'Audiència, no hi ha previsió d'iniciar el judici abans de l'estiu i, per tant, arrencarà quan ja s'hagi dictat sentència en el cas del Suprem.